L’Executiu finançarà almenys 30 casos d’ús i 15 models reutilitzables d’intel·ligència artificial perquè startups i pimes puguin aplicar la IA sense assumir desenvolupaments complexos ni grans inversions inicials.
La intel·ligència artificial ha deixat de ser una promesa llunyana per convertir-se en un factor determinant de competitivitat. Tanmateix, la seva adopció continua sent profundament desigual. Mentre grans corporacions integren models avançats en els seus processos, bona part del teixit empresarial —especialment startups i pimes— encara s’enfronta a barreres tècniques, econòmiques i culturals que dificulten l’accés real a aquestes tecnologies.
En aquest context, el Govern d’Espanya ha anunciat una inversió de 40 milions d’euros destinada a facilitar l’accés de startups i petites i mitjanes empreses a casos d’ús concrets d’intel·ligència artificial adaptats a la seva activitat. La iniciativa, presentada per la secretària d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, María González Veracruz, durant el Fòrum de la Nova Economia, busca portar la IA del discurs a l’aplicació pràctica.
De la IA com a concepte a la IA com a eina operativa
L’enfocament de la iniciativa és rellevant perquè desplaça el debat des de la tecnologia en si cap a la seva aplicació directa en processos productius. No es tracta de finançar recerca abstracta ni de promoure models genèrics sense context, sinó de construir casos d’ús reals que responguin a necessitats concretes de negoci.
Aquest matís és clau. Un dels principals obstacles en l’adopció de la intel·ligència artificial per part de les pimes no és la manca d’interès, sinó la dificultat per identificar com aplicar la tecnologia en el dia a dia. Sovint, la IA es percep com una eina complexa, costosa i poc alineada amb les operacions reals de les empreses de menor dimensió.
El programa pretén resoldre aquesta bretxa mitjançant el desenvolupament d’almenys 30 casos d’ús sectorials, que serviran com a referència pràctica. A partir d’aquests, es generaran 15 models reutilitzables i adaptables, pensats per escalar i replicar-se en diferents contextos empresarials.
Red.es com a eix d’execució
La iniciativa serà canalitzada a través de Red.es, entitat pública adscrita al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, i es finançarà amb fons europeus del programa FEDER 2021-2027.
El model d’implementació es basa en convenis amb entitats col·laboradores que actuaran com a desenvolupadores i dinamitzadores dels projectes. Entre els possibles participants hi ha associacions empresarials, centres tecnològics i entitats de suport a la innovació.
Aquest esquema introdueix un element rellevant: la col·laboració publicoprivada com a mecanisme de transferència tecnològica. No es tracta que l’administració desenvolupi directament les solucions, sinó d’activar un ecosistema capaç de generar coneixement aplicable i transferible.
Cada conveni podrà rebre fins a 12 milions d’euros, tot i que les entitats participants hauran d’aportar almenys un 20 % del pressupost, una condició que busca garantir compromís, viabilitat i continuïtat més enllà del finançament inicial.
Plataformes d’IA com a servei
Un dels pilars del programa és l’accés a plataformes d’intel·ligència artificial en modalitat “IA com a servei”. Aquest enfocament redueix de manera significativa les barreres d’entrada, ja que permet a les empreses utilitzar models avançats sense necessitat de desenvolupar infraestructures pròpies ni disposar d’equips especialitzats en machine learning.
En la pràctica, això implica que una pime podrà aplicar solucions d’IA en àmbits com:
- optimització de processos productius
- anàlisi predictiva de la demanda
- automatització de l’atenció al client
- millora de la logística i la cadena de subministrament
- detecció de frau o anomalies
- personalització de productes o serveis
L’objectiu és clar: convertir la intel·ligència artificial en una eina operativa accessible, no en un privilegi reservat a grans corporacions.
Una estratègia de “democratització” tecnològica
El discurs institucional que acompanya la iniciativa s’articula al voltant de la idea de democratitzar la intel·ligència artificial. Segons González Veracruz, l’objectiu és garantir que tot el teixit productiu pugui beneficiar-se de les noves capacitats tecnològiques.
