La Comissió Europea ajorna la implementació del seu marc sobre IA i drets d’autor mentre creix el rebuig des de l’àmbit cultural. Espanya encapçala les crítiques
Un codi envoltat de polèmica
La Comissió Europea ha decidit revisar i posposar aspectes clau del nou marc digital, en particular la regulació sobre intel·ligència artificial i la protecció dels drets d’autor. La mesura busca alleujar la càrrega normativa sobre les tecnològiques, però es produeix en un moment de tensió amb el sector cultural europeu.
Al centre del debat es troba el “codi de bones pràctiques per a la IA de propòsit general”, una guia que desenvolupa la Llei d’intel·ligència artificial (AI Act). Encara que aquesta llei exigeix transparència sobre les dades emprades per entrenar models d’IA i respecte al copyright, el esborrany actual només imposa “esforços raonables”, una formulació que ha desfermat crítiques per la seva ambigüitat.
Espanya lidera l’ofensiva cultural
El ministre espanyol de Cultura, Ernest Urtasun, ha denunciat públicament la inseguretat jurídica que, al seu judici, genera el text. En una carta dirigida a alts càrrecs comunitaris, Urtasun subratlla que l’actual esborrany no garanteix la protecció efectiva de l’article 17 de la carta de drets fonamentals de la UE, que consagra el dret a la propietat intel·lectual.
Espanya, ajudada per diversos estats membres, reclama una revisió urgent del document. Exigeix que s’incorporin mecanismes jurídicament vinculants que garanteixin una defensa real dels drets d’autors, músics, cineastes i periodistes els continguts dels quals podrien ser utilitzats per sistemes d’IA sense la seva autorització.
Regulació tècnica, aplicació política
Encara que l’AI Act va entrar en vigor l’agost de 2024, diverses de les seves disposicions —com la classificació de sistemes de risc o les auditories prèvies— encara estan pendents d’aplicació. Brussel·les planteja ara una implementació escalonada del codi, que podria aprovar-se abans de final d’any, encara que sense caràcter obligatori immediat.
El Parlament Europeu, per la seva banda, pressiona per mantenir estàndards elevats. Algunes eurodiputades han advertit que diluir les exigències del codi seria “perillós” per als drets fonamentals i suposaria una cessió davant les grans plataformes tecnològiques.
Innovació vs. protecció cultural
La controvèrsia posa de manifest una disjuntiva central: com impulsar la innovació tecnològica sense sacrificar els drets dels creadors. L’enfocament actual, basat en compromisos voluntaris, genera inquietud entre els sectors culturals que exigeixen més rigor normatiu.
Davant d’ells, startups i pimes digitals demanen un calendari flexible i regles assumibles que no frenin el seu desenvolupament. La Comissió estudia ajustos que permetin compatibilitzar ambdues demandes, sense renunciar als “estàndards ètics” que defensa.
Un equilibri encara per definir
El debat al voltant del codi de bones pràctiques revela les tensions internes d’una Europa que aspira a liderar el desenvolupament responsable de la IA sense abandonar el seu compromís amb la cultura. El resultat final, encara obert, haurà de conciliar innovació tecnològica i drets d’autor. Per ara, Espanya ja ha pres partit.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te a la nostra newsletter i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
