L’operació situa l’Estat com a soci financer del nou vehicle liderat per Secuoya: Aurora Media Inversiones aspira a mobilitzar fins a 200 milions, generar més de 2.000 milions d’impacte econòmic i crear 3.600 llocs de treball en sis anys.
El Govern ha decidit fer un pas d’escala en la seva política audiovisual. El Consell de Ministres ha aprovat una inversió pública de 98 milions d’euros per participar en la creació d’Aurora Media Inversiones, una nova societat orientada a aixecar un gran grup europeu de ficció audiovisual espanyol, especialitzat en producció, distribució i explotació de continguts. L’operació es canalitzarà a través de la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT), l’instrument públic d’inversió tecnològica adscrit al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública.
La nova societat estarà liderada per Secuoya Content Group, un dels principals estudis audiovisuals espanyols, i s’articularà com una fórmula de col·laboració publicoprivada en què la SETT tindrà el 49% de participació. Segons la informació oficial, Aurora Media Inversiones tindrà com a objectiu potenciar la inversió, les produccions i els rodatges a Espanya, reforçant el paper del país com a pol europeu de continguts audiovisuals.
La dimensió econòmica és significativa. L’Executiu estima que l’operació pot generar un impacte superior als 2.000 milions d’euros en el sector i crear 3.600 llocs de treball en sis anys, dels quals 1.500 serien llocs directes d’alt valor afegit. No es tracta, per tant, d’una ajuda puntual a una producció concreta, sinó d’una aposta industrial: concentrar capital, propietat intel·lectual, capacitat de producció, distribució internacional i tecnologia perquè Espanya guanyi pes en el mercat europeu de la ficció.
Cinco Días aporta un element financer rellevant: Aurora Media Inversiones comptarà amb un capital total de fins a 200 milions d’euros. La SETT aportarà els 98 milions públics, equivalents al 49%, mentre que Secuoya i Société Générale sumaran fins a 102 milions, el 51% restant. La mateixa informació assenyala que Cecabank actuarà com a entitat dipositària i que la gestió operativa es desenvoluparà sota el paraigua de GVC Gaesco.
L’operació forma part del Pla Espanya Hub Audiovisual d’Europa, conegut com Spain Audiovisual Hub, una iniciativa vinculada al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. L’objectiu d’aquest pla és reforçar la competitivitat, la internacionalització, la digitalització i la capacitat industrial del sector audiovisual espanyol. El component 25 del Pla de Recuperació preveu una inversió estimada total de 2.465,2 milions d’euros, dels quals 1.931,5 milions procedeixen del Mecanisme de Recuperació i Resiliència.
La lectura política és clara: el Govern vol que l’audiovisual deixi de ser tractat només com a cultura o entreteniment i sigui entès com un sector estratègic. Sèries, pel·lícules, documentals, animació, videojocs, producció virtual, postproducció, efectes visuals, doblatge, distribució i drets de propietat intel·lectual formen ja part d’una economia global en què la llengua espanyola, la capacitat tècnica i l’atractiu territorial poden convertir-se en avantatges competitius. Espanya no vol limitar-se a ser plató de rodatges internacionals; vol capturar més valor en tota la cadena.
Aquest matís és important. Durant els últims anys, Espanya ha atret grans produccions per localitzacions, talent tècnic, incentius fiscals, infraestructures i experiència. Però ser un bon territori de rodatge no equival necessàriament a controlar la propietat intel·lectual ni la distribució internacional. El salt industrial consisteix a passar de prestar serveis de producció a posseir, finançar, explotar i exportar continguts. Aurora Media Inversiones sembla dissenyada precisament per intervenir en aquesta part més valuosa del negoci.
L’elecció de Secuoya no és casual. El grup, nascut el 2008 i amb seu a Tres Cantos, s’ha consolidat en creació, producció, postproducció, distribució i serveis audiovisuals. A més de produir sèries, pel·lícules, documentals i entreteniment televisiu, compta amb infraestructures, platós, serveis tècnics, càmeres, postproducció, enginyeria audiovisual i instal·lacions, així com presència internacional a Mèxic, Colòmbia, Perú, Xile, Estats Units, Qatar i Emirats Àrabs Units, segons la nota oficial.
L’especialització en ficció resulta estratègica perquè la ficció és un dels grans motors de valor de l’audiovisual global. Una sèrie d’èxit no genera únicament ingressos per emissió o plataforma. Pot produir vendes internacionals, remakes, derivats, llicències, formats, adaptacions a altres mercats, explotació de catàleg, marca país i circulació cultural. La ficció és, a més, una eina de soft power: exporta imaginaris, accents, paisatges, valors, conflictes i memòria col·lectiva.
