La forma en què treballem amb documents ja no s’assembla a la de fa cinc anys. Acrobat, l’eina que durant dècades va ser sinònim de PDF estàtic, acaba de presentar una sèrie de funcions impulsades per intel·ligència artificial pensades per convertir textos en experiències, no només en pàgines que es llegeixen.
D’arxiu pla a presentació amb ritme
Durant anys, generar una presentació a partir d’un informe ha estat un exercici de copiar i enganxar. Ara, Acrobat promet fer-ho automàticament. N’hi ha prou amb pujar un arxiu, indicar el to o l’extensió desitjada, i la IA organitza el contingut en diapositives estructurades. El que abans prenia hores —seleccionar encapçalaments, triar imatges, ordenar blocs de text— ara queda en mans d’un algorisme que interpreta jerarquies i relacions entre idees. La presentació resultant no és un simple collage de text. El sistema integra plantilles i recursos visuals d’Adobe Express, cosa que permet conservar una coherència estètica i narrativa sense passar per programes de disseny.
Documents que s’escolten
Més sorprenent encara és la possibilitat de convertir documents en àudio. Acrobat ofereix ara l’opció de generar un resum en format pòdcast. Pensat per a aquells que prefereixen escoltar mentre es desplacen o per a equips que han de revisar informes densos, aquesta funció proposa una nova via per accedir a la informació. L’usuari pot triar entre diferents estils de narració, amb veus i ritmes adaptats al context, des de l’executiu fins al conversacional. En tots els casos, l’objectiu és reduir la fricció entre el contingut i qui el necessita.
Editar com qui conversa
Una altra de les funcions destacades és l’editor basat en llenguatge natural. En lloc d’utilitzar menús i comandes, ara es pot escriure el que es vol fer com “treu les tres últimes pàgines”, “afegeix una signatura digital”, “reemplaça ‘client’ per ‘usuari’ a tot el document”. Aquest tipus d’interacció converteix l’edició en una mena de diàleg. La IA entén la intenció de l’usuari i executa les accions sense passos intermedis. Es redueix així la corba d’aprenentatge i es guanya en velocitat.
Espais on els documents es pensen en conjunt
Adobe també presenta els anomenats PDF Spaces, entorns col·laboratius on es poden reunir documents, enllaços, comentaris i tasques relacionades. No es tracta només de compartir arxius, sinó de crear un espai comú on la IA també pot aportar context, detectar temes recurrents o suggerir accions.
Aquests espais estan pensats per a equips que treballen sobre múltiples versions d’un mateix projecte o que necessiten prendre decisions a partir d’informació dispersa.
El que queda en segon pla: dades i decisions
Aquestes funcions impliquen necessàriament una anàlisi del contingut. Adobe assegura que les dades es processen amb estàndards de privacitat i que els models d’IA no retenen ni reutilitzen la informació. Tot i això, la pregunta persisteix: qui controla el que la IA interpreta i transforma? Quan un resum omet un matís important, de qui és la responsabilitat?
No hi ha respostes definitives, però sí un nou terreny d’ús que combina eficiència i risc. Automatitzar també implica delegar, i això requereix confiança, però també supervisió.
El document ja no és la destinació
Amb aquesta actualització, Acrobat deixa de ser una eina per mirar documents i es converteix en una plataforma per reimaginar-los. Ja no es tracta de com presentar una informació, sinó de com fer-la transitable. Entre el text, l’àudio i la presentació, el document esdevé quelcom més dinàmic, no el punt final, sinó el punt de partida.
