La BSC AI Factory exhibeix al 4YFN un “catàleg operatiu” de 24 recursos perquè pimes i emprenedors passin del prototip a solucions d’intel·ligència artificial escalables, segures i alineades amb la normativa europea.
Barcelona torna a viure la seva setmana d’aparador tecnològic amb el Mobile World Congress i el seu satèl·lit per a startups, 4 Years From Now (4YFN). Però enguany, el Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) no hi va només per ensenyar múscul científic o per sumar presència institucional: arriba amb un missatge més pragmàtic i, sobretot, més útil per al teixit empresarial. La intel·ligència artificial ja no es presenta com una promesa, sinó com un servei. I el vehicle per aterrar-la és la BSC AI Factory, una de les primeres “fàbriques d’IA” desplegades a Europa, que a la fira mostra un catàleg de 24 recursos tecnològics i serveis especialitzats orientats a emprenedors, startups, petites empreses i administracions públiques.
L’enfocament no és casual. La competició global en IA ha comprimit el mercat fins a deixar un grup reduït d’actors capaços d’entrenar i operar models de frontera. Per a la resta —la immensa majoria de companyies— el repte no és “crear el pròxim model gegant”, sinó convertir dades, processos i problemes reals en productes. Aquí és on la infraestructura pública i europea vol jugar un paper: no com un laboratori distant, sinó com un soci de transferència tecnològica amb eines, acompanyament i potència de càlcul.
De la recerca al producte: una “fàbrica” que ofereix recorregut complet
La promesa central de la BSC AI Factory és la d’un acompanyament integral: des d’una avaluació inicial de maduresa (què pot fer una empresa amb el que té) fins al desplegament de solucions que puguin escalar. La idea de “fàbrica” és deliberada: industrialitzar el pas entre l’avenç científic i la competitivitat empresarial, reduint fricció en tres punts crítics que sovint fan descarrilar projectes d’IA:
- Accés a còmput (sense capacitat de càlcul no hi ha entrenament seriós ni iteració ràpida).
- Gestió i qualitat de les dades (sense dades utilitzables, els models “aprèn malament”).
- Governança i compliment (sense un marc legal i de riscos, el desplegament es bloqueja quan apareix un client exigent o un regulador).
El BSC ordena aquests 24 serveis en sis pilars estratègics que dibuixen una cadena de valor força completa: accés a supercomputació avançada; serveis de gestió de dades; assessorament tècnic; compliment normatiu i IA responsable; consultoria sectorial (salut, clima i models de llenguatge); i programes de formació i desenvolupament de talent.
Aquesta arquitectura és rellevant perquè s’assembla més a una “plataforma de producció” que a una consultoria puntual. No només respon dubtes: aporta infraestructura, mètode i sortida a mercat.
La dada que importa: activitat real i objectius d’escala fins al 2028
El BSC acompanya l’anunci amb xifres que busquen credibilitat operativa. Fins al gener de 2026, la BSC AI Factory afirma haver prestat 505 serveis, seleccionat 14 projectes estratègics, format 314 participants i avaluat aproximadament 92 iniciatives en el marc d’EuroHPC, la iniciativa europea de supercomputació. Amb horitzó de tancament del projecte al març de 2028, l’objectiu declarat és ambiciós: assistir 2.000 clients públics i privats i oferir 3.000 serveis.
En l’ecosistema d’innovació, aquests indicadors importen per una raó simple: moltes iniciatives públiques es queden en “marc” i “relat”. La diferència aquí és la voluntat de mesurar el rendiment com si fos un servei amb demanda real, no un programa decoratiu.
L’estand com a mapa de l’ecosistema: 16 startups i una agenda de transferència
Al 4YFN, el BSC planteja el seu estand com un petit mercat de casos d’ús. Acull 16 startups que col·laboren amb la BSC AI Factory i que exhibeixen solucions en àmbits on el discurs de la IA ja s’està tornant industrial: salut, computació quàntica, intel·ligència urbana, sostenibilitat, IA amb preservació de la privacitat i automatització industrial. És una selecció que, en si mateixa, retrata cap on es mou la demanda: menys “chatbots genèrics” i més sistemes integrats en sectors amb dades pròpies, regulació i retorn mesurable.
A més, el BSC programa una sessió específica (dimarts 3 de març a les 15 h) per presentar el catàleg i explicar oportunitats concretes per a startups, incloent-hi accés a espais d’incubació i acceleració. L’estratègia és evident: no n’hi ha prou amb ensenyar el que es fa; cal crear canonades d’entrada perquè les empreses arribin amb problemes concrets i en surtin amb prototips avaluables.
