La Comissió Europea adverteix que TikTok podria haver de canviar el disseny bàsic de la seva app —inclòs l’scroll infinit— per risc de conducta compulsiva, sobretot en menors.
La batalla reguladora sobre les xarxes socials ha entrat en una nova fase a Europa i aquesta vegada no apunta només a continguts, anuncis o moderació, sinó al disseny mateix de la interfície. La Comissió Europea ha conclòs, en resultats preliminars de la seva investigació, que el disseny “addictiu” de TikTok —basat en scroll infinit, reproducció automàtica, notificacions push i recomanació altament personalitzada— podria vulnerar la Llei de Serveis Digitals (DSA). Si aquestes conclusions es confirmen després del procés d’al·legacions, la plataforma podria enfrontar-se a multes milionàries i, encara més rellevant, a l’obligació de modificar elements estructurals del seu funcionament.
El focus ja no és únicament en quin contingut circula, sinó en com està construïda l’experiència d’ús. Brussel·les sosté que certs mecanismes de l’app no només maximitzen el temps de pantalla, sinó que fomenten patrons d’ús compulsiu i redueixen la capacitat d’autocontrol dels usuaris. El missatge regulador és clar: no n’hi ha prou amb moderar contingut nociu si l’arquitectura del producte empeny de manera sistemàtica cap a un consum sense fricció ni pausa.
El nucli del problema: disseny persuasiu i conducta compulsiva
La investigació europea identifica quatre elements de risc en l’arquitectura de TikTok: l’scroll infinit, la reproducció automàtica de vídeos, les notificacions push constants i el sistema de recomanació altament personalitzat. Segons la Comissió, la combinació d’aquests factors crea un entorn de reforç continu que premia cada gest d’interacció amb nou estímul immediat.
En la seva comunicació oficial, el regulador descriu el mecanisme amb un llenguatge poc habitual en textos jurídics: l’app “recompensa” constantment l’usuari amb nou contingut i empeny el cervell cap a un “mode pilot automàtic”. Basant-se en recerca científica sobre comportament digital, Brussel·les afirma que aquest patró pot derivar en conductes compulsives i en una reducció de l’autocontrol, especialment en menors i usuaris vulnerables.
El retret no és que TikTok tingui un algoritme eficaç, sinó que no hauria avaluat adequadament l’impacte del seu disseny sobre el benestar físic i mental dels usuaris, tal com exigeix la DSA per a plataformes de gran mida. La llei obliga a analitzar i mitigar riscos sistèmics, i per a la Comissió el disseny d’interacció ja és un risc sistèmic en si mateix.
La Llei de Serveis Digitals entra a la interfície
La DSA europea va néixer per imposar obligacions reforçades a les grans plataformes digitals en matèria de riscos, transparència i protecció d’usuaris. Fins ara, el debat s’havia centrat sobretot en moderació de continguts, publicitat i accés a dades per a investigadors. El cas TikTok amplia l’abast: la regulació entra en el terreny del disseny de producte.
La Comissió sosté que TikTok no ha implementat salvaguardes suficients per contrarestar els efectes potencialment addictius de les seves funcions clau. Entre els indicadors que, segons el regulador, no s’haurien avaluat amb prou profunditat hi ha l’ús nocturn intensiu i la freqüència d’obertura de l’aplicació, dos senyals clàssics de consum problemàtic.
Si la infracció es confirma, la DSA permet imposar sancions de fins al 6 % de la facturació anual mundial de la companyia. Però més enllà de la multa, la mesura estructural seria més transformadora: exigir canvis en el disseny base del servei, incloent-hi límits a l’scroll infinit, pauses obligatòries o ajustos substancials del sistema de recomanació.
Controls parentals i límits de temps: insuficients per Brussel·les
TikTok ja ofereix eines de control parental i gestió del temps de pantalla. Tanmateix, la Comissió Europea considera que aquestes mesures no són efectives en la seva forma actual. L’argument és que introdueixen poca fricció real: són fàcils d’ignorar, depenen d’una configuració activa i requereixen temps i competències tècniques per part de les famílies.
Des de l’òptica reguladora, una protecció que exigeix massa iniciativa de l’usuari o dels pares no compensa un disseny base que empeny en sentit contrari. Per això Brussel·les apunta al principi de protecció per defecte: la seguretat ha d’estar integrada en l’arquitectura principal, no relegada a menús secundaris.
Entre les possibles exigències futures hi ha descansos forçats d’ús, límits més estrictes per a menors, canvis en la lògica de recomanació i desactivació de patrons de consum continu sense final de sessió clar.
La resposta de TikTok: rebuig frontal i batalla legal
TikTok ha rebutjat de manera contundent les conclusions preliminars. Portaveus de la companyia han qualificat la descripció de la Comissió com a “categòricament falsa” i “sense fonament”, i han anunciat que utilitzaran tots els mecanismes legals disponibles per impugnar-la.
L’empresa defensa que ja ha desplegat eines de benestar digital, controls parentals i avisos de temps d’ús, i que coopera amb autoritats i investigadors. També argumenta que la personalització i la reproducció automàtica no són exclusives de la seva plataforma, sinó pràctiques esteses al sector.
Ara s’obre la fase de defensa formal: TikTok podrà presentar al·legacions i proves abans que la Comissió adopti una decisió definitiva. El procés pot allargar-se mesos, però el missatge polític ja està llançat.
Un context global de restriccions i edat mínima
El procediment europeu s’emmarca en una onada internacional d’enduriment regulador sobre xarxes socials i menors. Diversos països estudien o ja apliquen restriccions d’edat més severes. Austràlia ha aprovat la desactivació de comptes de menors de 16 anys. Regne Unit, Espanya i altres estats europeus analitzen mesures similars. Als Estats Units, nombrosos estats han aprovat lleis de verificació d’edat.
La idea que certes arquitectures de plataforma són intrínsecament addictives ha guanyat pes en tribunals i parlaments. TikTok, en particular, ha afrontat demandes per addicció digital i acords judicials relacionats amb aquest tipus d’acusacions.
El cas europeu introdueix un matís nou: no es limita a posar barreres d’edat, sinó que qüestiona la mecànica d’interacció per a tots els usuaris.
El precedent: del contingut al disseny
Si Brussel·les confirma la seva posició, el precedent serà profund. Significarà que una gran plataforma pot ser sancionada no només pel que allotja o com modera, sinó per com dissenya l’experiència d’ús. És un canvi de paradigma regulador: del control de continguts al control de patrons de comportament induïts per la interfície.
Això podria afectar no només TikTok, sinó tot l’ecosistema d’apps amb scroll infinit, autoplay i sistemes de recomanació optimitzats per maximitzar la permanència. La pregunta deixarà de ser quant temps passen els usuaris a una app i passarà a ser quines tècniques s’utilitzen per retenir-los.
El model de negoci sota pressió
El debat toca el nucli econòmic de les plataformes socials: el temps d’atenció. L’scroll infinit i la recomanació personalitzada no són accessoris, són el motor que sosté la publicitat segmentada i el creixement d’ús. Limitar aquests mecanismes equival a intervenir indirectament en el model d’ingressos.
Per això el xoc és tan intens. Per als reguladors, es tracta de salut pública digital. Per a les plataformes, d’arquitectura bàsica de producte. El resultat del cas TikTok sota la DSA serà observat amb lupa per tot el sector tecnològic.