Milers d’inscripcions romanes emergeixen cada any del subsòl o dels arxius, cobertes de molsa, trencades pel temps, incompletes. Sovint són només un grapat de lletres gravades en pedra. Fins ara, completar el seu missatge era un trencaclosques reservat a especialistes. Aeneas (Enees encatalà), una nova intel·ligència artificial, acaba de canviar les regles del joc.
Una IA que completa el que falta
Desenvolupada per DeepMind juntament amb universitats europees, Aeneas és un model multimodal: analitza tant imatges com text danyat. La seva triple funció combina reconstrucció textual, datació amb un marge de ±13 anys i localització geogràfica dins del mapa de l’Imperi romà. El procediment és directe. L’investigador puja una fotografia o transcripció parcial. En segons, Aeneas suggereix restauracions possibles, dates probables i connexions amb altres inscripcions. Tot això entrenat sobre un corpus de més de 176.000 inscripcions, recopilades per bases de dades com Epigraphic Database Heidelberg.
Resultats que convencen (i fan pensar)
En proves amb 23 epigrafistes, la IA va oferir ajuda útil en el 90% dels casos. El seu ús va augmentar la confiança dels experts en un 44% i va millorar la precisió en datacions: de 31 anys d’error mitjà, es va passar a només 14. Un dels exemples més citats és l’anàlisi de la Res Gestae Divi August i, una inscripció imperial essencial. Aeneas va proposar dos rangs cronològics possibles que coincideixen amb les discussions acadèmiques actuals. Suggereix, no imposa: apunta patrons, no certeses.
De pedra en pedra, xarxes invisibles
Més enllà del text, Aeneas identifica estructures comunes entre inscripcions distants. En un cas, va vincular un altar votiu trobat a Mogontiacum (l’actual Magúncia) amb un altre més antic de la mateixa zona, sense evidències arqueològiques prèvies que els connectessin. Aquest tipus de paral·lelismes podria redibuixar rutes i relacions administratives de l’Imperi.
Complement, no substitut (encara que amb veu pròpia)
Els seus creadors, com Thea Sommerschield i Yannis Assael, insisteixen que Aeneas és una eina per acompanyar l’historiador, no per substituir-lo. «Estudiar la història a través d’inscripcions és com resoldre un gegantí trencaclosques… per resoldre’l necessites peces que es connectin», explica Sommerschield. Per la seva banda, Assael remarca que «el model treballa en sinergia amb els historiadors, no com a substitut, sinó com a col·laborador». Encara que hi ha qui tem que la IA minimitzi el paper de l’expert, les proves suggereixen el contrari. La col·laboració entre model i persona sembla millorar la precisió i ampliar l’anàlisi.
Un germà gran en grec (i una herència afinada)
El precedent directe d’Aeneas és Ithaca, un sistema llançat el 2022 per restaurar inscripcions gregues. Ithaca aconseguia un 62% de precisió, que s’elevava al 72% quan col·laborava amb humans. Aeneas amplia aquesta fórmula al llatí i millora les seves capacitats: gestiona longituds variables, combina imatge i text, i treballa amb un corpus més ampli.
El que diu una pedra oberta
Aeneas ja està disponible per a investigadors i docents a predictingthepast.com. El seu codi és obert, igual que les dades que l’alimenten. En un entorn on la IA sol operar com a caixa negra, aquesta obertura suggereix un nou enfocament col·laboratiu.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
