Donald Trump nomena el seu director d’Intel·ligència Nacional, Jay Clayton, nou tsar de la IA i li concedeix 120 dies per determinar els riscos i les oportunitats d’una tecnologia que la Casa Blanca considera decisiva en el seu pols estratègic amb la Xina.
Donald Trump ha decidit elevar definitivament la intel·ligència artificial a la categoria d’assumpte de seguretat nacional. El president dels Estats Units ha creat la Super Intelligence Force (SIF), un nou grup de treball de la Casa Blanca encarregat de coordinar l’actuació del govern federal davant el desenvolupament accelerat de la IA, i ha situat al capdavant Jay Clayton, director d’Intel·ligència Nacional. L’elecció no és únicament organitzativa. En lliurar el lideratge de la política nord-americana sobre intel·ligència artificial al responsable que coordina la comunitat d’intel·ligència del país, Trump vincula de manera explícita la cursa tecnològica amb la seguretat, la defensa, la ciberseguretat i la competició geopolítica amb la Xina.
Clayton es converteix així en el nou tsar de la intel·ligència artificial dels Estats Units, tot i que Trump vol desterrar precisament aquesta denominació. El president fa setmanes que insisteix a substituir artificial intelligence per “super intelligence”, una expressió que considera més positiva i que la seva administració ja ha començat a adoptar. La denominació resulta polèmica perquè, en el llenguatge científic, la superintel·ligència descriu normalment un sistema hipotètic que superaria àmpliament les capacitats cognitives humanes, una cosa diferent dels actuals models d’IA. Per a Trump, però, el canvi terminològic forma part d’una estratègia política destinada a presentar la tecnologia com una font de poder econòmic i nacional i no principalment com una amenaça.
La decisió va ser anunciada diumenge després d’una setmana extraordinàriament intensa a Washington. Trump havia reunit prèviament a la Casa Blanca alguns dels principals dirigents de la indústria tecnològica i havia presentat un acord voluntari mitjançant el qual les grans companyies es comprometen a establir controls interns, avaluar els riscos dels seus models i acceptar auditories externes. Ara hi afegeix una estructura governamental per coordinar la resposta federal, tot i que sense abandonar el principi que ha definit fins ara la seva política: els Estats Units han de vigilar els riscos de la IA, però no poden regular-la fins al punt de permetre que la Xina prengui la davantera.
Un informe decisiu en 120 dies
La primera missió de Clayton serà dirigir una anàlisi general sobre l’impacte de la intel·ligència artificial. La Super Intelligence Force disposarà de 120 dies per elaborar un informe sobre els riscos i les oportunitats de la tecnologia i definir quin paper ha d’exercir el govern federal. El document haurà d’abordar qüestions que van des de la seguretat nacional i les infraestructures crítiques fins a la competitivitat econòmica, l’ocupació, la protecció dels ciutadans i la resposta davant possibles incidents provocats per sistemes avançats.
La composició de la SIF mostra fins a quin punt l’Administració Trump contempla la IA com una qüestió transversal. Al costat de Clayton hi haurà Andrew Ferguson, president de la Comissió Federal de Comerç (FTC); Emil Michael, responsable tecnològic del Pentàgon com a subsecretari de Guerra per a Recerca i Enginyeria, i Scott Kupor, director de l’Oficina de Gestió de Personal i antic soci director del fons de capital risc Andreessen Horowitz. El grup respondrà directament davant Trump i la cap de gabinet de la Casa Blanca, Susie Wiles.
La presència simultània d’Intel·ligència Nacional, el Pentàgon, la FTC i l’oficina responsable de l’Administració federal dibuixa quatre grans fronts: seguretat, defensa, competència empresarial i transformació de l’ocupació pública. La SIF haurà de mantenir, a més, contactes amb empreses d’intel·ligència artificial, consumidors, organitzacions d’interès públic, grups religiosos i operadors d’infraestructures crítiques. No es tracta, per tant, únicament d’un altre comitè tecnològic, sinó de l’intent de construir un centre polític des del qual coordinar una tecnologia que afecta pràcticament totes les àrees del govern.
