Skip to main content

Les accions de Getty Images es van disparar després de confirmar-se un acord estratègic de llicència amb OpenAI, una operació que simbolitza un canvi profund en la indústria dels continguts digitals: les grans biblioteques visuals ja no només venen imatges, sinó també les dades necessàries per entrenar la intel·ligència artificial.

Durant dècades, Getty Images ha estat un dels grans guardians de la memòria visual d’internet. Les seves fotografies han il·lustrat diaris, revistes, campanyes publicitàries, informes corporatius i pàgines web arreu del món. El seu model de negoci era aparentment senzill: gestionar enormes arxius d’imatges, protegir-ne els drets i vendre’n llicències d’ús. Però la irrupció de la intel·ligència artificial generativa ha alterat profundament aquesta lògica. Avui, les imatges ja no només tenen valor perquè puguin ser publicades. També tenen valor perquè poden servir per entrenar els sistemes que generaran les imatges del futur.

Aquest canvi de paradigma és el que explica la reacció del mercat davant l’anunci de l’acord entre Getty Images i OpenAI. Segons va informar Bloomberg, les accions de la companyia van experimentar una forta pujada després que transcendís l’existència d’un acord de llicència de continguts amb el creador de ChatGPT. La notícia va ser interpretada pels inversors com una confirmació que Getty ha trobat una nova via de creixement en plena transformació de la indústria dels continguts digitals.

L’operació és especialment significativa perquè arriba després d’anys en què Getty havia intentat desenvolupar la seva pròpia estratègia d’intel·ligència artificial. Abans de col·laborar amb OpenAI, la companyia havia apostat per construir solucions pròpies basades en els seus enormes arxius fotogràfics. L’objectiu era aprofitar un dels seus principals actius: una col·lecció de centenars de milions d’imatges perfectament etiquetades, classificades i documentades. En teoria, Getty disposava d’un dels conjunts de dades visuals més valuosos del planeta per desenvolupar models generatius entrenats amb continguts degudament llicenciats.

La idea tenia sentit. Mentre moltes empreses d’IA eren acusades d’utilitzar continguts protegits per drets d’autor sense autorització explícita, Getty podia presentar-se com una alternativa basada en dades legítimament adquirides i gestionades. La companyia fins i tot va llançar eines pròpies de generació d’imatges en col·laboració amb diversos socis tecnològics, intentant oferir als clients una opció segura des del punt de vista legal.

Tanmateix, la velocitat de la cursa de la IA ha acabat modificant les prioritats. Desenvolupar un model generatiu de primer nivell requereix inversions multimilionàries en infraestructura computacional, talent especialitzat i capacitat de recerca. En aquest context, fins i tot una empresa amb la dimensió de Getty tenia dificultats per competir directament amb gegants com OpenAI, Google, Anthropic o Meta. La companyia ha acabat optant per una estratègia diferent: convertir-se en proveïdor de matèria primera per als laboratoris d’intel·ligència artificial.

És una decisió que reflecteix una transformació més profunda del mercat. Durant els primers anys de la IA generativa, gran part del debat es va centrar en els models. Qui tenia el model més potent? Qui liderava els benchmarks? Qui disposava de més capacitat computacional? Amb el temps, però, ha quedat clar que les dades també constitueixen un recurs estratègic. Els models necessiten enormes quantitats d’informació per entrenar-se, i no qualsevol informació és igual de valuosa.

Getty ofereix precisament allò que molts laboratoris busquen: contingut professional, ben documentat, amb metadades de qualitat i drets clarament identificats. Per a OpenAI, disposar d’accés a aquest tipus de material permet millorar la qualitat dels seus sistemes i reduir riscos jurídics en un moment en què els litigis sobre drets d’autor es multipliquen.

La paradoxa és evident. Durant anys, Getty Images es va convertir en una de les empreses més agressives a l’hora de defensar els seus drets de propietat intel·lectual. La companyia va construir part de la seva reputació perseguint usos no autoritzats de les seves fotografies. Quan la IA generativa va començar a créixer, Getty també va ser una de les primeres empreses a portar als tribunals determinats desenvolupadors per presumpta utilització il·legal d’imatges protegides durant l’entrenament dels seus models.

