La inversió pública de 115,7 milions d’euros a Openchip situa Espanya en una de les batalles industrials més decisives de la intel·ligència artificial: dissenyar xips d’alt rendiment, més eficients energèticament i basats en arquitectura oberta per reduir la dependència europea de proveïdors estrangers.
Espanya ha decidit moure fitxa en un dels taulers més estratègics de l’economia tecnològica mundial: el disseny de xips per a la intel·ligència artificial i la supercomputació. El Consell de Ministres ha autoritzat el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública a invertir, a través de la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT), 115.768.421,05 euros a Openchip & Software Technologies S.L., una empresa especialitzada en el disseny i la comercialització de semiconductors d’alt rendiment i més eficients energèticament. L’operació no és una simple ajuda pública a una empresa emergent. És una aposta d’Estat per participar en la cadena de valor d’una indústria que s’ha convertit en el veritable coll d’ampolla de la intel·ligència artificial.
La informació oficial facilitada pel Govern espanyol presenta aquesta inversió com una manera de reforçar l’autonomia estratègica europea en tecnologies clau, ampliar la presència espanyola i europea en la microelectrònica i generar ocupació altament qualificada en el disseny de semiconductors. La notícia també ha estat recollida per Cinco Días, que assenyala que la inversió podria atorgar a l’Estat una participació de fins al 16,5% a Openchip, depenent del tancament definitiu de la ronda de finançament.
L’operació arriba en un moment en què els xips han deixat de ser un component invisible de l’economia digital per convertir-se en una qüestió de seguretat nacional, sobirania tecnològica i poder industrial. La intel·ligència artificial generativa, la supercomputació, els centres de dades, la ciberseguretat, la defensa, l’automoció i la computació científica depenen cada vegada més de processadors especialitzats capaços d’executar enormes càrregues de treball amb el menor consum energètic possible. En aquest context, no n’hi ha prou amb tenir bones aplicacions d’IA, investigadors excel·lents o grans centres de dades. Qui no controla el disseny dels xips queda atrapat en una dependència estructural de proveïdors externs.
Openchip va ser fundada el 2021 com una iniciativa conjunta del grup català d’enginyeria GTD i del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS). L’empresa s’ha especialitzat en solucions de sistema en xip (SoC) basades en l’arquitectura oberta RISC-V i orientades a la computació d’altes prestacions i la intel·ligència artificial. La mateixa companyia es defineix com una empresa europea de semiconductors centrada en solucions energèticament eficients per a HPC i IA.
L’elecció de RISC-V és un dels elements més rellevants del projecte. Davant les arquitectures propietàries dominades per grans actors internacionals, RISC-V ofereix un conjunt d’instruccions obertes que permet dissenyar processadors sense dependre de llicències tancades. Per a Europa, aquesta diferència és estratègica. L’autonomia tecnològica no consisteix únicament a fabricar xips dins del continent, sinó també a disposar d’arquitectures pròpies, propietat intel·lectual, eines de disseny, talent i capacitat de personalització. RISC-V permet avançar cap a una cadena de valor més oberta, flexible i menys condicionada pels grans proveïdors.
L’interès europeu per RISC-V no és nou, però s’ha accelerat amb l’explosió de la intel·ligència artificial. La iniciativa EuroHPC considera que aquesta arquitectura pot contribuir a desenvolupar tecnologies sobiranes de supercomputació, afavorint un ecosistema europeu més autònom i energèticament més eficient.
La inversió a Openchip s’ha d’entendre dins d’aquesta estratègia. Espanya no pretén competir directament amb gegants com Nvidia, AMD, Intel o TSMC en tots els esglaons de la cadena de valor. L’aposta se centra en una part molt concreta però crítica: el disseny dels semiconductors. Openchip opera sota un model fabless, és a dir, dissenya els xips però no els fabrica físicament. La producció es delega a foneries especialitzades, mentre que la companyia concentra el seu valor en l’arquitectura, la propietat intel·lectual, el disseny, el programari i la integració de solucions destinades a la computació d’alt rendiment.
