L’Agència Espanyola de Protecció de Dades exigeix a World que demostri la necessitat i proporcionalitat del tractament de l’iris, una de les dades biomètriques més sensibles i permanents del cos humà.
L’empresa Tools for Humanity, responsable del projecte World —anteriorment conegut com Worldcoin—, ha paralitzat novament la seva activitat d’escaneig d’iris a Espanya després de rebre una advertència formal de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD). La decisió marca un nou capítol en el conflicte entre un dels projectes més ambiciosos d’identitat digital basada en biometria i les autoritats europees encarregades de protegir els drets fonamentals de privacitat.
La suspensió es produeix pocs dies després que la companyia hagués reprès les seves operacions a Barcelona, on havia obert un espai físic per registrar usuaris mitjançant els seus dispositius d’escaneig ocular. L’avís de l’AEPD ha obligat l’empresa a aturar el desplegament mentre revisa el seu sistema de tractament de dades biomètriques i avalua possibles ajustos per complir amb el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD).
La base documental d’aquest cas prové de la comunicació oficial de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i de la resposta pública de Tools for Humanity, així com de resolucions prèvies d’autoritats europees de protecció de dades, entre elles la BayLDA alemanya i l’Audiència Nacional espanyola.
Un avís preventiu que paralitza el desplegament
L’advertència de l’AEPD no és una sanció ni una prohibició definitiva, sinó un mecanisme preventiu previst en el RGPD. La seva funció és alertar les empreses quan les activitats previstes poden implicar riscos significatius per als drets i llibertats de les persones.
En aquest cas, l’agència considera que el model de World implica el tractament de dades biomètriques d’alta sensibilitat, concretament el patró de l’iris, que permet identificar de manera única un individu. Segons l’AEPD, l’empresa ha de demostrar que aquest tractament és necessari, proporcional i segur, i que existeixen mesures eficaces per mitigar els riscos durant tot el cicle de vida de les dades.
L’organisme ha exigit a la companyia que documenti aquests aspectes en una Avaluació d’Impacte en Protecció de Dades, un requisit obligatori quan es gestionen dades d’alt risc. Aquesta anàlisi ha de justificar per què l’escaneig de l’iris és imprescindible per a l’objectiu del sistema i quines garanties existeixen per evitar usos indeguts, accessos no autoritzats o vulneracions de drets.
Davant aquest escenari, Tools for Humanity ha comunicat que suspendrà temporalment les seves operacions a Espanya mentre revisa els aspectes assenyalats per l’autoritat reguladora.
L’iris: l’identificador biomètric més precís i permanent
El nucli del conflicte resideix en la naturalesa de la dada que World pretén utilitzar. El patró de l’iris és un dels identificadors biomètrics més precisos coneguts. A diferència d’una contrasenya o fins i tot d’una empremta digital, l’iris no canvia amb el temps i és extremadament difícil de falsificar.
Aquesta característica el converteix en una eina poderosa per a l’autenticació digital, però també en un element d’alt risc des del punt de vista de la privacitat.
Si la plantilla biomètrica de l’iris d’una persona és compromesa, no pot canviar-se com una contrasenya. La pèrdua de control sobre aquesta dada pot tenir conseqüències permanents, ja que permet la identificació inequívoca d’un individu en múltiples sistemes.
Per aquest motiu, el RGPD considera les dades biomètriques com una categoria especialment protegida, subjecta a requisits més estrictes que altres dades personals.
Un model basat en escaneig ocular i recompensa econòmica
El projecte World es basa en un dispositiu anomenat Orb, una esfera metàl·lica equipada amb sensors òptics capaços de capturar imatges de l’iris i del rostre. Aquest escaneig genera una plantilla biomètrica única, que el sistema utilitza per verificar que una persona és real i única.
A canvi de sotmetre’s a l’escaneig, els usuaris reben una recompensa en forma de criptomoneda, inicialment valorada al voltant de 80 euros.
L’objectiu declarat del projecte és crear una infraestructura global de verificació d’humanitat, capaç de distingir persones reals de bots en un entorn digital cada vegada més dominat per la intel·ligència artificial.
El sistema genera una credencial digital anomenada World ID, que permet demostrar que un usuari és humà sense revelar la seva identitat personal.
