Skip to main content

Una sentència judicial sense precedents, emesa a Califòrnia, ha determinat que entrenar intel·ligència artificial amb material protegit per drets d’autor pot considerar-se “ús just”, sempre que el procés sigui “excepcionalment transformador”. El cas, conegut com Bartz v. Anthropic, estableix un punt d’inflexió per a les tecnològiques que desenvolupen models lingüístics a gran escala.

Innovar sense replicar: la IA com a acte creatiu

El tribunal va reconèixer que els models com Claude —desenvolupat per Anthropicno copien textos, sinó que els interpreten i abstrauen patrons per generar contingut original. El jutge, William Alsup, amb una metàfora precisa, va comparar aquesta activitat amb la d’un lector que aprèn escrivint, subratllant que no es substitueix l’obra original ni es perjudica el seu valor comercial.

“Com qualsevol lector que aspira a ser escriptor, els models de llenguatge d’Anthropic s’entrenen amb obres no per avançar-se i replicar-les o reemplaçar-les, sinó per girar un revolt difícil i crear alguna cosa diferent.”

Aquesta validació ha estat celebrada per la indústria tecnològica. Empreses com OpenAI, Meta i Microsoft podrien ara invocar aquesta sentència en les seves pròpies batalles legals, utilitzant l’“ús just” com a escut jurídic per als seus processos d’entrenament.

Una victòria amb esquerdes: l’ombra de la pirateria

Però no tot va ser favorable per a Anthropic. La mateixa sentència va deixar clar que la companyia va incórrer en pràctiques il·legals en emmagatzemar més de set milions de llibres piratejats, descarregats des de llocs com LibGen i Books3. A diferència dels textos escanejats de forma legal, aquestes còpies il·lícites no estan protegides per la doctrina de l’ús just.

El matís és contundent. El contingut pot ser transformador, però la via d’adquisició importa. El tribunal va ser taxatiu en separar l’objectiu del mitjà. Comprar llibres, digitalitzar-los i destruir-los posteriorment és una pràctica admissible; descarregar continguts des de fonts il·legals, no.

El que ve: sancions i noves regles del joc

Aquest punt serà l’eix d’un segon judici ja programat, en què es decidirà si Anthropic ha de pagar indemnitzacions que podrien assolir xifres multimilionàries. Es tracta d’un recordatori sever per a les empreses d’IA, innovar no pot ser sinònim d’evadir la llei.

La sentència també sembra un debat urgent sobre com equilibrar el desenvolupament de tecnologies transformadores amb el respecte als drets d’autor. En un entorn on la IA avança més ràpid que la legislació, aquest precedent podria convertir-se en el marc de referència global per a futures disputes.

Innovació responsable o vulneració sistemàtica?

Aquest cas no només impactarà el futur legal d’altres demandes actives, sinó que força la indústria a reformular les seves pràctiques. És possible entrenar models d’IA amb continguts protegits sense erosionar la propietat intel·lectual? I sobretot, serà aquesta sentència suficient per marcar un camí legal coherent en un camp encara en construcció?

Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.

Leave a Reply