Aquest model té tot el sentit en una indústria on construir una planta de fabricació de semiconductors d’última generació exigeix desenes de milers de milions d’euros. El disseny permet capturar una part molt important del valor afegit sense assumir tots els costos industrials, energètics i mediambientals associats a la fabricació. Empreses com Nvidia han demostrat que el model fabless pot ser extraordinàriament rendible quan es disposa d’una arquitectura diferencial i d’un bon posicionament al mercat.
La gran aposta d’Openchip és la seva eficiència energètica. La IA generativa està disparant el consum elèctric dels centres de dades i multiplicant la demanda de maquinari especialitzat. Els grans models lingüístics, els sistemes multimodals, els agents intel·ligents i la computació científica requereixen processadors capaços d’oferir més rendiment per watt. Aquest serà un dels principals indicadors competitius dels pròxims anys. La cursa ja no es decidirà únicament pel rendiment absolut, sinó també per la capacitat de processar més informació amb menys energia, menys calor i un menor cost operatiu.
Segons la informació facilitada pel Govern, les unitats de processament desenvolupades per Openchip basades en RISC-V ofereixen una eficiència energètica superior a moltes altres alternatives. Això permet reduir el consum dels centres de dades que les incorporin. Aquest aspecte és especialment important perquè l’energia s’està convertint en un dels grans límits físics de la intel·ligència artificial. A mesura que els centres de dades creixen, també augmenten exponencialment les necessitats d’electricitat, refrigeració i infraestructura.
La vinculació amb el Barcelona Supercomputing Center reforça encara més el projecte. El BSC és una de les institucions científiques més rellevants d’Europa en supercomputació i participa en nombroses iniciatives relacionades amb HPC, IA i arquitectures obertes. La seva participació en el naixement d’Openchip situa la companyia en un punt privilegiat entre la recerca pública, la transferència tecnològica i la indústria. Precisament aquest és el model que Europa intenta consolidar per reduir la seva dependència dels Estats Units i d’Àsia.
Openchip també ha explorat aliances amb actors internacionals de primer nivell. El 2024, la companyia va anunciar converses amb NEC i el BSC per desenvolupar la pròxima generació de supercomputadors basats en RISC-V. L’objectiu era construir sistemes més eficients, adaptats a les noves necessitats de la intel·ligència artificial i de la computació científica.
La inversió de la SETT arriba en un moment de consolidació empresarial. Openchip compta actualment amb una plantilla d’uns 300 treballadors altament qualificats, una dada especialment rellevant perquè un dels objectius explícits de l’operació és generar ocupació especialitzada en un sector de molt alt valor afegit. Espanya disposa des de fa anys de talent científic i tècnic en arquitectura de computadors, microelectrònica i supercomputació, però tradicionalment ha tingut dificultats per transformar aquest coneixement en empreses globals.
L’operació es finança a través de la facilitat Next Tech, integrada dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Aquest instrument està destinat a donar suport a startups i empreses scale-up de tecnologies profundes (deep tech). Paral·lelament, la SETT gestiona altres grans programes com el PERTE Chip, orientat a la microelectrònica i els semiconductors, i Spain Audiovisual Hub, dedicat a accelerar la digitalització del sector audiovisual.
La SETT s’ha convertit en una de les principals eines de política industrial tecnològica de l’Estat. En certa manera exerceix un paper semblant al d’una SEPI digital, participant en empreses considerades estratègiques per al futur econòmic del país. En el cas d’Openchip, la inversió no aporta únicament capital. També envia un missatge polític molt clar: el disseny de semiconductors per a IA i supercomputació és una prioritat nacional.
El context europeu explica aquesta urgència. La Unió Europea fa anys que intenta reduir la seva dependència exterior en matèria de semiconductors. La pandèmia, la guerra tecnològica entre els Estats Units i la Xina, les restriccions comercials i l’explosió de la IA han evidenciat la vulnerabilitat del continent. Europa manté fortaleses en recerca, maquinària industrial, automoció i determinats segments dels semiconductors, però continua sense liderar ni la fabricació dels xips més avançats ni el mercat dels acceleradors per a intel·ligència artificial.
