Introducció: presentant el desafiament i la solució combinada
Durant dècades, recrear escenaris exteriors dins d’un plató ha estat una necessitat constant en la producció audiovisual. Per resoldre-la, una tècnica habitual aquests últims anys, aprofitant les noves tecnologies led, ha consistit a utilitzar pantalles de punts, pantalles LED, fonamentalment per projectar imatges creades o gravades prèviament o connexions en directe. Aquestes tecnologies van entrar com a alternativa/complement als antics fons impresos o projectats, que simulen paisatges, arquitectures o cels i serveixen de referència visual durant el rodatge. Aquests entorns, tot i que eficaços (o molt eficaços) en molts contextos, presenten limitacions importants: són estàtics, requereixen preparació física prèvia i ofereixen poc marge d’ajust un cop al plató. A més, qualsevol canvi en la narrativa o en la posada en escena pot implicar refer part del decorat o recórrer a processos complexos de postproducció.
Utilització d’una pantalla LED en un plató per a projecció d’exteriors complementant elements corpòris.
Aquest model tradicional està sent transformat radicalment per la incorporació d’una solució combinada que integra eines com Unreal Engine, el potent motor gràfic de renderització en temps real, amb eines d’Intel·ligència Artificial aplicades a la generació, modificació i control d’entorns virtuals. Juntes, aquestes tecnologies permeten construir sobre les pantalles LED paisatges fotorrealistes que no només s’adapten dinàmicament al moviment de càmera, sinó que també poden ser creats o modificats sobre la marxa, fins i tot amb ordres en llenguatge natural o mitjançant sistemes de recomanació visual.
Aquesta evolució no només respon a una demanda tècnica, sinó també creativa: els directors, dissenyadors de producció i equips tècnics guanyen llibertat per explorar múltiples versions d’una escena, alterar condicions de llum o atmosfera sense reconstruir el set, i comptar amb retroalimentació visual immediata. Ja no es tracta d’adaptar la història al decorat, sinó de permetre que l’entorn evolucioni junt amb la narrativa.
En les seccions següents, explorarem més en detall aquesta transició: com funcionen les pantalles de punts i per què han estat fonamentals en el rodatge tradicional, com la combinació d’Unreal Engine i IA representa una alternativa transformadora, i quin impacte està tenint ja aquesta tecnologia en casos concrets de producció audiovisual avançada.
Tecnologia A: l’ús de pantalles de punts en platós
Durant bona part del segle XX i encara també al XXI, un dels recursos més recurrents per simular escenaris en rodatges de plató ha estat la utilització combinada d’elements corpòris reals amb fons amb imatges impreses. En aquest cas, aquests fons —ja fossin fotogràfics, pintats a mà o generats digitalment i impresos— es col·locaven estratègicament al fons del plató per recrear cels, paisatges urbans o naturals, i aportar un context visual a l’enquadrament.
Utilització d’una pantalla LED en un plató per a projecció d’exteriors complementant elements corpòris.
En essència, aquests elements funcionen com una il·lusió òptica: des de l’angle correcte i amb la il·luminació adequada, permeten a l’espectador percebre un entorn complet, quan en realitat només existeix una fracció física del decorat. Han estat especialment útils en sèries de televisió, anuncis o escenes d’interiors amb finestrals que requereixen vistes creïbles de l’exterior.
Amb el pas del temps, aquesta tècnica s’ha anat sofisticant i millorant, tant per l’ús de les noves pantalles lluminoses tipus LED com per les millores tècniques en l’ús del “croma”; però en línies generals la lògica operativa ha estat la mateixa: utilitzar un fons predefinit que simula un espai tridimensional.
I, encara que aquests últims anys ja s’han anat incorporant diferents tecnologies de creació d’imatges digitals en temps real, com és el cas per exemple de l’ús de la denominada realitat augmentada en els programes informatius, aquest enfocament presenta limitacions clau:
- Estanqueïtat creativa: un cop imprès o projectat, el fons no es pot modificar sense refer la producció.