“Tenim una visió 360 perquè el veritable teixit productiu del nostre país avanci en aquests reptes”, va assenyalar la secretària d’Estat, en referència a la necessitat d’integrar la IA en tots els nivells empresarials.
Aquest plantejament connecta amb iniciatives prèvies com el Kit Digital o el Kit Consulting, programes que han buscat accelerar la digitalització de les pimes mitjançant ajudes directes. La diferència, en aquest cas, és el salt qualitatiu: de la digitalització bàsica a la incorporació d’intel·ligència artificial avançada.
Més enllà de la productivitat: sobirania i model europeu
La iniciativa no es pot entendre només en clau econòmica. També forma part d’una estratègia més àmplia vinculada a la sobirania digital i al posicionament d’Espanya dins l’ecosistema europeu d’intel·ligència artificial.
Durant la seva intervenció, González Veracruz va subratllar la importància de desenvolupar un model d’IA alineat amb valors ètics i centrat en les persones. En aquest sentit, va esmentar projectes com la família de models ALIA o les anomenades “factories d’IA” com a exemples d’infraestructures estratègiques.
El missatge és clar: no es tracta només d’adoptar tecnologia, sinó de fer-ho sota un marc que prioritzi la seguretat, la transparència i l’impacte social.
“Volem ser campions del món en intel·ligència artificial ètica i amb valors”, va afirmar la secretària d’Estat, reforçant una narrativa alineada amb el marc regulador europeu, especialment en el context de l’AI Act.
El repte real: passar del pilot a l’escala
Malgrat el potencial de la iniciativa, el veritable repte serà la seva execució. La història recent de la digitalització empresarial a Espanya mostra que molts programes aconsegueixen generar pilots exitosos, però tenen dificultats per escalar.
L’èxit del pla dependrà de diversos factors:
-
la qualitat i rellevància dels casos d’ús desenvolupats
-
la capacitat d’adaptació dels models a diferents sectors
-
el grau d’adopció per part de les pimes
-
la continuïtat de les solucions més enllà del finançament públic
En aquest sentit, el disseny del programa —amb models reutilitzables i participació activa del sector privat— apunta en la direcció correcta, però el seu impacte real només es podrà mesurar a mitjà termini.
Per a què volem la intel·ligència artificial?
En el fons, la iniciativa planteja una pregunta que va més enllà de la política tecnològica: per a què volem la intel·ligència artificial?
La resposta que ofereix el Govern apunta a un ús pràctic i orientat a l’impacte: millorar la sanitat, optimitzar la recerca, reforçar el sector agroalimentari i crear entorns digitals més segurs.
Però en l’àmbit empresarial, la qüestió es tradueix en termes més concrets: eficiència, competitivitat i capacitat d’adaptació en un entorn econòmic cada vegada més digitalitzat.
Si la IA aconsegueix integrar-se en els processos quotidians de les pimes —no com un afegit, sinó com una eina estructural— l’impacte podria ser significatiu. No només en termes de productivitat, sinó també en la capacitat de generar nous models de negoci.
Una oportunitat amb implicacions estructurals
La inversió de 40 milions d’euros pot semblar modesta en comparació amb els pressupostos de les grans companyies tecnològiques. Tanmateix, el seu valor rau en l’enfocament: actuar com a catalitzador perquè milers de petites empreses facin el salt cap a la intel·ligència artificial.
En un país on les pimes representen més del 99 % del teixit empresarial, qualsevol avenç en la seva digitalització té efectes multiplicadors.
La clau no estarà només en quant diners s’inverteixen, sinó en com aquests es tradueixen en solucions reals, accessibles i sostenibles.
La intel·ligència artificial ja no és una qüestió de futur. És una eina present que comença a definir qui competeix i qui queda enrere. I en aquest escenari, iniciatives com aquesta busquen evitar que una part significativa del teixit productiu quedi fora de joc.