Jay Clayton: de Wall Street a la intel·ligència artificial
L’elecció de Jay Clayton és significativa per la seva trajectòria. Advocat especialitzat en mercats financers, va presidir la Securities and Exchange Commission (SEC) durant el primer mandat de Trump i posteriorment va exercir com a fiscal federal del Districte Sud de Nova York, un dels càrrecs judicials més poderosos del país. Al juliol va ser confirmat com a director d’Intel·ligència Nacional, des d’on coordina les diferents agències d’intel·ligència nord-americanes.
Ara hi suma una segona responsabilitat d’un pes enorme. Trump considera que Clayton té el perfil necessari per abordar simultàniament les dimensions econòmica, reguladora i estratègica de la IA. El mateix Clayton ha deixat clar quina serà una de les seves prioritats: per als Estats Units, el risc no consisteix únicament que els sistemes es tornin perillosos, sinó també a no arribar-hi primers.
Aquest raonament resumeix bona part de la doctrina tecnològica de Trump. La Casa Blanca accepta que hi ha amenaces reals associades als models avançats, especialment en ciberseguretat, manipulació, defensa o autonomia dels agents, però considera encara més perillós que Washington imposi restriccions mentre Pequín continua desenvolupant sistemes més potents. La seguretat de la IA queda així subordinada a una equació geopolítica: qualsevol mesura haurà de ser avaluada també pel seu impacte sobre la capacitat nord-americana per mantenir el lideratge mundial.
La resposta de Trump a les advertències de Silicon Valley
La creació de la Super Intelligence Force arriba precisament quan una part de la mateixa indústria tecnològica reclama abaixar el ritme. Dario Amodei, conseller delegat d’Anthropic, ha advertit que les capacitats dels models estan progressant més ràpidament que els mecanismes per controlar-los. Sam Altman, d’OpenAI, també s’ha mostrat favorable a reforçar les salvaguardes, mentre que Elon Musk ha coincidit públicament que alguns dels riscos mereixen més atenció.
Les advertències han guanyat intensitat després de diferents episodis relacionats amb sistemes que han mostrat comportaments inesperats o capacitats avançades de ciberseguretat. Investigadors de laboratoris capdavanters han començat fins i tot a expressar públicament el seu temor que sistemes futurs puguin superar la capacitat humana per supervisar-los. El debat ha arribat al Congrés, on legisladors demòcrates i republicans han plantejat la necessitat de garantir que els sistemes més avançats romanguin sota control humà.
Trump rebutja, però, la conclusió que els Estats Units hagin de frenar. La seva resposta política consisteix en una fórmula aparentment contradictòria: més vigilància, però no necessàriament més regulació. La nova SIF haurà d’estudiar amenaces i preparar respostes davant incidents mentre evita, segons el mandat divulgat pels mitjans nord-americans, una “sobreregulació” o una captura reguladora que pugui perjudicar la competència.
De David Sacks al cap dels serveis d’intel·ligència
Clayton serà el segon gran responsable d’IA d’aquest mandat de Trump. El primer va ser David Sacks, empresari i inversor de Silicon Valley que va exercir com a tsar de la IA i les criptomonedes i representava l’ala més favorable a deixar que la indústria avancés amb poques restriccions. Sacks va abandonar el càrrec governamental al març, tot i que ha continuat exercint influència en el debat tecnològic.
El canvi de Sacks a Clayton simbolitza una evolució. La intel·ligència artificial ja no es contempla únicament des de l’òptica empresarial de Silicon Valley. En situar el director d’Intel·ligència Nacional al capdavant de la nova estructura, la Casa Blanca transmet que la IA ha entrat en la mateixa categoria estratègica que les capacitats militars, la ciberseguretat, l’energia o la cursa espacial.
Això no significa necessàriament que Trump estigui adoptant una posició més reguladora. De fet, Clayton comparteix la preocupació de l’Administració per evitar que les restriccions nord-americanes beneficiïn la Xina. El que canvia és el centre de gravetat: la cursa de la IA passa de ser fonamentalment una política tecnològica a convertir-se també en una doctrina de seguretat nacional.