- Manca d’interacció dinàmica: el fons no respon a la càmera ni als elements físics del plató, cosa que redueix la sensació de profunditat o realisme.
- Il·luminació no adaptativa: la llum reflectida per aquests fons és limitada o poc natural, afectant la integració entre actors i escenari.
- Rigorositat tècnica: exigeix una feina meticulosa d’enquadrament i composició per evitar errors visuals evidents.
Malgrat tot, aquest tipus de solució ha estat —i en certs contextos continua sent— una eina econòmica, ràpida i efectiva per resoldre escenes complexes sense sortir de l’estudi. El seu paper com a precursora visual d’entorns digitals les converteix en un pont natural cap a solucions més avançades, com les que veurem a continuació.
La combinació d’Unreal Engine i Intel·ligència Artificial
Davant d’aquestes limitacions dels fons estàtics tradicionals, la combinació d’eines com Unreal Engine amb l’incorporació de noves solucions d’Intel·ligència Artificial representa un salt qualitatiu cap a entorns digitals adaptatius, interactius i altament personalitzables. Aquesta sinergia tecnològica s’inscriu dins del marc més ampli de la Producció Virtual, una metodologia que busca integrar directament al plató els elements de l’entorn visual final, reduint així la bretxa entre rodatge i postproducció.
L’eina Unreal Engine, desenvolupada originalment per a la indústria del videojoc, permet renderitzar en temps real entorns tridimensionals fotorrealistes i mostrar-los en pantalles LED de gran format, sincronitzats amb els moviments de càmera. Això genera un efecte de profunditat (paral·laxi) que enganya l’ull humà i aporta un realisme sense necessitat de postproducció intensiva. A més, s’integra amb sistemes de seguiment òptic i control de càmeres, permetent canvis immediats d’il·luminació, atmosfera o escenografia.
Renderització en temps real d’entorns tridimensionals fotorrealistes i presentació en pantalles LED de gran format, sincronitzats amb els moviments de càmera.
Per la seva banda, la Intel·ligència Artificial actua com a assistent i generadora dins d’aquest entorn. Models generatius basats en xarxes neuronals permeten crear escenaris complets, detalls arquitectònics, elements decoratius o climes, a partir d’indicacions en llenguatge natural o imatges de referència. La IA també ajuda a automatitzar ajustos complexos com la coherència entre textures, l’animació d’elements naturals o l’adaptació de l’entorn al to narratiu.
Juntes, aquestes tecnologies fan possible que l’entorn visual es converteixi en un actor dinàmic: respon al guió, s’adapta a la interpretació i pot evolucionar en paral·lel a les decisions creatives. El plató es transforma en un espai narratiu flexible, on allò físic i allò digital coexisteixen i col·laboren.
Càs pràctic: de les pantalles físiques als entorns intel·ligents en una producció del segle XIX
Descripció del problema específic.
Actualment algunes productores espanyoles ja han incorporat aquestes tecnologies a les seves infraestructures; és el cas de les empreses LAVINIA/APPIA a Barcelona. Aquestes empreses de dimensió europea s’enfronten a un repte freqüent: recrear escenaris i exteriors de manera dinàmica, sense sortir del plató, amb pressupostos ajustats i amb la possibilitat de rodar en un entorn controlat. Fins fa poc, la solució habitual consistia a combinar decorats parcials amb pantalles impreses, croma, pantalles de punts que recreaven els escenaris que requeria la producció.
Recreació d’escenaris i exteriors de manera dinàmica, ajustant la imatge en temps real a la posició de la càmera.
Metodologia: com s’aplicaren UNREAL ENGINE i la IA a aquesta producció
En la darrera temporada, LAVINIA, juntament amb l’empresa APPIA, està substituint aquests fons per parets LED alimentades per Unreal Engine. Es va modelar una ciutat fictícia basada en arxius històrics, creacions amb eines d’IA generativa (Midjourney, Freepik, VEO2, Kling…) i referències visuals. Una IA generativa entrenada amb datasets d’arquitectura del segle XIX va ser utilitzada per crear alguns elements 3D del fons i proposar referències d’imatges i textures realistes. Aquest treball es complementa amb l’ús de noves eines de fotogrametria i Gaussian Splatting, i upscaling en temps real amb tecnologies DLSS, així com upscaling de vídeo.
