A
Apple ha llançat una alerta pública amb accent legal. Demana derogar —o almenys revisar de soca-rel— la Llei de Mercats Digitals (DMA). Ho ha fet amb un missatge dirigit als usuaris europeus, però pensat per a Brussel·les. L’empresa afirma que, des que la norma s’aplica, els seus dispositius a Europa funcionen pitjor, més lentament, amb menys funcions. Que la seguretat podria veure’s compromesa. Que els usuaris ja no tenen l’experiència Apple, sinó una versió fragmentada.
Les funcions que no arriben i els avisos d’Apple
En el seu comunicat oficial, Apple exposa un argument senzill i repetit: les regles del DMA l’obliguen a obrir el seu ecosistema, i això li impedeix garantir el seu estàndard de qualitat. Diu que algunes funcions, com el “mirroring” de l’iPhone o la traducció en temps real amb els AirPods, no poden desplegar-se a Europa per «inseguretat regulatòria». I que habilitar l’accés a components clau a tercers —una altra de les exigències— posa en risc la privacitat.
L’acusació és directa. La llei, que va néixer per frenar abusos de poder, acaba perjudicant l’usuari. Apple es presenta com a víctima d’un marc legal desproporcionat, que a més —segons denúncia— no s’aplica amb la mateixa fermesa a altres competidors.
Què vol la UE amb la DMA (i per què molesta tant)
El Digital Markets Act busca que els gegants tecnològics no tanquin el pas als seus rivals. Per a això, obliga les plataformes dominants (les anomenades gatekeepers) a obrir-se, interoperar, deixar espai a altres veus. En la pràctica, això significa que Apple ha de permetre botigues d’apps alternatives, compartir accés a funcions que abans només usaven els seus serveis i evitar pràctiques de favoritisme en el seu sistema operatiu. Res d’això és nou en el debat digital europeu. Però ara, amb multes aplicades i regles en marxa, el conflicte ja no és teòric. I Apple ha decidit portar-lo a l’escenari públic.
Multes, ajustos i un App Store amb condicions noves
A l’abril de 2025, Apple va ser multada amb 500 milions d’euros per impedir que els desenvolupadors informessin els usuaris sobre altres formes de pagament fora de l’App Store. Va ser la primera gran sanció sota el DMA, i va marcar un precedent. Des de llavors, Apple ha canviat les seves condicions per a Europa, ara permet informar sobre pagaments externs i planteja una estructura de comissions més flexible. La Comissió Europea ha emès guies per facilitar aquesta transició. Però Apple sosté que no n’hi ha prou. Que algunes de les seves propostes per complir han estat rebutjades sense explicació. Que els requisits no sempre són clars. Que la llei no només corregeix desequilibris, també imposa noves friccions.
Sota el conflicte: dos models d’entendre la tecnologia
Més enllà de les multes i els comunicats, el xoc reflecteix una disputa de fons. Apple defensa un ecosistema tancat, on tot està controlat per garantir seguretat, rendiment, coherència. La UE promou un model de mercat més obert, amb més opcions i menys dependències. Són dues idees diferents de com ha de ser un sistema digital. Apple alerta sobre riscos en privacitat si obre l’accés a altres actors. La Comissió respon que sense regles comunes no hi ha competència real. L’empresa tem perdre el control sobre la seva experiència d’usuari. Els reguladors temen que sense intervenció, el mercat quedi capturat per uns pocs.
Quan Europa regula, el món escolta (o s’incòmoda)
L’anomenat «efecte Brussel·les» descriu un fenomen conegut. Quan la UE regula amb fermesa, moltes vegades aquestes regles s’expandeixen a altres mercats. És el que va passar amb el GDPR, i el que podria passar amb el DMA. Per això el cas d’Apple no és només europeu. És també un advertiment global. Meta, per exemple, ja va ser sancionada pel seu model publicitari a Europa. Google i Amazon també ajusten estratègies. Però Apple ha estat la més frontal, demana reescriure la llei, o almenys treure-li el poder a la Comissió i donar-lo a una agència independent.
El que decideix l’usuari, encara que no ho sembli
El que està en joc no és menor. Si Apple decideix no llançar certes funcions a Europa, l’usuari quedarà amb una versió retallada del producte. Si la llei es manté tal com està, les grans plataformes hauran de canviar com dissenyen serveis per al continent. En ambdós casos, l’impacte és directe.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
