Fa un any que Demetri Rico està al capdavant del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) en un moment de canvi profund per a la Generalitat. Amb una trajectòria llarga en el sector tecnològic i una visió centrada en la sobirania digital, la resiliència dels serveis públics i l’aplicació responsable de la intel·ligència artificial, Rico defensa una transformació que no es limiti a fer els processos més ràpids, sinó que els repensi de dalt a baix per posar la tecnologia realment al servei de la ciutadania.
Com ha viscut aquests primers dotze mesos al capdavant del CTTI?
Bé, són mesos molt apassionats, perquè des del punt de vista de context estem possiblement en un dels moments més rellevants a nivell tecnològic. Moltes vegades el comparo amb el puntocom, però realment és un moment en què la tecnologia permet dissenyar i crear serveis molt més personalitzats de cara a la ciutadania, serveis molt més àgils, i a més a més amb un nou govern que té un impuls i unes ganes de poder transformar aquests serveis.
Estem possiblement en un dels moments més rellevants a nivell tecnològic. Moltes vegades el comparo amb el puntocom, però realment és un moment en què la tecnologia permet dissenyar i crear serveis molt més personalitzats de cara a la ciutadania.
Ens podria explicar el seu recorregut professional fins a arribar a la direcció del CTTI?
Quan ja estava a la universitat, primer vaig ser professor de temes tecnològics, després també professor a la universitat durant els estudis. Vaig treballar al RAC, a temes de comunicacions, bàsicament xarxes de telecomunicacions i radiocomunicacions per als vehicles d’assistència. Vaig participar en el projecte de crear el segon operador de telecomunicacions a Espanya, Retevisión, i en aquell moment vaig ser director d’operacions del grup Retevisión. Després vaig passar a treballar a Grupo Volkswagen, a una empresa subsidiària, portant tota la part de tecnologia i infraestructures a nivell europeu. Vaig estar treballant a Alemanya i a Espanya. Posteriorment vaig passar a T Systems, que és un gran integrador d’infraestructures, aquí a Barcelona. Després vaig treballar a HP, a Huawei durant cinc anys a nivell europeu com a vicepresident, a una empresa local a Catalunya gairebé com una start-up, que es diu Flexible, a Terrassa, i finalment a la Generalitat. Per tant, es pot dir que he estat als tres continents més rellevants a nivell tecnològic global.
Quan arriba al CTTI, arriba amb una visió clara. Ha canviat després d’un any?
Els fonaments existeixen. Tres dies després d’entrar al CTTI ja vaig convocar tot l’equip, més de 500 persones, per explicar quina era la visió i el pla d’alt nivell, i aquest pla no ha canviat. És un pla impulsat pel govern per a una transformació profunda d’una organització amb molta experiència i una responsabilitat molt gran, però que necessitava un impuls perquè aquesta transformació tecnològica arribi als serveis públics.
Quin paper juga la sobirania digital en aquesta transformació?
La sobirania és un habilitador perquè les plataformes i els serveis dels ciutadans siguin implementables. Treballem en cinc pilars fonamentals. El primer és fer els serveis molt més resilients: si són sobirans els podem gestionar i controlar, fins i tot amb infraestructures pròpies. El segon és la reducció del risc, especialment geopolític, i no posar tots els serveis en un sol proveïdor. El tercer és tenir autoritat per decidir l’estratègia tecnològica i tenir també opcions europees. El quart és assegurar que la innovació arribi a Catalunya d’una manera aplicable als processos i serveis. I el cinquè és tenir la capacitat de moure un servei d’una tecnologia a una altra que ofereixi més confiança.
Aquesta sobirania també és clau per escalar projectes d’IA?
Sí. Tenim un radar d’intel·ligència artificial amb més de 340 iniciatives, però moltes no es poden productivitzar perquè quan arribem al compliment normatiu o de dades no podem ubicar-les a plataformes que compleixin aquests requisits. La sobirania ens ha de permetre tenir un entorn normatiu exigent i segur per poder escalar prototips i posar-los a disposició dels ciutadans.
Quin és el repte principal que ha identificat?
