Avui, a Barcelona, s’ha celebrat el setè Congrés de Periodistes de Catalunya. Entre tallers, ponències i entrevistes, sobre la professió la intel·ligència artificial s’ha convertit en un dels temes protagonistes, gairebé un personatge més. Cinc sessions han mostrat com la tecnologia entra a la redacció, sense demanar permís però amb una invitació per aprendre a conviure.
De la redacció a l’automatització
La jornada en clau IA va començar amb la sessió “Intel·ligència artificial a Catalunya: casos pràctics i reptes”, en la qual periodistes de mitjans públics i de l’àmbit corporatiu van compartir experiències reals. Montserrat Rigall (RTVE), Medir Plandolit (3Cat) i Cristina Aced van explicar com la IA s’utilitza ja per generar continguts, automatitzar processos de producció i accelerar tasques com l’edició o la documentació. La moderadora, Susanna Pérez-Soler (Blanquerna-URL), va plantejar com aquests canvis estan alterant les rutines, però també ampliant el marge per a l’elaboració més cuidada.
Eines concretes per al dia a dia
Una hora més tard, a la mateixa sala, es va oferir un taller tècnic sota el títol “Intel·ligència artificial: eines per a periodistes”. Antoni Esteve (Grup Lavinia), Adrián Soler (especialista en IA i desinformació) i Eduard Milà (Lavinia AI) van presentar eines accessibles per a professionals sense perfil tècnic. Es van mostrar recursos per generar esborranys, resumir textos i analitzar dades, juntament amb advertències sobre el seu ús sense supervisió. L’enfocament va ser eminentment pràctic, amb la premissa clara que la tecnologia pot estalviar temps, però no substituir el criteri.
Ètica, algoritmes i nous marcs
La reflexió es va intensificar a la tarda, amb l’entrevista “Intel·ligència artificial responsable: com adaptar-la a les redaccions”. Patrícia Ventura (UPF), entrevistada per Mariola Dinarès (3Cat), va abordar els dilemes ètics i jurídics que planteja la incorporació de la IA en mitjans informatius. Es van discutir els biaixos algorítmics, la manca de transparència en els models comercials i la necessitat de fixar estàndards comuns. També es van mencionar els riscos de delegar tasques sense comprendre com operen els sistemes.
El marc europeu i la necessitat de formació
A continuació, César Fieiras (Universitat de Santiago de Compostel·la) va presentar la ponència “Intel·ligència artificial a Europa: usos i tendències”. Va oferir una panoràmica de l’ús d’IA en redaccions europees, amb exemples d’automatització en mitjans públics, generació de continguts esportius i anàlisi automatitzada de bases de dades. Una de les mancances assenyalades va ser l’escassa presència de llengües minoritzades, com el català, en els models d’entrenament, cosa que limita la seva aplicabilitat local.
Cap a un ús professional i transparent
L’última sessió del dia va presentar el “Decàleg per a un ús responsable de la IA en el periodisme”, elaborat pel Grup de Treball d’Intel·ligència Artificial del Col·legi de Periodistes. Enrique San Juan va detallar els deu principis proposats, que inclouen la traçabilitat dels continguts generats amb IA, la supervisió humana constant, la transparència en el seu ús davant el públic i la necessitat d’incorporar formació específica a les redaccions. El document busca oferir un punt de partida comú davant una tecnologia ja integrada però encara poc regulada.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
