Apple va presentar el 10 de juliol de 2026 una demanda federal contra OpenAI, diverses societats del grup, la divisió de maquinari procedent d’io Products i dos antics treballadors d’Apple. Els acusa d’apropiar-se de secrets comercials i d’incomplir contractes per accelerar el desenvolupament dels futurs dispositius físics d’OpenAI. De moment, es tracta d’acusacions d’Apple que encara no han estat provades judicialment.
La demanda, de 41 pàgines, presenta el conflicte com una operació que aniria molt més enllà del fitxatge normal de talent. Apple sosté que OpenAI hauria utilitzat antics empleats, processos de selecció i contactes amb proveïdors per obtenir informació confidencial sobre disseny industrial, components, processos de fabricació i dispositius encara no anunciats.
Una de les figures centrals és Tang Tan, antic responsable de disseny de producte d’Apple i actual cap de maquinari d’OpenAI. Segons Apple, Tan hauria animat candidats procedents de la companyia a portar components interns a entrevistes per fer sessions de “show and tell”, i hauria formulat preguntes orientades a obtenir coneixement protegit. OpenAI nega haver buscat secrets d’altres empreses.
Apple també acusa l’antic enginyer Chang Liu d’haver conservat accés a sistemes corporatius després de marxar, descarregat documentació confidencial i mantingut un ordinador de la companyia. La demanda assenyala igualment que altres persones haurien transferit informació a correus personals o facilitat dades tècniques als equips d’OpenAI.
Entre les acusacions més greus hi ha que OpenAI hauria:
- instruït treballadors sobre com esquivar els controls de sortida d’Apple;
- demanat mostres, components i dissenys interns durant entrevistes;
- contactat amb proveïdors d’Apple sota pretextos que Apple considera enganyosos;
- buscat informació sobre processos de fabricació, inclosos acabats metàl·lics i altres tècniques industrials.
Apple afirma, a més, que més de 400 antics treballadors seus han acabat a OpenAI, un flux de talent que converteix la disputa en un conflicte estructural i no només en un cas vinculat a dos empleats.
El context: aliats el 2024, rivals directes el 2026
El rerefons és el deteriorament accelerat d’una relació que havia començat com una aliança. Apple va integrar ChatGPT dins d’Apple Intelligence, però OpenAI es va mostrar posteriorment insatisfeta amb la visibilitat i el retorn comercial de la integració. Al maig de 2026 ja va transcendir que OpenAI estudiava opcions legals contra Apple per un possible incompliment contractual.
El punt de ruptura real va ser l’entrada d’OpenAI en el maquinari de consum. L’adquisició d’io, la companyia creada per antics responsables d’Apple i vinculada a Jony Ive, va convertir OpenAI en un potencial competidor de l’iPhone i de l’ecosistema de dispositius d’Apple. La demanda suggereix que Cupertino no veu el projecte com un simple accessori d’IA, sinó com una amenaça a la plataforma que ha sostingut el seu negoci durant dues dècades.
Aquesta és la dimensió essencial del cas: Apple no només intenta protegir uns documents; intenta evitar que el coneixement acumulat durant anys en disseny, miniaturització, materials i cadena de subministrament serveixi per construir el dispositiu que pugui competir amb l’iPhone. Aquesta interpretació és una inferència estratègica, però està sustentada pel contingut de la demanda i per l’orientació d’OpenAI cap a una nova família de dispositius.
La resposta d’OpenAI
OpenAI ha ofert fins ara una resposta molt breu. El seu portaveu ha afirmat que la companyia no té cap interès en els secrets comercials d’altres empreses i que continua centrada a desenvolupar tecnologia innovadora. No ha contestat públicament, punt per punt, les acusacions sobre entrevistes, components, proveïdors o accessos interns.
Aquesta brevetat pot respondre a prudència jurídica. La part decisiva arribarà quan OpenAI presenti formalment la seva contestació: haurà d’explicar quins controls va aplicar en contractar antics treballadors d’Apple, com va separar el coneixement professional legítim dels secrets protegits i si va investigar les advertències que Apple diu haver-li comunicat abans de demandar. Apple assegura que havia demanat una investigació interna i que no va obtenir resposta.
Les reaccions dels últims dies
1. La premsa tecnològica parla d’un canvi en les regles de Silicon Valley
Diverses anàlisis interpreten el cas com el trencament d’un codi informal del sector: els empleats poden canviar d’empresa i aplicar la seva experiència, però no poden emportar-se fitxers, mostres ni informació específica protegida. OpenAI és percebuda com una companyia prou gran, capitalitzada i ambiciosa per desafiar directament els antics socis tecnològics, en comptes d’acabar absorbida per ells.
