L’ISE ja no es presenta com una fira que “passa” per Barcelona, sinó com un actiu estratègic: un ecosistema audiovisual amb vocació de quedar-se i deixar petja.
La vigília que obri les portes una nova edició d’Integrated Systems Europe, el director general del saló, Michael Blackman, va llançar una frase pensada per cristal·litzar una idea que la ciutat fa anys que cultiva: Barcelona és “el cor de la creativitat i la tecnologia”. Ho va dir durant el sopar de gala que inaugura oficialment el congrés, que se celebra de dimarts a divendres al recinte de Gran Via.
No és només retòrica institucional. La fira va néixer el 2004 i durant anys va ser sinònim d’Amsterdam; avui, en canvi, el seu relat públic gira al voltant de la capital catalana i d’una aliança que, segons els responsables polítics, es va consolidar “en els moments més difícils de la pandèmia”. La qüestió, per a la ciutat i per al sector, és què significa exactament aquest “cor”: un gran esdeveniment anual, o un motor que reordena indústria, talent, inversió i cultura tecnològica durant tot l’any?
Un creixement que ja juga a la lliga dels megaesdeveniments
L’ISE ve de tancar el 2025 amb xifres rècord: 85.351 visitants únics verificats procedents de 168 països, un salt del 15,5% respecte de l’any anterior, a més d’un increment notable de l’assistència diària. No és una dada menor: situa el congrés audiovisual a poca distància dels gegants del calendari firal barceloní i reforça la percepció que l’esdeveniment ha trobat “tracció” real a la ciutat.
Aquest creixement és, precisament, l’argument central del president del consell d’administració de Fira de Barcelona, Pau Relat, quan parla de “creixement extraordinari” i d’una “aliança estratègica” amb la capital catalana. En clau econòmica, la lògica és clara: quan un esdeveniment puja esglaons en mida i reputació, la seva capacitat d’arrossegament sobre proveïdors, hotels, logística, restauració, serveis creatius i contractació tècnica es dispara.
El “llegat” com a paraula clau: Generalitat i Ajuntament alineen el discurs
Si el sector privat celebra volum i projecció internacional, les institucions empenyen una altra paraula: llegat. El conseller de Presidència, Albert Dalmau, va defensar que la relació entre l’ISE i Barcelona “va molt més enllà d’una aliança puntual” i la va descriure com un “projecte compartit” que va cristal·litzar en pandèmia. A més, va subratllar que la col·laboració hauria contribuït a crear una comunitat local d’emprenedors creatius i de l’àmbit civil, amb l’ambició que deixi “un llegat durador” a la ciutat.
En la mateixa línia, la cinquena tinenta d’alcalde, Raquel Gil, va reclamar transcendir el mateix esdeveniment per construir un “llegat transformador i perdurable” amb impacte en indústria, emprenedoria i desenvolupament econòmic i social. El missatge institucional suggereix un gir: l’ISE no vol ser només un imant de visitants, sinó una plataforma que legitimi Barcelona com a node europeu de l’audiovisual professional i de la tecnologia aplicada als espais (esdeveniments, oficines, retail, educació).
Al sopar de gala també hi van assistir representants del Govern central i del sector: la secretària d’Estat María González Veracruz, el CEO d’AVIXA David Labuskes, i el president del Parlament, Josep Rull, entre d’altres. Quan aquest tipus de “foto” es repeteix any rere any, l’esdeveniment deixa de ser un convidat i s’integra en l’arquitectura de ciutat.
Per què Barcelona “encaixa” amb l’ISE
El trasllat de l’ISE a Barcelona es va decidir oficialment per al 2021 després d’un període d’anàlisi i davant el creixement continuat del congrés a Amsterdam, que començava a quedar petit per al ritme d’expansió del saló. El trasllat es va justificar per capacitat, connectivitat i projecció internacional, però també per una lectura de mercat: l’audiovisual professional ja no és un nínxol de pantalles i projectors, sinó un “teixit” que travessa senyalètica digital, experiència immersiva, producció en viu, integració IT, ciberseguretat, comunicacions unificades i disseny d’espais.
Barcelona, amb la seva combinació d’indústria creativa, tradició de fires tecnològiques i una marca urbana molt potent, ofereix a l’ISE un escenari que comunica “tecnologia amb estètica”, una cosa que el sector AV necessita per vendre’s com a infraestructura cultural, no només com a catàleg de hardware. L’expressió de Blackman (“cor”) funciona com a síntesi: creativitat per al relat; tecnologia per al negoci.
