Califòrnia ha aprovat dues lleis pioneres per frenar l’ús sense control de les “rèpliques digitals”, recreacions generades per intel·ligència artificial que poden imitar amb inquietant realisme la veu i la imatge d’actors. El governador Gavin Newsom va signar les normes AB 2602 i AB 1836, que protegeixen tant els artistes en actiu com els seus hereus. El moviment respon a un debat que travessa el cor de Hollywood, la tensió entre la creativitat humana i l’automatització, entre l’art que neix de la interpretació i la imatge que una màquina pot reconstruir.
Com funciona el doble digital
Aquestes lleis apunten a la creació d’avatars fotorrealistes capaços de substituir una persona real en pantalla. Amb unes hores de gravació i un model generatiu, una productora pot replicar la veu, els gestos i l’expressió d’un actor. El que abans era un efecte visual, ara és una interpretació sencera sense el cos present. El text legal defineix “rèpliques digitals” com qualsevol representació generada per ordinador que sigui reconeixible com una persona real, fins i tot si aquesta persona no va participar o la seva imatge va ser modificada. En la pràctica, això inclou des d’escenes esteses fins a noves pel·lícules protagonitzades per actors que ja no hi són.
Un marc per protegir la presència humana
La llei AB 2602 prohibeix que els contractes obliguin un actor a cedir la seva imatge per ser reemplaçat digitalment sense consentiment informat i assistència legal o sindical. Qualsevol clàusula que ho permeti quedarà anul·lada. La AB 1836, per la seva banda, impedeix l’ús comercial de la imatge o veu d’una persona difunta sense permís dels seus hereus. Ambdues entraran en vigor l’1 de gener de 2025.
La iniciativa compta amb el suport del sindicat SAG-AFTRA, que veu en aquestes normes una garantia davant la substitució algorítmica del treball interpretatiu. Després de la vaga de 2023, on la IA va ser un dels punts més tensos, l’acord es percep com una extensió d’aquella victòria.
Transparència contractual i control de l’ús
Les noves lleis obliguen a detallar en els contractes quin ús es farà de la imatge digital: en quines escenes, amb quins fins i durant quant de temps. L’objectiu és que el consentiment sigui específic i revocable. També exigeix que l’actor compti amb representació legal per evitar abusos o clàusules opaques. En el cas de persones difuntes, el control passa a mans dels hereus, que podran decidir si la seva imatge pot reviure’s o no. Aquestes mesures pretenen evitar que els drets d’imatge es converteixin en llicències perpètues, un risc creixent en una indústria que comença a tractar els rostres com a actius digitals.
El frec entre creativitat i regulació
L’avanç legislatiu no està exempt de friccions. Les empreses tecnològiques i alguns estudis adverteixen que imposar massa restriccions podria limitar la innovació, sobretot en projectes de restauració o d’efectes visuals. Altres recorden que la norma se centra només en l’àmbit cinematogràfic, deixant fora sectors com la publicitat o els videojocs, on els dobles digitals també es multipliquen.
En paral·lel, el governador Newsom va vetar el SB 1047, una proposta més àmplia per regular els models d’IA avançats pels seus possibles riscos socials. La decisió mostra una estratègia selectiva, intervenir primer on la pressió sindical i la dimensió econòmica ho exigeixen.
Un mirall que miraran altres estats
Califòrnia no està sola. Tennessee va aprovar la llei ELVIS, que protegeix la veu i la imatge dels artistes, i Illinois també ha legislat contra l’ús no autoritzat de deepfakes. Europa, mentrestant, avança amb el seu AI Act, que contempla restriccions similars dins del marc de drets d’autor.
Però el pes simbòlic de Hollywood converteix aquestes lleis en un referent internacional. Allà on es produeixen les imatges que marquen la cultura global, també es tracen els límits de com es representarà el cos humà en l’era digital.
Fusió final
La signatura de Newsom marca un punt d’inflexió, el reconeixement que la identitat digital necessita un marc legal propi. En un temps en què les fronteres entre el real i el generat es desdibuixen, Califòrnia s’avança a un dilema que aviat serà universal. Qui té dret a ser reproduït, i fins on pot prolongar-se una vida davant la càmera.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
