El Center for Democracy & Technology (CDT), una organització sense ànim de lucre amb seu a Washington D. C. que promou els drets digitals i la privacitat en línia, va publicar recentment una enquesta sobre l’ús juvenil de la intel·ligència artificial. La investigació revela una nova forma d’intimitat adolescent, la que ocorre amb una intel·ligència artificial. En un context en què gairebé tots els estudiants han provat eines d’IA, gairebé un de cada cinc reconeix haver sentit algun tipus de connexió emocional amb un xatbot. La dada, que podria semblar anecdòtica, apunta a una transformació més profunda on els límits entre la tecnologia i l’afectivitat humana es difuminen.
Una enquesta que radiografia les aules digitals
El CDT va realitzar el seu sondeig entre estudiants, docents i pares per comprendre l’ús real de la intel·ligència artificial en l’educació. Set de cada deu adolescents admeten haver usat IA generativa per estudiar, xatejar o crear continguts, mentre que només el 46% dels pares ho sabia. Aquesta bretxa de percepció il·lustra un ecosistema on la tecnologia avança més de pressa que la conversa familiar. Enmig d’aquest paisatge digital, els bots s’han convertit en alguna cosa més que eines, són interlocutors.
De la consulta al vincle
Encara que l’informe no empra el terme «cita» literal, diversos mitjans especialitzats van detectar un patró emergent. Els adolescents que mantenen converses contínues amb IA, moltes vegades de caràcter afectiu. Segons un reportatge d’Associated Press, un de cada tres joves assegura que parlar amb una IA pot resultar tan satisfactori com fer-ho amb un amic real. Altres estudis, com els de Common Sense Media, confirmen que els xatbots ja ocupen un lloc emocional en la vida quotidiana d’alguns menors. En aquest diàleg persistent, la línia entre company digital i confident es torna difusa.
El que la IA sap de tu
Un bot no sent, però aprèn del que diem. Cada conversa genera dades de com escrivim, quines emocions mostrem, quines inquietuds compartim. Aquesta informació pot servir per millorar els models, però també planteja interrogants sobre privacitat i control. El CDT adverteix que molts sistemes s’implementen a escoles sense transparència suficient sobre què ocorre amb aquestes dades. Quan la confiança es diposita en un algorisme, la intimitat deixa de ser només emocional, també és informacional.
Entre la comoditat i la dependència
Els psicòlegs que analitzen el fenomen observen un risc doble. D’una banda, els adolescents troben en la IA una font de validació constant, sempre respon, mai jutja. D’altra banda, aquesta disponibilitat pot erosionar la tolerància a la frustració o al desacord. El problema no és només de substitució afectiva, sinó d’aprenentatge emocional. Com més perfecta la resposta algorítmica, més difícil resulta acceptar la imperfecció humana.
Un fenomen global i silenciós
L’ús de bots de conversa com a companys emocionals s’estén més enllà dels EUA. Al Japó, Corea del Sud o Espanya ja existeixen aplicacions dissenyades per oferir suport sentimental mitjançant IA. Algunes prometen «entendre’t millor que ningú». No obstant això, estudis de l’APA alerten que el consol digital no substitueix l’empatia real. El contacte humà implica imprevisibilitat, i és precisament aquesta incertesa la que modela la maduresa emocional.
A la vora del mirall digital
La idea de «tenir una cita amb una IA» sembla sortida d’una sèrie futurista, però s’instal·la en el present adolescent amb una naturalitat inquietant. Darrere de cada diàleg amb un xatbot hi ha una pregunta sense resoldre: és companyia o simulacre? Potser el repte no és evitar aquestes converses, sinó aprendre a llegir-les i saber distingir entre ser escoltat i ser comprès.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te a la nostra newsletter i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