2. El mercat no ha reaccionat com si fos una crisi immediata per a Apple
Les primeres lectures financeres indiquen que els inversors continuen més atents al cicle de l’iPhone, a l’evolució de Siri i als fonaments del negoci que no pas a l’impacte immediat del litigi. Almenys inicialment, la demanda no ha provocat una alarma significativa sobre la valoració d’Apple.
3. Pot reforçar l’acostament d’Apple a Google
Alguns analistes consideren que la ruptura amb OpenAI pot accelerar la dependència d’Apple respecte de Google Gemini per a les funcions d’IA d’Apple Intelligence i Siri. Apple i Google ja han aprofundit la cooperació tecnològica, i el deteriorament de la relació amb OpenAI redueix les opcions de Cupertino per diversificar proveïdors.
Això presenta una paradoxa: Apple demanda OpenAI per protegir la seva autonomia en maquinari, però podria quedar més vinculada a Google en programari i models d’IA.
4. Elon Musk ha aprofitat el cas per atacar Sam Altman
Musk ha reaccionat reobrint públicament la seva confrontació amb Altman i presentant la demanda com una nova prova de les males pràctiques que atribueix a OpenAI. La reacció té una dimensió personal i competitiva evident: Musk manté els seus propis litigis contra OpenAI i participa, a través de X i xAI, en una demanda antimonopoli contra Apple i OpenAI relacionada amb la integració de ChatGPT als dispositius d’Apple.
Per tant, la seva reacció no és neutral i s’ha d’interpretar dins d’una batalla empresarial i jurídica més àmplia.
Per què el cas és especialment delicat per a OpenAI
La companyia s’enfronta a quatre riscos diferents.
Risc jurídic. Si Apple demostra que es van descarregar fitxers, conservar equips o accedir indegudament a sistemes, el cas serà més difícil de presentar com una simple disputa sobre mobilitat laboral.
Risc de producte. Apple podria sol·licitar mesures cautelars que limitessin l’ús de determinades tecnologies o retardessin el desenvolupament del dispositiu d’OpenAI.
Risc de cadena de subministrament. La demanda pot fer que proveïdors compartits extremïn els controls i evitin proporcionar a OpenAI informació o processos vinculats a Apple.
Risc reputacional i corporatiu. Les acusacions arriben quan OpenAI intenta consolidar-se no només com a laboratori de models, sinó com una plataforma de consum, empresa de maquinari i potencial gran companyia cotitzada. Una fase de descobriment judicial podria obligar-la a revelar correus, entrevistes, protocols de contractació i detalls del projecte físic.
Què revela sobre Apple
La demanda també deixa Apple exposada. Si les afirmacions són correctes, la companyia hauria patit errors importants en la revocació d’accessos, la recuperació d’ordinadors, el control de documents i la gestió d’una fuga de centenars de treballadors. Alguns relats destaquen precisament aquesta contradicció: una de les empreses més hermètiques del món hauria mantingut actius accessos i dispositius després de la sortida de personal involucrat en projectes crítics.
També pot interpretar-se que Apple utilitza el litigi per guanyar temps davant un rival emergent. Aquesta lectura no invalida necessàriament les seves acusacions: una demanda pot tenir alhora fonament jurídic i una clara utilitat competitiva.
Què cal observar ara
Els pròxims elements decisius seran la resposta judicial detallada d’OpenAI, una possible petició d’Apple per aturar temporalment determinats treballs, l’abast del procés de descobriment de proves i si apareixen comunicacions internes que acreditin o contradiguin les acusacions.
La qüestió de fons no és només si dos antics empleats es van emportar informació. El tribunal haurà de delimitar on acaba l’experiència legítima d’un enginyer i on comença l’apropiació d’un secret industrial, en un moment en què la mateixa elit de dissenyadors, investigadors i enginyers circula entre unes poques empreses.
La lectura més rellevant és que la batalla de la IA ja ha entrat plenament en el terreny físic. OpenAI vol construir el dispositiu posterior al telèfon intel·ligent, i Apple considera que aquest intent s’està fent amb persones, proveïdors i coneixement sorgits del seu propi ecosistema. Per això, el cas pot acabar sent tan important per al futur del maquinari d’IA com ho van ser els grans litigis entre Apple, Samsung i Google durant l’expansió dels telèfons intel·ligents.
