Durant la seva conferència anual AWS re:Invent 2025, Amazon va presentar tres nous «agent frontera», dissenyats per operar de forma autònoma en tasques de desenvolupament, seguretat i operacions. El més cridaner és Kiro, un agent d’IA que, segons la companyia, pot programar sense supervisió directa durant «hores o dies». La proposta apunta a transformar el treball d’equips complets en processos automatitzats i persistents.
Més que un assistent: un agent que actua pel seu compte
Kiro va molt més enllà de l’autocompletat. Analitza repositoris, interpreta dependències, aprèn l’estil de l’equip i adapta la seva producció. Pot saltar entre mòduls, rastrejar errors, redactar documentació i generar dissenys tècnics. Els altres dos agents anunciats també compleixen funcions específiques: un se centra en seguretat del codi i l’altre en tasques DevOps com desplegaments o monitoratge de sistemes. En conjunt, es presenten com una mena d’equip virtual capaç d’assumir projectes complets.
De les especificacions al desplegament
L’ambició no és menor, AWS afirma que Kiro pot reduir els temps de desenvolupament de 18 mesos a menys de tres. La clau és el seu enfocament «driven by specs», és a dir, parteix d’especificacions formals per generar codi funcional, arquitectura i proves. Més que una eina de suport, Kiro busca comportar-se com un desenvolupador autònom, amb la diferència que no dorm, no es distreu i no oblida.
Un ecosistema connectat
Per operar, aquests agents necessiten accés a gairebé tot: repositoris com GitHub, gestors de tasques com Jira, pipelines d’integració contínua, entorns de staging, logs, alertes, i fins i tot sistemes de monitoratge en temps real. Amb aquesta informació, construeixen un «context persistent» que els permet prendre decisions informades. No actuen en buit, coneixen la història del projecte, els seus patrons, les seves excepcions i els seus colls d’ampolla.
Autonomia i vigilància: un equilibri fràgil
La proposta genera entusiasme, però també inquietuds. L’autonomia implica delegació, quan una IA pot modificar, reestructurar o desplegar pel seu compte, també pot cometre errors difícils de rastrejar. Alguns desenvolupadors ja han advertit que aquestes eines no sempre alliberen temps, sinó que el traslladen a tasques de supervisió, revisió i correcció. A més, exposar tant de l’ecosistema del projecte a una IA planteja dilemes de privacitat, traçabilitat i responsabilitat.
No estan sols: altres també proven el camí
AWS no és l’única en aquesta carrera. Google també ha llançat agents de codi com Jules, amb capacitats similars encara que menys ambicioses. La idea d’«IA agent», capaç de raonar, planificar i executar sense intervenció constant, s’investiga des de fa anys. Però Kiro és dels primers intents a portar aquesta visió al desenvolupament professional en entorns reals.
Entre l’eficiència i el risc
L’arribada de Kiro obre una possibilitat real de reorganitzar els fluxos de treball. Automatitzar tasques tedioses, accelerar processos i mantenir una qualitat consistent. Però també obliga a repensar el rol humà, més com a guia, revisor o responsable.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
