La nova funció de Claude no es limita a respondre preguntes: executa tasques reals al teu ordinador, obre aplicacions, navega, omple fulls de càlcul i converteix la intel·ligència artificial en un agent operatiu que actua en lloc teu.
La intel·ligència artificial està entrant en una nova fase. Durant anys, els assistents digitals han estat eines de suport: responen, suggereixen, redacten o resumeixen. Però Anthropic acaba de travessar una frontera molt més ambiciosa amb Claude. La seva nova funcionalitat permet que la IA prengui el control de l’ordinador de l’usuari i executi tasques de manera autònoma, fent servir el teclat, el ratolí i la pantalla com si fos una persona asseguda davant de l’equip. El canvi no és incremental. És estructural.
Segons la mateixa companyia, aquesta capacitat ja es pot activar en una vista prèvia dins de Claude Cowork i Claude Code, on el sistema actua com un agent capaç d’operar aplicacions reals. El plantejament és directe: Claude deixa de ser un interlocutor i es converteix en un executor. Obre programes, navega pel navegador, omple fulls de càlcul, consulta correus o gestiona fluxos de treball complets sense intervenció constant de l’usuari.
El concepte introdueix una mutació clau en la relació entre humans i intel·ligència artificial. Fins ara, l’usuari havia de traduir una intenció en instruccions detallades, supervisar el procés i executar manualment moltes accions. Amb aquesta nova funció, el model se situa en un altre nivell: entén l’objectiu i s’encarrega de recórrer els passos necessaris dins del sistema operatiu. És a dir, passa d’assistir a delegar feina completa.
Felix Rieseberg, responsable d’enginyeria de Claude Cowork i Claude Code Desktop, ho explicava amb claredat en presentar l’eina: Claude pot controlar l’ordinador mitjançant ratolí, teclat i pantalla, cosa que li permet operar qualsevol aplicació. Aquesta afirmació és rellevant perquè elimina una de les grans limitacions dels assistents actuals: la dependència d’integracions específiques. Si una eina no té API o connector, el sistema pot interactuar directament amb la interfície visual.
Aquest detall canvia les regles del joc. En lloc de construir ecosistemes tancats basats en integracions, Anthropic introdueix un model més universal: si tu ho pots fer a la pantalla, Claude també ho pot fer. Això inclou des de tasques simples —obrir documents, copiar dades, enviar correus— fins a processos més complexos com construir informes, gestionar dashboards o coordinar aplicacions múltiples en paral·lel.
Un dels aspectes més significatius és la seva capacitat per treballar de manera asincrònica. L’usuari pot assignar una tasca des del mòbil i desentendre-se’n. Claude l’executa a l’ordinador i, quan l’usuari hi torna, la feina està feta. Aquest model trenca amb la interacció tradicional en temps real i acosta la IA a un sistema de delegació laboral automatitzada.
L’exemple que ofereix la mateixa plataforma és revelador: demanar-li a Claude que revisi el correu cada matí o que generi un informe cada divendres. A partir d’aquell moment, la IA s’encarrega d’executar la tasca de manera recurrent. No és només automatització puntual; és una manera d’externalitzar rutines senceres.
El sistema, a més, prioritza l’ús d’aplicacions connectades com Slack, el calendari o altres eines integrades. Però quan no existeix un connector disponible, sol·licita permís explícit per interactuar directament amb el programari obert a la pantalla. Aquesta capa d’autorització intenta resoldre una de les principals preocupacions: el control de l’usuari.
Perquè aquí apareix l’altre gran eix del debat: el risc. Donar accés a una intel·ligència artificial perquè operi un ordinador implica obrir una superfície d’acció molt més àmplia que la d’un xatbot convencional. Ja no es tracta de generar text incorrecte o d’oferir respostes imprecises. Es tracta d’executar accions reals: enviar correus, modificar documents, accedir a dades sensibles o interactuar amb sistemes crítics.
Anthropic és conscient d’aquesta tensió i per això presenta la funció com una research preview limitada. Actualment només està disponible a macOS i per a usuaris de plans Pro i Max. El desplegament gradual indica que la companyia està provant no només la tecnologia, sinó també el model de confiança necessari perquè els usuaris acceptin aquest tipus de delegació.