El pacte voluntari amb les grans tecnològiques
La SIF neix immediatament després de l’acord que Trump va presentar al costat d’algunes de les companyies més importants del sector. Google, OpenAI, Anthropic, Meta, Nvidia i xAI es van comprometre a establir controls interns sobre els seus sistemes i sotmetre determinades pràctiques a avaluacions externes. Trump va descriure el pacte com a “moralment vinculant”, però no es tracta d’una regulació federal amb obligacions equivalents a una llei.
Aquest detall resulta fonamental. El president continua apostant per un model en què les mateixes companyies exerceixin un paper central en la seva supervisió. L’Administració estableix principis, coordina les agències i prepara respostes davant amenaces, però evita per ara construir una arquitectura reguladora comparable a l’adoptada per la Unió Europea.
La nova Super Intelligence Force haurà de trobar l’equilibri entre tots dos mons. D’una banda, haurà de demostrar que el govern pot reaccionar davant sistemes cada vegada més capaços i autònoms. De l’altra, el seu mandat estableix explícitament que ha d’evitar frenar la innovació i la competència. La tensió entre seguretat i velocitat està incorporada des del mateix naixement de l’organisme.
La Xina, el gran argument
Darrere de pràcticament totes les decisions de la Casa Blanca sobre intel·ligència artificial apareix la Xina. Trump ha repetit que qui domini aquesta tecnologia tindrà un avantatge econòmic, militar i estratègic difícilment reversible. Els models de llenguatge són només una part d’aquesta competició. La cursa inclou semiconductors avançats, centres de dades, electricitat, robots, sistemes autònoms, ciberseguretat, aplicacions militars i capacitat científica.
Clayton ha defensat precisament que seria irresponsable que els Estats Units retrocedissin mentre els seus competidors continuen avançant. Des d’aquesta perspectiva, una moratòria unilateral es podria convertir en un regal estratègic per a Pequín.
La lògica recorda altres grans competicions tecnològiques del segle XX, però presenta una diferència decisiva: les principals capacitats no estan sent desenvolupades exclusivament per l’Estat. OpenAI, Anthropic, Google DeepMind, Meta, xAI i altres companyies privades controlen bona part dels models més avançats, mentre que Nvidia i els grans proveïdors de computació dominen infraestructures essencials. El govern necessita aquestes empreses tant com pretén supervisar-les.
Aquest és un dels problemes que haurà de resoldre Clayton: com controlar una tecnologia estratègica la frontera de la qual és en mans privades.
La IA entra definitivament en la doctrina de seguretat nacional
La creació de la Super Intelligence Force també suposa un canvi conceptual important. Durant els primers anys de ChatGPT, la discussió pública girava principalment al voltant de la productivitat, l’ocupació, l’educació, els drets d’autor o la desinformació. En pocs anys, la conversa s’ha desplaçat cap a qüestions molt més profundes: agents autònoms, ciberatacs, armes, manipulació, pèrdua de control i sistemes capaços d’executar tasques complexes durant hores o dies sense intervenció humana.
El nomenament del director d’Intel·ligència Nacional com a tsar de la IA institucionalitza aquest canvi. La tecnologia que va començar sent presentada al gran públic com un xatbot capaç de redactar textos s’està incorporant ara a l’arquitectura de seguretat de la primera potència mundial.
I aquí resideix probablement la transcendència més gran de la decisió de Trump. La Super Intelligence Force no neix per aturar la cursa. Neix precisament per guanyar-la sense perdre’n el control pel camí.
La gran incògnita és si tots dos objectius són compatibles. Els Estats Units volen models més potents, empreses més competitives, centres de dades més grans i un avantatge decisiu sobre la Xina, però alhora necessiten garanties que sistemes cada vegada més autònoms no generaran riscos que les mateixes companyies siguin incapaces de controlar. Clayton disposa ara de 120 dies per començar a definir com resoldre aquesta contradicció.
Trump ja ha deixat clara la seva prioritat. Per a la Casa Blanca, el perill no és únicament construir una intel·ligència artificial massa poderosa. També ho és que un altre país la construeixi primer.
