Catalunya és la primera comunitat autònoma amb una Direcció General d’Intel·ligència Artificial, creada amb l’objectiu de liderar una transformació digital que faci l’administració més eficient, pròxima i proactiva. En parlem amb Albert Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, per entendre en què s’està treballant, com es regula tot plegat i com es pot innovar sense deixar ningú enrere.
Per què Catalunya és capdavantera i quines són les prioritats immediates del Govern en aquest àmbit?
Ens hem fixat com a objectiu que l’administració sigui punta de llança de la seva pròpia reforma, garantint millors serveis públics en un context geopolític que posa en joc la defensa d’allò públic, especialment en l’àmbit tecnològic. La transformació digital vol dir reformar-nos i adaptar-nos amb un propòsit clar de millorar els serveis a la ciutadania i reforçar també els sectors econòmics del país. Aquesta transformació vindrà de vectors clau com l’automatització, el redisseny i la simplificació, on la intel·ligència artificial pot aportar eficiència i qualitat. Per això hem creat la Direcció General d’Intel·ligència Artificial, perquè la IA estigui alineada amb l’objectiu de transformar i no operi deslligada del servei públic.
Com es concreta aquesta reforma dins del Govern?
Treballem en dues línies. La primera, impulsar el Pla de Transformació Digital amb tots els departaments, revisant processos i tràmits, i aplicant automatització i IA allà on sigui útil per simplificar. La segona, la capacitació dels empleats públics. Veiem la IA com les antigues calculadores científiques, no substitueixen, sinó que augmenten capacitats. Bons professionals, amb bones eines, poden millorar el funcionament del sistema i la qualitat del servei. Volem deixar de parlar només de tràmits i parlar de serveis públics complets, des de la sol·licitud fins a la resolució i la valoració final del ciutadà, que ens ha de servir per millorar.
Quins usos d’intel·ligència artificial ja funcionen a l’administració catalana?
Un exemple és la generació de resums automàtics de més de 160.000 normes del portal jurídic, basats en IA generativa i guies de comunicació clara per fer-los accessibles. També treballem amb predicció de trucades d’emergència al 112 o amb sistemes de reconeixement de conductes de risc al trànsit, com no portar el cinturó o usar el mòbil. Estem introduint assistents digitals. Per exemple, l’Administració Oberta de Catalunya ja en té un, i el nou portal Gencat tindrà un cercador amb primera resposta generada amb IA. A Justícia provem assistents per a la redacció de sentències repetitives, i al Registre Civil de Tarragona hem testat un assistent multilingüe per orientar sobre documentació necessària. Volem normalitzar l’ús de la IA, com ja hem normalitzat el filtre de correu brossa o la lectura automàtica de matrícules, sempre amb criteris ètics i responsables.
La IA sovint espanta per la substitució que pot generar. Quin paper li atorguen realment?
La IA és un mitjà per assolir l’objectiu d’una administració més intel·ligent i proactiva. Ens ha d’ajudar a lluitar contra la complexitat. Igual com vam normalitzar els correctors ortogràfics, ara hem de normalitzar assistents que ens ajudin a aplicar normativa o a millorar textos. La responsabilitat sempre serà humana. Un algoritme no pot ser cessat ni se li pot exigir responsabilitat. La validació humana i la capacitat d’explicar com s’ha arribat a una proposta (l’“explainability”) són essencials. Treballem perquè qualsevol projecte d’IA incorpori transparència i traçabilitat.
Ens ha d’ajudar a lluitar contra la complexitat. Igual com vam normalitzar els correctors ortogràfics, ara hem de normalitzar assistents que ens ajudin a aplicar normativa o a millorar textos.
Com es gestiona l’ús de IA en àmbits sensibles com salut o educació?
La clau són les dades, on s’emmagatzemen i qui les processa. Això va més enllà de la IA i afecta l’autonomia estratègica. Treballem una estratègia cloud que distingeix entre aplicacions de baixos riscos i àmbits crítics, com salut, on cal molta més sobirania tecnològica. No tots els usos són iguals, i cal assegurar que les dades sensibles es guardin en infraestructures pròpies o en entorns europeus que compleixin els nostres criteris.
Es pot innovar sense renunciar a la privacitat?
Sí. Som partidaris d’una tercera via entre la desregulació dels EUA i el control total d’altres models. L’estratègia Catalunya IA 2030 defensa innovar amb responsabilitat, basant-nos en drets fonamentals i confiança. Aviat posarem en marxa el Registre d’Algoritmes d’IA de la Generalitat on qualsevol ciutadà podrà consultar quines solucions d’IA estan en producció, amb quin propòsit i quin ús tenen. Això és clau per generar confiança. La regulació ha de focalitzar-se en els usos i els propòsits de la IA, no en la tecnologia. No totes les aplicacions impliquen els mateixos riscos, i l’AI Act europeu va justament en aquesta línia.
Com es col·labora amb l’ecosistema tecnològic i de recerca?
Ho fem a través del programa GovTech Catalunya, que impulsa projectes públics co-creats amb empreses digitals i centres de recerca. Projectes com el nou web de la Generalitat, els assistents amb IA a l’atenció ciutadana o el pilot del Registre Civil s’han desenvolupat així. La col·laboració públic-privada és imprescindible per escalar bones solucions.
Com es garanteix que la tecnologia i la IA cohesionin el país i no generin dues velocitats?
La clau és l’accessibilitat. El nou model d’atenció ciutadana és omnicanan, i vol aportzr atenció presencial a totes les vegueries, oficines mòbils, millora del 012 (també en caps de setmana), vídeoatenció i capacitat d’atendre en diversos idiomes. També cal connectivitat digital arreu del territori; sense infraestructures no hi ha igualtat d’accés. No forçarem ningú a relacionar-se només digitalment, tots els canals han d’estar integrats.
Com es forma el personal públic per utilitzar la IA amb criteri?
Estem elaborant un decàleg de bones pràctiques i impulsant formació per a tots els empleats públics. L’objectiu és garantir un ús correcte, responsable i amb validació humana. Els perfils professionals evolucionaran, i la IA haurà d’integrar-se de manera natural i ètica en el dia a dia. Tot i que la tecnologia avança ràpid, els principis bàsics són estables com la transparència, explicabilitat i esperit crític. Aquests valors serveixen tant per a la IA d’avui com per a la de demà.
Tot i que la tecnologia avança ràpid, els principis bàsics són estables com la transparència, explicabilitat i esperit crític. Aquests valors serveixen tant per a la IA d’avui com per a la de demà.
Si hagués de resumir l’objectiu de la política digital catalana en una frase…
Transformar serveis públics i privats perquè siguin més intel·ligents, més fàcils i més amables, en una Catalunya cada vegada més connectada i amb serveis accessibles per a tothom.