Aquest moviment no es pot entendre sense el context competitiu actual. OpenAI ja ha avançat en aquesta direcció amb capacitats d’agents a ChatGPT, mentre que Google està integrant funcions similars a Gemini. La cursa ja no gira únicament entorn de qui respon millor, sinó de qui actua millor. La IA conversacional està evolucionant cap a una IA operativa.
En aquest escenari, Anthropic busca posicionar-se amb una proposta clara: sistemes més segurs, més controlats i amb un enfocament empresarial fort. Però el llançament d’aquesta funció coincideix també amb un moment de pressió política creixent als Estats Units sobre les grans empreses d’intel·ligència artificial.
En els darrers mesos, l’entorn regulatori s’ha endurit, especialment després del retorn d’una agenda més agressiva envers les tecnològiques impulsada per l’entorn polític de Donald Trump. La Casa Blanca ha intensificat l’escrutini sobre companyies d’IA, incloent-hi debats sobre seguretat nacional, ús de dades, control de models avançats i concentració de poder tecnològic.
Anthropic ha estat una de les empreses al centre d’aquesta tensió. El seu model de desenvolupament, més prudent en termes de seguretat que el d’alguns competidors, no l’ha alliberat del debat polític. De fet, la pressió reguladora ha empès les companyies a demostrar no només capacitat tècnica, sinó també utilitat econòmica i legitimitat social.
En aquest context, el llançament d’una funció com el control de l’ordinador té una doble lectura. D’una banda, és un avenç tecnològic evident. De l’altra, és una resposta estratègica: demostrar que la IA no és només un risc potencial, sinó una eina productiva capaç de generar valor directe.
Anthropic està dient, en la pràctica, que la seva tecnologia pot integrar-se en la feina diària i millorar la productivitat de manera tangible. No és casual que el focus estigui en tasques d’oficina, automatització i gestió. L’empresa busca posicionar Claude com una peça central en el futur del treball digital.
Tanmateix, aquesta narrativa obre noves preguntes. Si una IA pot fer la teva feina a l’ordinador, quina part d’aquesta feina continua sent humana? On se situa el valor diferencial? En l’execució, en la supervisió o en la definició d’objectius?
La història recent de l’automatització suggereix que cada salt tecnològic desplaça el valor cap a nivells més abstractes. Primer desapareixen les tasques mecàniques, després les repetitives i, progressivament, part del treball cognitiu estructurat. El que introdueix Claude amb aquesta funció és l’automatització de la interacció directa amb l’entorn digital, que fins ara havia estat un dels últims reductes humans.
Això té implicacions profundes per a empreses i professionals. D’una banda, permet una eficiència sense precedents: menys temps en tasques operatives, més capacitat d’escala. De l’altra, obliga a redefinir rols, processos i responsabilitats.
També redefineix la mateixa interfície de la computació. Durant dècades, l’ordinador ha estat una eina que requereix interacció directa: teclat, ratolí, pantalla. Ara, aquesta interfície es converteix en una capa intermèdia que la IA pot manejar per nosaltres. L’usuari deixa d’interactuar amb el sistema operatiu i passa a interactuar amb un agent que ho fa en nom seu.
Aquest canvi pot semblar subtil, però no ho és. Suposa passar d’un model d’ús a un model de delegació. I aquest és, probablement, el salt conceptual més gran d’aquesta tecnologia.
A curt termini, veurem com aquestes funcions es consoliden en entorns professionals: assistents que preparen informes, gestionen correus, organitzen agendes o automatitzen tasques administratives. A mitjà termini, el model es podria estendre a sistemes més complexos, integrant múltiples aplicacions i processos empresarials.
Però el veritable desafiament no serà tècnic, sinó cultural i regulatori. L’adopció d’agents amb capacitat d’acció real dependrà de la confiança, dels mecanismes de control i de la claredat sobre les responsabilitats en cas d’error.
Anthropic ha fet un pas que molts anticipaven, però que pocs havien materialitzat amb aquesta claredat: convertir la IA en un operador digital complet. La pregunta ja no és si la intel·ligència artificial et pot ajudar a treballar. És si pot treballar per tu.
I, en aquest nou escenari, la frontera entre eina i substitut comença a difuminar-se.