Tanmateix, aquest model ha generat controvèrsia des del seu llançament a causa de l’ús de biometria a canvi d’incentius econòmics, especialment en poblacions vulnerables.
Un historial de conflictes regulatoris a Espanya i Europa
La suspensió actual no és el primer enfrontament entre World i les autoritats espanyoles. El 2024, l’AEPD ja havia ordenat la paralització cautelar del projecte després de rebre múltiples denúncies.
Entre les preocupacions plantejades figuraven:
- Informació insuficient als usuaris sobre el tractament de les seves dades
- Possible captació de dades de menors
- Dificultats per retirar el consentiment
- Manca de garanties clares sobre l’eliminació de les dades
En aquell moment, l’Audiència Nacional va recolzar la decisió de l’AEPD, afirmant que la protecció dels drets fonamentals havia de prevaldre sobre els interessos comercials de l’empresa.
Segons dades oficials, abans de la suspensió inicial, aproximadament 400.000 persones a Espanya ja havien escanejat el seu iris.
El paper de les autoritats europees i el cas alemany
El conflicte també ha tingut repercussions a escala europea. Tools for Humanity va designar Alemanya com el seu establiment principal a Europa, fet que va traslladar la supervisió principal a l’autoritat bavaresa de protecció de dades, la BayLDA.
Aquesta autoritat va concloure que el projecte havia infringit diversos articles del RGPD i va ordenar mesures correctives, incloent:
- Eliminació de codis biomètrics emmagatzemats sense garanties suficients
- Introducció del dret efectiu de supressió de dades
- Implementació de controls per evitar l’escaneig de menors
Aquestes resolucions han reforçat l’escrutini sobre el projecte i han establert precedents regulatoris rellevants.
Identitat digital, intel·ligència artificial i el problema de la confiança
El projecte World sorgeix en un context en què la verificació d’identitat s’està convertint en un problema central de l’economia digital.
La proliferació de bots, comptes falsos i identitats sintètiques impulsades per intel·ligència artificial està erosionant la confiança en els sistemes digitals.
La proposta de World és crear una infraestructura global de verificació d’humanitat, que permeti distingir entre humans i sistemes automatitzats sense revelar informació personal.
Aquesta capacitat podria tenir aplicacions en xarxes socials, plataformes financeres, sistemes electorals digitals i entorns virtuals.
Però l’ús de biometria permanent com a base d’aquesta infraestructura planteja preguntes fonamentals sobre privacitat, consentiment i poder tecnològic.
El dilema estructural: seguretat digital davant drets fonamentals
El cas de World reflecteix un dilema estructural de l’era digital.
D’una banda, existeix una necessitat creixent de sistemes robustos de verificació d’identitat.
De l’altra, els mecanismes més eficaços per aconseguir-ho impliquen l’ús de dades altament sensibles.
El RGPD estableix que el tractament d’aquestes dades només és legítim si és necessari, proporcional i segur.
La càrrega de la prova recau en l’empresa, que ha de demostrar que no existeix una alternativa menys invasiva.
Aquest principi és el nucli del conflicte actual.
Espanya com a camp de prova de la governança biomètrica
Espanya s’ha convertit en un dels escenaris més rellevants a Europa per al debat sobre identitat biomètrica.
Les decisions de l’AEPD estan sent observades per reguladors de tot el món, ja que estableixen precedents sobre els límits de l’ús de la biometria en serveis digitals.
El resultat d’aquest cas podria influir en el desenvolupament de sistemes similars en altres països.
Un punt d’inflexió en la relació entre tecnologia i privacitat
La suspensió del projecte World no és només un episodi aïllat.
Forma part d’una tensió més àmplia entre innovació tecnològica i protecció de drets fonamentals.
La identitat digital basada en biometria podria convertir-se en una infraestructura clau del futur digital.
Però la seva adopció dependrà de la capacitat de les empreses per demostrar que poden protegir els drets dels usuaris.
L’advertència de l’AEPD envia un missatge clar: la innovació tecnològica no pot avançar sense complir les garanties legals i ètiques establertes.
El futur de la identitat digital no dependrà només de la tecnologia.
Dependrà de la confiança.
I aquesta confiança es construeix amb transparència, proporcionalitat i respecte als drets fonamentals.