L’ISE surt dels pavellons: drons, pantalla sud i espectacle com a aparador de capacitats
Una de les novetats més simbòliques del 2026 és que l’ISE busca “trencar” el perímetre de la fira i convertir-se, encara que sigui per unes hores, en un esdeveniment urbà visible. Entre el 3 i el 5 de febrer, el congrés ha anunciat espectacles aeris de drons a l’accés sud del recinte, a partir de les 18:30, combinant coreografies lluminoses, música en directe i suport visual en pantalles LED. La xifra —600 drons— no està pensada només per impressionar: pretén actuar com a demostració pública del que l’audiovisual contemporani pot fer quan integra dades en temps real, control avançat i narració visual.
L’organització detalla, a més, un component artístic diferent cada jornada. La nit de dimarts s’hi afegeix una actuació de la soprano Anna Slizinova acompanyada de violí i piano, i dimecres l’artista visual Jeroen van der Most projecta la seva peça “Excel Heart” a la pantalla de l’accés sud durant el xou. És un gest important: l’ISE està dient que la seva indústria no és només tecnologia de suport, sinó un llenguatge cultural que pot —i ha de— sortir a l’espai públic.
L’“efecte ISE”: de l’esdeveniment a la cadena de valor local
Quan un congrés d’aquesta mida s’estabilitza en una ciutat, l’impacte no es limita al turisme de negocis. Comença a notar-se en quatre capes:
Cadena de proveïdors: muntatge, rigging, so, il·luminació, pantalles, continguts, traducció, logística, seguretat, producció audiovisual. Molts serveis que abans es contractaven “fora” passen a consolidar múscul local.
Talent i formació: l’audiovisual professional ja exigeix perfils híbrids (IT + producció + disseny + dades). Un esdeveniment recurrent genera demanda i, amb el temps, incentiva programes formatius i especialització.
Atracció d’empreses: expositors i partners proven Barcelona com a hub operatiu, no només com a destinació firal. La repetició crea confiança per obrir oficines, laboratoris o equips comercials.
Marca ciutat: si el relat qualla, Barcelona no només “acull” fires: es converteix en referència. Aquesta és la batalla simbòlica al darrere de la frase de Blackman.
Aquí el concepte de “llegat” que repeteixen Generalitat i Ajuntament funciona com un contracte implícit: la ciutat ofereix estabilitat i entorn; la fira aporta projecció, teixit empresarial i una agenda tecnològica que pot irradiar més enllà de la setmana de l’esdeveniment.
La comparació inevitable: l’ISE i la cursa per ser capital tecnològica
A Barcelona, cada gran congrés tecnològic acaba comparant-se amb el Mobile World Congress, per escala i notorietat. L’ISE no necessita “guanyar” aquesta comparació per ser estratègic: el seu avantatge és l’especialització. L’audiovisual professional travessa sectors que avui concentren inversió (experiències immersives, retail digital, educació híbrida, esdeveniments, corporate communications), i això el converteix en un termòmetre de com s’està dissenyant el món físic amb capes digitals.
En altres paraules: el MWC parla de connectivitat i plataformes; l’ISE parla de com aquesta connectivitat es “veu”, s’“escolta” i s’“experimenta” en espais reals. Aquesta traducció —del xip a la pantalla, de la dada a l’escena— és on Barcelona vol situar-se com a referència europea.
El que hi ha al darrere de l’elogi de Blackman
Quan un director general d’una fira internacional llança una frase tan rodona com “cor de la creativitat i la tecnologia”, no està fent poesia: està reforçant un posicionament. La competència entre ciutats per atraure fires és ferotge i el factor diferencial sol ser intangible: confiança institucional, logística impecable, ecosistema local, capacitat hotelera, connectivitat aèria i, cada cop més, una “narrativa” que encaixi amb el sector.
L’ISE, per la seva banda, necessita una ciutat que legitimi l’audiovisual com a indústria estratègica, no com a accessori. Barcelona necessita esdeveniments que consolidin la seva identitat com a capital tecnològica mediterrània sense perdre el seu múscul creatiu. En aquest encreuament, la frase de Blackman funciona com a titular… però també com a full de ruta.