Espanya arriba a aquest moviment en una posició favorable. Segons el Govern, el mercat espanyol de producció audiovisual ha crescut a un ritme anual del 14% en l’última dècada, més del doble de la mitjana europea, i va assolir nivells d’inversió de 2.900 milions d’euros el 2024. Aquesta evolució ha convertit Espanya en un actor fonamental dins del mercat europeu de producció.
L’auge de les plataformes hi ha tingut molt a veure. Netflix, Prime Video, HBO Max, Disney+, Movistar Plus+, Atresplayer, RTVE Play i altres operadors han incrementat la demanda de continguts en espanyol. La competència per captar subscriptors va convertir la ficció local en un actiu global. Les sèries espanyoles han demostrat capacitat per viatjar i han contribuït a canviar la percepció internacional de l’audiovisual produït a Espanya. Però el mercat també s’ha tornat més exigent: les plataformes ajusten inversions, negocien drets amb més duresa i busquen continguts capaços de funcionar en diversos territoris.
En aquest escenari, la creació d’un vehicle inversor com Aurora Media Inversiones pot respondre a una necessitat estructural: finançar projectes amb ambició internacional i sostenir propietat intel·lectual espanyola. Moltes productores europees tenen talent, però manquen de múscul financer per competir amb estudis nord-americans o conglomerats globals. El capital publicoprivat pot ajudar a cobrir aquesta bretxa, sempre que la selecció de projectes respongui a criteris industrials sòlids, transparència i viabilitat.
La SETT es converteix aquí en una peça clau. Aquest ens públic empresarial va néixer per gestionar i coordinar inversions en innovació i tecnologies avançades, i la seva activitat s’articula en instruments com Spain Audiovisual Hub, PERTE Chip i Next Tech. En l’àmbit audiovisual, la facilitat Spain Audiovisual Hub està orientada a donar suport al creixement del sector i la seva transició digital per fer-lo més competitiu.
La segona fase del Spain Audiovisual Hub ha elevat l’ambició financera. El setembre del 2024, el ministre Óscar López va anunciar 1.500 milions d’euros en instruments financers addicionals per a la indústria audiovisual, gestionats per la SETT en el marc d’aquesta nova etapa del pla.
Aurora Media Inversiones encaixa així en una política pública més àmplia: mobilitzar finançament per consolidar un ecosistema audiovisual espanyol amb més escala. Abans d’aquesta operació, la SETT ja havia aprovat inversions en vehicles com Culture CAP7 o Moby Dick Film Capital, orientats a impulsar pimes audiovisuals i finançament cinematogràfic internacional.
La diferència amb Aurora és la mida i l’ambició integradora. No es tracta només de finançar projectes dispersos, sinó de crear un actor capaç d’articular producció, distribució, tecnologia, catàleg i presència internacional. Aquesta concentració pot tenir avantatges: escala, capacitat de negociació, accés a finançament, continuïtat industrial, atracció de talent i més visibilitat europea. Però també planteja interrogants sobre competència, selecció de socis, governança, retorn públic i equilibri amb el teixit de productores independents.
L’audiovisual espanyol és divers i fragmentat. Conviuen grans grups, productores mitjanes, companyies de serveis, estudis d’animació, creadors independents, productores territorials, empreses de postproducció i professionals freelance. Una operació de 200 milions pot dinamitzar el conjunt si genera encàrrecs, coproduccions, serveis, ocupació qualificada i oportunitats d’internacionalització. Però també ha d’evitar concentrar recursos de manera excessiva en un únic actor o desplaçar empreses que ja competeixen en condicions de fragilitat.
El repte de la governança serà decisiu. Quan l’Estat entra amb un 49% en una societat d’inversió audiovisual, no n’hi ha prou amb prometre impacte econòmic. Caldrà explicar amb claredat els criteris d’inversió, els mecanismes de control, la política de riscos, la remuneració esperada, les condicions de sortida, la protecció de la propietat intel·lectual espanyola, la relació amb productores externes i la manera com el retorn social acompanya el retorn financer. La col·laboració publicoprivada només funciona si totes dues parts aporten valor i si la ciutadania entén què rep a canvi de la inversió pública.
L’oportunitat, tanmateix, és evident. La ficció audiovisual s’ha convertit en una indústria de sobirania cultural. Europa fa anys que es preocupa per la dependència de plataformes nord-americanes i per la dificultat de crear estudis continentals amb escala suficient. Espanya té un avantatge lingüístic extraordinari: el castellà és una llengua global, amb mercats naturals a l’Amèrica Llatina i comunitats àmplies als Estats Units. Si a això s’hi sumen capacitats tècniques, localitzacions, incentius, talent creatiu i finançament, el país pot aspirar a més que ser proveïdor de serveis.
