Una nova aplicació basada en intel·ligència artificial permet recrear converses amb persones difuntes. Es presenta com una forma de preservar la memòria, però reobre debats antics sobre el dol, la identitat digital i el límit entre el que és humà i el que és replicat.
What if the loved ones we’ve lost could be part of our future? pic.twitter.com/oFBGekVo1R
— Calum Worthy (@CalumWorthy) November 11, 2025
Com es construeix un avatar des de l’absència
L’empresa es diu 2Wai i ha estat impulsada per l’actor Calum Worthy i el productor Russell Geyser. El procés comença amb un vídeo de només tres minuts. Amb aquest fragment, l’app genera un «HoloAvatar»: una figura animada que imita la veu, l’aparença i certs patrons de personalitat de la persona real. El vídeo de presentació mostra una dona embarassada que parla amb la seva mare difunta. Anys després, aquest avatar continua conversant amb el net. L’escena no busca commoure, vol normalitzar.
Què promet: memòria, llegat i connexió
Els seus creadors parlen d’un «arxiu vivent de la humanitat». Una xarxa social d’avatars humans que estén els vincles més enllà de la mort. Més enllà de l’ús personal, es planteja com a eina educativa o com a espai perquè artistes i figures públiques «visquin» digitalment. L’atractiu està en aquesta barreja de nostàlgia i presència. Tornar a sentir una veu, mantenir una conversa, sentir que hi ha alguna cosa que no s’ha trencat del tot.
Dades mínimes, resultats immensos
Amb només uns minuts de vídeo i veu, el sistema genera l’avatar. No queda clar quins són els algoritmes que completen el que falta, ni quin marge tenen per improvisar. L’absència de detalls tècnics reforça la sensació de misteri tecnològic. Tampoc hi ha claredat sobre la gestió legal d’aquestes dades. El consentiment de la persona difunta poques vegades està recollit. Queda en mans de qui puja el material. I si l’empresa canvia de mans o tanca, no hi ha garantia sobre el destí d’aquests avatars.
Dols prolongats, identitats replicades
Les crítiques han estat immediates. Molts usuaris l’han descrit com «una app de Black Mirror». Inquietant, fins i tot demoníaca. Més enllà de les reaccions emocionals, hi ha preguntes concretes com: Ajuda aquesta tecnologia a tancar el dol o l’estén indefinidament?, Qui decideix si una persona difunta ha de continuar parlant en format avatar?, Com es regula el que aquest avatar diu? I si contradiu el que la persona real pensava?…
Altres veus i altres formes de dol
L’ús de tecnologia en l’acompanyament al dol no és nou. Hi ha iniciatives que graven entrevistes amb persones grans per preservar les seves històries. L’innovador de 2Wai és la interactivitat, la conversa contínua, no l’arxiu. En alguns països es comença a debatre el marc legal d’aquests usos. Qui té dret sobre la veu, la imatge i la memòria després de la mort. I si aquests drets poden transmetre’s, heretar-se o fins i tot comercialitzar-se.
Un mirall que retorna una altra imatge
2Wai obre un espai nou. Promet consol, però també multiplica els interrogants. Perquè recordar no és el mateix que interactuar. I perquè, al final, hi ha una decisió que no pot delegar-se en la tecnologia, com volem viure les nostres absències.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
