“Hem posat a disposició del teixit productiu una infraestructura pública, oberta i gratuïta: un model de llenguatge multilingüe entrenat en espanyol i en les altres llengües oficials.”
Al Mobile World Congress 2026, el Govern ha volgut demostrar que ALIA ja no és només un concepte institucional, sinó una peça operativa: empreses espanyoles comencen a aplicar la família pública de models de llenguatge i la infraestructura associada per crear solucions d’intel·ligència artificial amb resultats tangibles. L’anunci el va fer el ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, en l’acte “Con nuestra IA”, celebrat al Pavelló d’Espanya del MWC, amb demostracions de casos d’ús per part de 1MillionBot, IBM, Multiverse Computing i Libelium.
La tesi del ministre és doble: d’una banda, democratitzar la IA per al teixit productiu, amb un focus explícit en el “90%” de les empreses —especialment pimes que no poden competir en costos amb tecnologies propietàries—; de l’altra, reforçar la sobirania tecnològica en un moment en què la IA s’ha convertit en una infraestructura crítica. En les seves paraules, ALIA és una infraestructura pública, oberta i gratuïta i també un model de llenguatge públic, obert i multilingüe, altament entrenat en espanyol i en la resta de llengües oficials.
Què significa ALIA quan passa del discurs a l’aplicació
El missatge polític és relativament clar: si la IA ha de mediar tràmits administratius, salut, patrimoni o fiscalitat, dependre exclusivament de tecnologies estrangeres no és només una qüestió industrial, sinó també de control, privacitat i sobirania.
En aquest sentit, López va contraposar dos models d’ús de la tecnologia: el de plataformes que utilitzen dades per generar continguts manipulats o degradants i el d’una IA orientada a usos socials i responsables. Segons va afirmar, el problema no és la tecnologia, sinó els incentius dels seus propietaris i la manca de responsabilitat en alguns entorns digitals.
Per això, la proposta d’ALIA es presenta com una infraestructura que permet desplegar intel·ligència artificial sota criteris públics de transparència, control i utilitat social.
Cas 1: 1MillionBot i l’atenció digital a la ciutadania
El primer cas d’ús presentat va ser el de 1MillionBot, que ha desenvolupat assistents conversacionals per a webs d’administracions autonòmiques i locals, com els ajuntaments d’Avilés o Múrcia. Aquests sistemes permeten atendre preguntes de la ciutadania sobre turisme, tràmits municipals o empadronament
La infraestructura ALIA facilita que aquestes plataformes puguin funcionar amb un model adaptat al context administratiu i amb capacitat de resposta en llenguatge natural, sense que cada institució hagi de construir un sistema des de zero.
Per a les administracions, això significa reduir càrrega en serveis presencials i telefònics; per al ciutadà, respostes immediates i disponibles les 24 hores.
Cas 2: IBM i la carrera per fer la IA més eficient
La segona demostració va posar el focus en la eficiència energètica i computacional. IBM va mostrar com l’optimització dels models d’IA permet treballar amb menys capacitat de càlcul i menor consum energètic, mantenint la qualitat dels resultats.
Com a exemple pràctic es va presentar la Base Única de Coneixement per a l’Agència Tributària, una eina interna que ajuda els gestors del Ministeri d’Hisenda a respondre preguntes complexes sobre IVA, IRPF o fiscalitat internacional.
Aquest sistema també reforça la privacitat, ja que permet processar la informació de manera més local i controlada.
Cas 3: Multiverse Computing i l’alineament dels models
El tercer projecte es va centrar en el repte d’adaptar models d’IA a contextos concrets. El CEO de Multiverse Computing, Enrique Lizaso, va presentar ALIneAmiento, una plataforma destinada a adaptar i avaluar models d’intel·ligència artificial perquè funcionin amb garanties en entorns reals.
Aquesta eina permet reduir barreres d’entrada i accelerar el desenvolupament de solucions específiques per a empreses i administracions, posant especial èmfasi en el talent tecnològic local.
Cas 4: Libelium i el bessó digital de l’Alhambra
El quart exemple va demostrar que la IA pública també pot aplicar-se al patrimoni cultural. Libelium, dirigida per Alicia Asín, utilitza ALIA en el desenvolupament del bessó digital de l’Alhambra de Granada, amb l’objectiu de millorar la gestió patrimonial i la conservació del monument.
El projecte forma part del programa RETECH, que promou iniciatives de transformació digital territorial en col·laboració amb les comunitats autònomes.
Aquest bessó digital permet integrar dades ambientals, fluxos de visitants i informació patrimonial per optimitzar la conservació i la gestió de l’espai.
IA pública: més que un model de llenguatge
Un dels punts clau del projecte ALIA és que no es limita a un model de llenguatge. Es defineix com una infraestructura pública de recursos d’IA que inclou:
- entorns de desplegament i seguretat
- eines d’adaptació de models
- sistemes d’avaluació i control
- un ecosistema d’empreses que transformen la tecnologia en serveis reals
L’objectiu és reduir la dependència tecnològica i facilitar que empreses i administracions puguin construir solucions pròpies sense barreres excessives.
La confiança com a clau del futur
López va resumir la filosofia del projecte amb una reflexió final: si la ciutadania percep la IA com una eina útil per a la societat, la tecnologia responsable acabarà superant els models basats en l’explotació de dades.
Segons el ministre, l’Estat no només haurà de conviure amb la IA, sinó que també podrà reforçar-se gràcies a ella.
El repte immediat serà demostrar que ALIA pot créixer més enllà dels casos pilot presentats al MWC i convertir-se en una infraestructura capaç de sostenir serveis públics i empresarials a gran escala.