L’operació també es produeix en un moment de canvi tecnològic radical. La intel·ligència artificial generativa, la producció virtual, els efectes visuals en temps real, l’automatització del doblatge, la localització lingüística avançada i les noves eines de distribució estan modificant l’economia audiovisual. Cinco Días assenyala que el fons invertirà en actius estratègics com propietat intel·lectual, producció, distribució, intel·ligència artificial i noves tecnologies aplicades a l’entreteniment.
Aquesta dimensió tecnològica serà central. El futur de la ficció no dependrà només de bons guions i bons rodatges, encara que continuaran sent imprescindibles. També dependrà de la capacitat de produir més ràpid, adaptar continguts a mercats, gestionar catàlegs, doblar i subtitular amb qualitat, crear entorns virtuals, optimitzar costos, protegir drets i utilitzar dades sense empobrir la creativitat. L’audiovisual s’ha convertit en un sector intensiu en tecnologia.
Però la tecnologia no s’ha de confondre amb el cor del negoci. La ficció funciona quan hi ha històries, personatges, emoció, identitat, conflicte i mirada autoral. Una gran societat inversora pot aportar capital i estructura, però l’èxit dependrà de la seva capacitat per atreure creadors, protegir talent, assumir risc narratiu i no limitar-se a produir continguts calculats per algoritmes de plataforma. El mercat global premia l’escala, però també busca singularitat.
L’impacte territorial també serà rellevant. Si Aurora Media Inversiones potencia rodatges a Espanya, l’efecte pot arribar a comunitats autònomes, ciutats, estudis, proveïdors, hotels, transport, restauració, tècnics locals i serveis especialitzats. Els rodatges generen economia directa i indirecta. A més, converteixen paisatges i ciutats en actius culturals exportables. La qüestió serà si aquesta activitat es distribueix territorialment o es concentra en els grans pols ja consolidats, especialment Madrid i Barcelona.
La creació d’ocupació d’alt valor afegit és un altre argument clau. El Govern parla de 1.500 llocs directes qualificats i 3.600 llocs totals en sis anys. En l’audiovisual, l’ocupació de qualitat no depèn només del volum de produccions, sinó de la continuïtat. Una indústria basada únicament en projectes discontinus pot generar pics d’activitat sense estabilitat. Un grup amb cartera, catàleg, finançament i projecció internacional podria ajudar a sostenir equips més estables, encara que el sector continuarà tenint una forta lògica per projecte.
També caldrà observar la relació amb les televisions i plataformes. Un gran grup espanyol de ficció pot negociar amb més força amb operadors globals, però ha d’evitar convertir-se en un mer proveïdor sense drets. La clau estarà a retenir propietat intel·lectual, participar en l’explotació internacional i construir catàleg. En l’audiovisual contemporani, el catàleg és poder: genera ingressos recurrents, permet negociar paquets, sosté marca i dona valor estratègic a llarg termini.
L’operació coincideix, a més, amb altres moviments del sector audiovisual espanyol. El mateix dia, el Govern va adjudicar una nova llicència nacional de TDT al consorci Siete, cosa que reflecteix una agenda més àmplia sobre mitjans, televisió i producció. El País va explicar que Aurora Media Inversiones va ser aprovada en la mateixa sessió del Consell de Ministres i que la SETT aportarà 98 milions al fons audiovisual.
L’aposta audiovisual del Govern té, per tant, diverses capes: finançament industrial, atracció de rodatges, consolidació d’empreses, transició digital, suport a la propietat intel·lectual i reforç del paper d’Espanya a Europa. El risc és que l’ambició política no sempre es tradueixi en execució eficient. L’èxit d’Aurora no es mesurarà pel titular de la inversió, sinó pels projectes que aconsegueixi aixecar, els drets que aconsegueixi retenir, els mercats que obri i el retorn que generi per a l’ecosistema.
La conclusió és clara: els 98 milions públics per a Aurora Media Inversiones no són només una operació financera. Són una declaració de política industrial. Espanya vol ocupar un lloc més alt en la cadena de valor audiovisual europea, no només atraure càmeres estrangeres. Vol produir ficció amb escala, competir per mercats, generar ocupació qualificada i reforçar la seva presència cultural internacional. La pregunta ja no és si l’audiovisual espanyol té talent. La pregunta és si tindrà estructura, capital i estratègia per convertir aquest talent en poder industrial.
Si Aurora compleix els seus objectius, Espanya pot guanyar un actor capaç de disputar espai en la ficció europea. Si falla, el debat sobre l’ús de fons públics en empreses audiovisuals serà inevitable. Entre totes dues possibilitats es juga una de les grans apostes culturals, econòmiques i tecnològiques del país per als pròxims anys.