El PERTE Chip va néixer precisament per intentar corregir aquesta situació. Espanya aspira a convertir-se en un actor rellevant dins de l’estratègia europea dels semiconductors aprofitant els actius existents: el BSC, les universitats, els centres de recerca, les empreses d’enginyeria i un ecosistema industrial amb potencial de creixement.
El repte, però, continua sent enorme. Dissenyar xips competitius exigeix talent molt especialitzat, eines avançades de disseny electrònic, propietat intel·lectual, validació, acords amb foneries, desenvolupament de programari i clients disposats a adoptar noves arquitectures. El mercat mundial dels semiconductors continua dominat per grans empreses amb enormes economies d’escala.
Precisament per això RISC-V representa una oportunitat. En lloc d’intentar competir amb arquitectures propietàries consolidades, Openchip aposta per una plataforma oberta amb una comunitat internacional en ràpid creixement. Això facilita la personalització, la col·laboració i la reducció de costos de llicències, alhora que afavoreix la participació d’universitats, centres tecnològics i empreses.
La relació entre intel·ligència artificial i supercomputació és avui més estreta que mai. Fa només uns anys, els supercomputadors estaven principalment orientats a simulacions científiques, meteorologia, física o química computacional. La IA ha canviat completament aquest escenari. Els grans models necessiten la potència dels supercomputadors, mentre que aquests incorporen cada vegada més acceleradors especialitzats en IA. Les dues disciplines convergeixen ràpidament.
Espanya compta amb un actiu excepcional en aquest àmbit: el Barcelona Supercomputing Center i el superordinador MareNostrum. La connexió entre recerca, maquinari, programari i indústria pot convertir-se en una gran oportunitat competitiva si és capaç de generar productes exportables. Openchip és una de les primeres grans apostes industrials sorgides d’aquest ecosistema.
La participació pública també planteja interrogants. El capital estatal pot accelerar el creixement, atraure inversió privada i consolidar la propietat intel·lectual al país. Però també obliga a garantir una bona governança, transparència i una estratègia empresarial sòlida. El veritable èxit no dependrà només dels diners públics, sinó de la capacitat de convertir aquesta inversió en productes competitius, clients internacionals i creixement sostenible.
El mercat serà extraordinàriament exigent. Nvidia domina avui el sector dels acceleradors per a IA gràcies a la combinació de maquinari, programari, ecosistema CUDA i una enorme base de desenvolupadors. AMD, Intel, Google, Amazon, Microsoft o Meta també competeixen intensament. A Europa apareixen nous actors com SiPearl, Axelera AI o Semidynamics. Openchip haurà de trobar un espai propi dins d’aquest panorama.
Una possible fortalesa és precisament la seva especialització en HPC, IA i arquitectura oberta. Moltes institucions públiques, centres científics o infraestructures estratègiques no busquen necessàriament el processador més ràpid del món, sinó solucions eficients, auditables, adaptables i alineades amb els objectius de sobirania tecnològica europea.
En el fons, la inversió en Openchip respon a preguntes molt concretes. Qui dissenyarà els xips que alimentaran la pròxima generació d’intel·ligència artificial? Qui controlarà la propietat intel·lectual? Qui generarà el talent? Qui capturarà el valor industrial?
La IA ha convertit els semiconductors en la nova infraestructura crítica de l’economia digital. Els països que depenguin exclusivament de xips desenvolupats fora de les seves fronteres disposaran de menys capacitat d’actuació. L’autonomia absoluta és impossible, però la dependència total també és un risc.
La decisió del Govern espanyol no garanteix l’èxit, però sí que defineix una direcció molt clara. Espanya no vol limitar-se a consumir intel·ligència artificial o importar processadors desenvolupats per altres. Vol participar en el disseny de la infraestructura que farà possible la pròxima generació de la IA i de la supercomputació europea.
Ara comença el veritable repte. Openchip haurà de transformar el suport públic en tecnologia competitiva, la tecnologia en clients, els clients en creixement internacional i aquest creixement en una posició rellevant dins del mercat europeu dels semiconductors. Si ho aconsegueix, Espanya haurà fet un pas molt important per consolidar la seva posició en una de les indústries més decisives del segle XXI. Si no, aquesta inversió quedarà com una aposta ambiciosa en un sector on el capital, per si sol, mai no és suficient.