“Destination Earth 2050”: quan la IA es converteix en anticipació climàtica
Entre les demos, n’hi ha una que desplaça la conversa de la IA “de productivitat” a la IA “de resiliència”: l’experiència interactiva “Destination Earth 2050: Viatge cap a un Futur Climàtic”, basada en el bessó digital del clima desenvolupat dins la iniciativa europea Destination Earth (DestinE). Aquest tipus de bessons digitals persegueixen una cosa que la societat comença a exigir amb urgència: simular escenaris complexos per anticipar impactes i planificar adaptació.
El BSC posa un exemple amb valor pedagògic: la DANA que va sacsejar València el 2024. Segons la descripció de l’experiència, la dinàmica d’una tempesta podria mantenir-se similar en diferents escenaris, però la intensitat i la superfície afectada creixerien de manera significativa (fins a un 25–30%) en condicions futures, ampliant l’abast cap a zones que avui potser no es perceben com a centrals en el risc.
El més interessant és el pont cap a empresa: el BSC no presenta el bessó digital com una curiositat científica, sinó com un motor per a serveis aplicats en sectors estratègics:
- Energia: anàlisi predictiva per preveure demanda, reduir ineficiències i reforçar l’estabilitat de xarxes.
- Clima: simulació d’alta resolució per a polítiques públiques i prevenció de desastres.
- Agroalimentació: prediccions climàtiques precises integrades en sistemes de decisió per a producció.
En el fons, el missatge és que el “clima” deixa de ser context i esdevé variable de negoci. I la IA —quan està connectada a simulacions d’alta fidelitat— deixa de ser només automatització: passa a ser capacitat de planificació.
Una “àgora” amb agenda: IA pública, inversió i spin-offs
El BSC completa la presència amb un format que busca influència institucional: sessions i conferències sobre supercomputació i IA en salut, sostenibilitat, infraestructura digital i sector públic. Entre els punts forts, destaca una taula rodona sobre IA pública amb representants europeus, estatals i del mateix institut d’IA del BSC, i un Investor’s Day centrat en deu anys de spin-offs, amb empreses en ronda i noves iniciatives en camí.
Aquest èmfasi en spin-offs no és menor. En supercomputació, la transferència efectiva sovint es mesura per dues vies: adopció industrial de tecnologia existent i creació d’empreses capaces de convertir recerca en producte. Que el BSC visibilitzi aquesta dècada és una manera de dir: “no només publiquem; també fem teixit empresarial”.
MareNostrum 5, talent i models de llenguatge: la infraestructura com a palanca
Al rerefons de tot hi ha la idea que Europa intenta consolidar amb les AI Factories: sense infraestructura pròpia, no hi ha sobirania tecnològica real. En aquest cas, el BSC vincula l’accés als seus recursos amb el supercomputador MareNostrum 5, una de les peces del tauler europeu.
La presència del BSC s’estén a altres espais del MWC, com el Talent Arena, amb un hackathon centrat en “Humans in the Loop” i en el procés d’alineació i avaluació d’ALIA, el model de llenguatge públic impulsat des de l’administració i desenvolupat pel BSC. I, al pavelló de la Generalitat, hi apareix l’eix de tecnologies del llenguatge amb el projecte Aina, amb l’objectiu d’enfortir el català al món digital.
En conjunt, el dibuix és coherent: infraestructura de còmput + catàleg de serveis + talent + models de llenguatge + casos sectorials. No és un catàleg de “demos boniques”, sinó un intent de construir una cadena completa d’adopció.
El que canvia per a les empreses: menys fe, més enginyeria
Per a una startup o una pime, la IA sovint es trenca en el punt en què el “model” deixa de ser l’estrella i el sistema complet esdevé el problema: dades brutes, manca de capacitat d’entrenament, dificultats de desplegament, costos, i dubtes legals (ús de dades, riscos, traçabilitat). La BSC AI Factory intenta precisament atacar aquesta fase, que és on es decideix si la IA és fum o avantatge competitiva.
Si l’enfocament funciona, l’impacte no serà mediàtic, sinó silenciós: empreses que deixen de parlar de IA com a atribut i comencen a usar-la com a infraestructura interna. I aquesta és, probablement, la transició que Europa necessita perquè l’excel·lència científica no es quedi en papers, sinó que es tradueixi en productivitat, resiliència i valor econòmic.
