El dilluns la península Ibèrica va tenir una apagada elèctrica general. El subministrament elèctric es va interrompre en llars, hospitals, empreses, serveis i organitzacions. Amb això, els llums van deixar de funcionar, també l’aigua, a les zones on el bombeig és requerit, el telèfon, internet, els ascensors, els caixers automàtics, els pagaments electrònics així com els semàfors o ascensors. A més, trens, metros i tramvies es van aturar de cop i, en alguns casos, el retorn amb cotxe elèctric va ser impossible, sense oblidar els problemes per la dependència de la geolocalització.
«L’apagada va posar de nou en evidència la fragilitat de la societat actual, la necessitat dels diners en efectiu i sistemes alternatius analògics per moure’s en el món real quan el món digital falla».
La caiguda de l’energia elèctrica ja fos per fallades tècniques accidentals o provocades, esdeveniments climàtics o grans desequilibris entre l’oferta i la demanda, va ocasionar greus trastorns impedint que es desenvolupés tota activitat. Una afectació creixent amb el pas de les hores i l’esgotament de les bateries o esgotament dels dipòsits de combustible dels generadors d’emergència. Una apagada que va posar de nou en evidència la fragilitat de la societat actual, la necessitat dels diners en efectiu i sistemes alternatius analògics per moure’s en el món real quan el món digital falla.
Recordo, quan estudiava enginyeria, que ens explicaven que l’Estat tenia una xarxa elèctrica robusta i que el ‘zero energètic’ era impossible detallant-nos causes i motius. No obstant això, han aparegut dos factors nous des de llavors: la dependència de la producció solar i fotovoltaica que té poca inèrcia i amb inversors obsolets per a les exigències modernes en ser incapaços d’aportar estabilitat a la xarxa ja que no son grid forming i, el segon, la digitalització dels sistemes que obre la porta als ciberatacs que, manipulant els sistemes informàtics, poden apagar remotament subestacions, manipular dades per simular generació de sobrecàrregues o dessincronitzar parts del sistema, provocant inestabilitat a la xarxa.
«La integració entre el físic (infraestructura elèctrica) i el digital (sistemes de control i gestió) ha de tenir límits per evitar desastres derivats d’apagades»
Ens agradi o no, cal assumir que una apagada elèctrica té conseqüències devastadores en el nostre dia a dia i que la integració entre el físic (infraestructura elèctrica) i el digital (sistemes de control i gestió) ha de tenir límits per evitar desastres derivats d’apagades. Un canvi d’estratègia requerida que exigeix actuar amb determinació. Per a això, és imprescindible separar físicament les xarxes digitals crítiques (el telèfon també ho és) d’Internet o xarxes corporatives (un hacker no pot entrar en un sistema que no està connectat). La clau està a dissenyar un sistema híbrid que no sigui ni massa obert, per seguretat, ni massa tancat, per poder gestionar-lo amb eficiència digital. És precís un equilibri entre resiliència tècnica, ciberseguretat i automatització tot això sense renunciar al món analògic trencant la tendència que fora del digital res no existeix i assumint que la integració entre el físic i el digital té els seus límits.