Imatge de fons creada amb IA generativa, recreada i dinamitzada a Unreal Engine, projectada en pantalla LED i lligada dinàmicament al moviment de la càmera
Durant el rodatge, l’entorn s’ajusta en temps real al moviment de càmera. La IA combinada amb operació manual també gestiona condicions atmosfèriques segons el guió, com la boira a trenc d’alba o la il·luminació d’un capvespre hivernal. És fonamental la sinergia que es genera entre el creador i l’IA; aquesta combinació és imprescindible.
Resultats clau
- Desbloqueig en les primeres fases creatives.
- Multiplicació de l’output creatiu i reducció significativa en el temps de preproducció escenogràfica.
- Menor dependència de retocs en postproducció.
- Major varietat de localitzacions sense costos logístics addicionals.
- Iteració creativa en temps real durant els assajos.
Lliçons apreses El principal desafiament va ser trobar l’equilibri entre el generat automàticament i la visió estètica de l’equip d’art. Ajustar els límits d’autonomia de l’IA i comprendre’n els límits resulta clau per mantenir coherència estilística i control creatiu.
Més enllà de l’exemple: implicacions àmplies i context sectorial
La combinació d’Unreal Engine i Intel·ligència Artificial no només representa un avanç tècnic, sinó una transformació estructural en la manera de produir continguts. Des de sèries de gran pressupost fins a produccions independents o publicitat, aquesta tecnologia ofereix una nova relació entre cost, control i creativitat.
Imatge generada a partir de la fotogrametria del monestir de Santes Creus. En aquest cas cal esmentar que és una digitalització feta per Giravolt, projecte del Departament de Patrimoni de la Generalitat https://patrimoni.gencat.cat/ca/giravolt
A Espanya, empreses com LAVINIA/APPIA i les plataformes de continguts comencen a testar aquests entorns híbrids. També universitats i centres d’R+D treballen en models d’IA entrenats amb imatges del patrimoni natural i arquitectònic espanyol, la qual cosa reforça una identitat visual pròpia dins d’ecosistemes digitals cada cop més globalitzats.
A més, aquestes tecnologies s’estan utilitzant en simuladors educatius, videojocs narratius i entorns de realitat estesa, cosa que n’amplia l’abast més enllà del cinema o la televisió. Tot i així, el camí no està exempt de reptes: es requereixen nous perfils professionals, marcs legals més clars per a continguts generats per IA, i una reflexió ètica sobre els límits de l’automatització creativa.
Conclusió: una nova escenografia per a la imaginació
El pas de les pantalles físiques estàtiques als entorns virtuals intel·ligents marca un canvi de paradigma en la producció audiovisual. Aquesta evolució no consisteix només a substituir eines, sinó a redefinir completament els fluxos de treball, les possibilitats expressives i l’equilibri entre control tècnic i llibertat creativa.
La sinergia entre eines com Unreal Engine i Intel·ligència Artificial permet entorns que no només es veuen realistes, sinó que reaccionen, s’adapten i es transformen al ritme de la narrativa. Ja no es tracta únicament de projectar un paisatge al fons del pla, sinó de construir mons vius on els creadors puguin experimentar sense barreres físiques ni temporals.
Per al sector audiovisual, això significa una oportunitat única: reduir costos sense sacrificar ambició visual, explorar noves formes d’explicar històries i capacitar equips més àgils i creatius. Per als professionals, implica la necessitat de formar-se en eines híbrides, col·laborar amb algoritmes i repensar els límits del possible en un plató.
Som davant d’un nou tipus d’escenografia: una que no només decora, sinó que col·labora activament en la construcció del relat. I en aquest escenari canviant, les decisions humanes continuaran sent el cor de la narrativa —però ara amb un aliat poderós al servei de la imaginació.