Aquella estratègia responia a una preocupació legítima. Si els models generatius podien produir imatges d’alta qualitat inspirades en milions de fotografies existents sense compensar els seus creadors originals, tot l’ecosistema econòmic de la fotografia professional quedava en qüestió. Fotògrafs, agències i bancs d’imatges veien com la tecnologia amenaçava una part important del seu negoci tradicional.

Però la història ha evolucionat. En lloc de quedar al marge de la revolució de la IA, Getty ha decidit participar-hi activament. L’acord amb OpenAI representa una mena de reconciliació entre dues indústries que inicialment semblaven destinades a enfrontar-se. D’una banda, els creadors de continguts. De l’altra, els desenvolupadors d’intel·ligència artificial. Ara totes dues parts descobreixen que poden trobar fórmules de col·laboració econòmicament beneficioses.

Aquest moviment també envia un missatge al conjunt del sector dels mitjans i dels continguts digitals. Durant els últims dos anys, editorials, grups de comunicació, agències de notícies, productores audiovisuals i plataformes culturals han intentat decidir com relacionar-se amb la IA. Algunes han optat per la confrontació judicial. Altres han apostat per negociar acords de llicència. Getty sembla confirmar que el mercat s’està desplaçant progressivament cap a aquesta segona opció.

OpenAI, de fet, ha anat acumulant acords similars amb múltiples organitzacions. El laboratori dirigit per Sam Altman ha signat contractes amb editorials, grups mediàtics, empreses d’informació financera i proveïdors de contingut especialitzat. L’objectiu és garantir accés legal a dades d’alta qualitat i reduir el risc d’enfrontaments judicials que podrien limitar el desenvolupament futur dels seus models.

Per als inversors, l’acord amb Getty té una lectura addicional. No només reforça OpenAI. També redefineix el futur de Getty Images. Durant anys, molts analistes es preguntaven si els bancs d’imatges tradicionals podrien sobreviure en un món on qualsevol usuari és capaç de generar fotografies sintètiques amb una simple instrucció textual. La resposta que emergeix ara és diferent: aquestes empreses podrien no desaparèixer, sinó transformar-se en proveïdors essencials de dades per a la nova economia de la IA.

Aquesta transformació és comparable a la que van viure altres sectors digitals. Les operadores de telecomunicacions van deixar de ser simples proveïdores de telefonia per convertir-se en infraestructures d’internet. Els centres de dades van passar de ser una activitat secundària a una peça crítica de l’economia digital. Ara els arxius de continguts podrien experimentar una evolució similar. Les seves col·leccions ja no serien només catàlegs per a clients humans, sinó recursos estratègics per entrenar sistemes intel·ligents.

La qüestió és fins a quin punt aquest model serà sostenible. Si els laboratoris d’IA continuen necessitant continguts de qualitat, les empreses que controlen grans arxius podrien reforçar la seva posició. Però també existeix el risc que, amb el temps, els models arribin a dependre menys de noves dades i més de les seves pròpies capacitats de generació sintètica. La relació entre creadors de contingut i desenvolupadors d’IA continuarà evolucionant.

També queda oberta una qüestió fonamental: com es distribuirà el valor generat per aquests acords. Getty Images és una empresa, però darrere de les seves col·leccions hi ha milions de fotografies creades per professionals independents. Molts fotògrafs es pregunten quina part dels beneficis derivats de les llicències per a entrenament d’IA arribarà realment als autors originals. Aquest debat serà probablement un dels grans temes dels pròxims anys.

Per ara, però, el missatge dels mercats és clar. Els inversors interpreten que Getty ha trobat una manera d’adaptar-se a la nova realitat tecnològica. En lloc de resistir-se al canvi, ha decidit monetitzar un dels seus principals actius: la qualitat i la legalitat del seu arxiu. El que abans era una biblioteca d’imatges és ara una mina de dades per alimentar la pròxima generació d’intel·ligència artificial.

La història de Getty i OpenAI il·lustra una transformació més àmplia. La batalla de la IA ja no es lliura únicament entre laboratoris que competeixen per crear els millors models. També implica qui controla les dades, qui les pot llicenciar, qui en rep els beneficis i com es redefineixen sectors sencers al voltant d’aquesta nova economia del coneixement. Les fotografies que durant anys van servir per il·lustrar el passat s’han convertit, inesperadament, en un ingredient essencial per construir el futur.

Leave a Reply