L’explosió de la demanda elèctrica impulsada per la intel·ligència artificial a Europa coincideix amb un moment de turbulències geopolítiques —com la recent crisi Trump-Maduro— que tensionen encara més la seguretat del subministrament i el rumb dels preus del petroli i del gas.
L’arribada massiva de la intel·ligència artificial (IA) i l’expansió dels centres de dades a Europa no només suposen una revolució tecnològica i econòmica: estan transformant de manera significativa el mercat energètic del continent, en un context en què conflictes globals —com la intervenció dels Estats Units a Veneçuela i la captura de Nicolás Maduro— afegeixen una capa de complexitat al proveïment de combustibles fòssils bàsics per a la producció elèctrica i l’estabilitat de preus. Aquesta interacció entre demanda digital i geopolítica col·loca Europa en una cruïlla energètica clau per a la pròxima dècada.
Aquesta anàlisi es basa principalment en la informació original de The Information sobre com la IA està canviant el mercat energètic global, així com en informes i projeccions d’institucions europees i de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) que contextualitzen aquests impactes des de la perspectiva del Vell Continent.
IA i demanda elèctrica: Europa sota pressió
Des de Brussel·les fins a Dublín, passant per Madrid i Varsòvia, els centres de dades orientats a IA estan proliferant amb rapidesa. El 2024, aquests centres van representar al voltant del 2% del consum elèctric a Europa (xifres que arriben al 3% a la UE), i l’AIE projecta que aquesta demanda podria més que duplicar-se cap al 2030 a mesura que augmenten els serveis basats en IA, els models de llenguatge gegants i les capacitats de càlcul al núvol.
Aquesta pressió no és homogènia: ciutats com Frankfurt, Londres, Amsterdam, París i fins i tot Dublín alberguen la concentració més grossa d’infraestructura digital europea, generant tensions locals en xarxes elèctriques que ja han de gestionar intermitències renovables i pics estacionals.
El Parlament Europeu ha destacat que aquest fenomen planteja desafiaments directes per a la sostenibilitat, l’estabilitat de la xarxa i els objectius climàtics de la UE: la necessitat d’electricitat constant i fiable per a IA pot entrar en conflicte amb una transició que busca maximitzar renovables intermitents sense un emmagatzematge robust.
El pragmatisme energètic: tornada al gas i a fonts fermes
Igual que descriu The Information per al mercat global, les grans tecnològiques i operadors europeus estan afrontant un dilema similar: les renovables són essencials per als objectius climàtics, però no sempre poden garantir subministrament 24/7 per si soles. Això ha portat a una creixent dependència de fonts d’energia ferma, com gas natural i, en alguns casos, carbó, especialment on la xarxa renovable encara no està madura.
L’AIE i altres anàlisis del sector alerten que aquesta tendència pot alentir les reduccions d’emissions previstes si no s’acompanya d’emmagatzematge a gran escala i xarxes intel·ligents.
Geopolítica, petroli i gas: l’ombra de Trump i Veneçuela
En aquest context energètic ja complex, la política exterior dels Estats Units i les seves repercussions geopolítiques han cobrat un paper inesperat. La recent intervenció de forces nord-americanes a Veneçuela i la captura del president Nicolás Maduro generen un nou tauler d’influència sobre un dels majors reservoris de petroli del món, cosa que el primer ministre hongarès Viktor Orbán va interpretar com una oportunitat per estabilitzar o fins i tot millorar les condicions energètiques globals.
Aquest esdeveniment té implicacions directes per a Europa en diverses dimensions:
- Preu del petroli: una implicació més gran dels Estats Units en l’explotació o control de reserves veneçolanes podria alterar l’equilibri de poder en l’oferta petroliera mundial, pressionant cap avall els preus del cru o, alternativament, estimulant incerteses segons evolucionin sancions i cadenes logístiques. Això influeix directament en els costos de la refinació de productes essencials com el dièsel i el fuel que, encara que en retrocés davant l’electrificació, continuen sent components clau del subministrament energètic i de la generació en pics.
- Mercats del gas: Europa depèn en gran manera del gas importat, i el context internacional del petroli afecta indirectament els mercats de gas liquat (GNL). Un canvi en la producció veneçolana pot reconfigurar rutes d’exportació, influir en la competitivitat del GNL nord-americà davant l’europeu i complicar encara més l’estratègia de descarbonització.
- Seguretat de subministrament: la UE ha buscat diversificar les seves fonts d’energia després de les crisis amb Rússia, combinant GNL nord-americà i altres subministraments. La crisi Maduro i la política nord-americana subratllen la vulnerabilitat d’aquestes cadenes i la necessitat de reforçar l’autonomia energètica europea.
Europa: entre objectius climàtics i realitat operativa
Tot aquest escenari posa de manifest una tensió clau: la UE aspira a reduir emissions i avançar cap a una xarxa 100% neta, però la infraestructura existent i l’explosió de demanda impulsada per la IA requereixen solucions pragmàtiques, que inclouen gas com a suport, inversió en xarxes intel·ligents i, potencialment, un paper més gran per a fonts fermes baixes en carboni com la nuclear.
Al mateix temps, el Pla d’Acció “Continent IA” de la Unió Europea busca triplicar la seva capacitat de centres de dades en la pròxima dècada, subratllant la importància estratègica de no perdre competitivitat tecnològica davant els Estats Units i la Xina, encara que això impliqui tensions addicionals sobre la capacitat energètica disponible.
La IA accelera tensions i exposa vulnerabilitats
La intel·ligència artificial, amb la seva demanda energètica creixent, actua com un accelerador de dinàmiques que ja estaven en marxa a Europa: la necessitat de xarxes més robustes, la modernització d’infraestructura, i la constant negociació entre metes climàtiques i seguretat de subministrament. Aquests reptes es veuen amplificats per canvis geopolítics recents en mercats de petroli i gas, com la crisi Trump-Maduro, que poden afectar preus, fluxos comercials i la disponibilitat de combustibles fòssils a curt i mitjà termini.
Europa es troba així en un punt crític: ha d’expandir capacitat elèctrica fiable, equilibrar fonts renovables i fermes, i enfortir la seva autonomia energètica en un món on la IA i la geopolítica global marquen el ritme de la transformació del mercat energètic.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
