Bret Taylor, president del consell d’OpenAI i també CEO de la startup d’agents d’IA Sierra, ha reconegut sense embuts que el sector de la intel·ligència artificial (IA) està immers en el que sembla una bombolla. Però, afirma, això no hauria de causar pànic: pot coexistir amb el seu enorme potencial de transformació.
En una recent entrevista amb The Verge, Taylor va ser preguntat si coincidia amb un altre executiu d’OpenAI, Sam Altman, qui va advertir que “algú perdrà una quantitat fenomenal de diners en IA”. Taylor va respondre que sí: estem en una bombolla, moltes persones perdran diners, però al mateix temps la IA té la capacitat de transformar l’economia i generar “una gran quantitat de valor econòmic” a llarg termini.
Taylor va traçar paral·lelismes clars amb la bombolla puntcom de finals dels noranta. Malgrat l’esclat posterior, diu, tots els que el 1999 van creure en l’internet —encara que molts projectes van fracassar— tenien raó en alguna cosa essencial: l’internet va canviar el món. Aquesta analogia serveix per advertir que, encara que moltes empreses d’IA puguin caure, la infraestructura tecnològica, els models, i els usos reals que estiguin ben dissenyats sobreviuran i probablement marcaran una evolució profunda.
Dins d’aquest reconeixement de riscos, Taylor adverteix sobre el que podríem anomenar “inversions especulatives excessives”: companyies amb idees vagues, valoracions grans sense suport clar, expectatives inflades — elements que solen aparèixer en contextos de bombolla. No obstant això, insisteix que aquestes distorsions no anul·len el fonamental: que la IA pot ser tan revolucionària com ho va ser Internet, amb aplicacions reals en salut, educació, treball, agents automatitzats, etc.
El missatge central de Taylor per a inversors, emprenedors i observadors és doble: d’una banda, moderar expectatives, reconèixer que hi haurà fracassos; d’altra banda, mantenir-se compromesos amb projectes de valor, amb impactes tangibles. La bombolla —si existeix realment com un esclat generalitzat— no ha de veure’s necessàriament com una cosa negativa si serveix per separar el sostenible del frívol.
En resum, Taylor afirma que és possible estar al mateix temps en una bombolla i creure fermament en el futur de la IA. La tensió entre entusiasme desbordat i prudència sembla inevitable en aquesta etapa de la revolució tecnològica. Però segons ell, ben gestionada, aquesta fase d’especulació pot resultar una part necessària del procés històric que produeix canvi estructural.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