El repte més important és repensar completament com fem les coses. Si només agafem els processos actuals i hi apliquem intel·ligència artificial o automatització, tindrem el mateix més ràpid. Només entre un 10 i un 12 % de les iniciatives fan coses que abans no es podien fer. El repte és fer aquesta gestió del canvi perquè la innovació sigui de servei, d’extrem a extrem.
El repte més important és repensar completament com fem les coses
Com s’equilibra la centralització tecnològica amb la flexibilitat dels departaments?
Hem treballat amb tres organitzacions. Una molt lligada als departaments, amb personal del CETITI treballant-hi. Una organització central amb experts tecnològics que transformen iniciatives en projectes. I una organització d’operacions que garanteix que els serveis funcionin cada dia. El ciutadà espera que qualsevol servei públic funcioni sempre.
Com s’aborda la implantació de la intel·ligència artificial?
El CTTI forma part del motor de la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital. S’ha creat una Direcció General d’Intel·ligència Artificial i Dades que defineix l’estratègia, i nosaltres adaptem l’organització per implementar-la. Treballem dins l’ecosistema GovTech per aixecar reptes comuns amb els departaments i desplegar solucions transversals.
Podeu destacar algun projecte amb impacte directe?
Un projecte molt rellevant és una solució desplegada a 404 CAPs que ajuda el metge al diagnòstic. Inclou una eina de transcripció que omple automàticament l’expedient mentre parla el ciutadà, i un sistema que suggereix guies clíniques al final de la visita.
També hi ha l’agent virtual dels Mossos, que permet crear denúncies parlant, i l’ús de la mateixa tecnologia per a les subvencions agràries, fent els tràmits molt més accessibles.
Com es garanteix que la IA s’apliqui de manera responsable?
Disposem de comitès d’ètica i de IA que avaluen els projectes des de l’origen. Hi ha límits clars, com el reconeixement facial, que no es pot aplicar. El control és estructural i governat des de la Secretaria.
I en ciberseguretat?
Seguim l’estratègia de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. Un dels reptes futurs és la computació quàntica. Estem desenvolupant un projecte d’encriptació quàntica amb 12 nodes de comunicació per anticipar aquests riscos.
Estem desenvolupant un projecte d’encriptació quàntica amb 12 nodes de comunicació per anticipar aquests riscos.
La contractació pública és un fre?
Un procés de contractació pública pot durar més d’un any. Per això hem creat un sistema dinàmic d’adquisició que redueix els terminis a uns quatre mesos. Aquest sistema gestionarà una part molt important del pressupost tecnològic de la Generalitat.
Com capteu talent des del sector públic?
Hi ha tres motivacions: la tangible, on no podem competir; la intangible, que és treballar amb projectes i tecnologies capdavanteres; i la transcendent, la vocació pública. Treballem per millorar serveis que afecten directament la vida de les persones.
Catalunya pot ser un referent digital al sud d’Europa?
Catalunya té empreses innovadores, un gran pol universitari, un ecosistema de partners molt potent i talent internacional. A nivell europeu som un referent en transformació de l’administració. El repte és reforçar la innovació en tecnologies de base, com els xips, i construir aquest teixit industrial.
És difícil posar anys i mirar el futur en l’àmbit tecnològic, perquè tot avança molt ràpid, però com s’imagina el CETITI d’aquí a cinc anys?
Crec que hem d’intentar que l’essència del model es conservi. És un model on nosaltres governem solucions, dissenyem solucions, som palanca d’innovació per a la Generalitat, però suportat amb l’ecosistema de proveïdors, que realment és el que ens aporta la innovació i com podem avançar de manera ràpida. Visualitzo un CTTI amb un model de governança molt diferent del que tenim ara, perquè bàsicament ara tenim pocs proveïdors i crec que multiplicarem per quatre el número, perquè cada vegada, amb les tecnologies innovadores de la intel·ligència artificial, haurem de treballar amb solucions molt més compactes, molt més precises. I realment el que visualitzo és un CTTI dins d’una Generalitat transformada. El 2030, per nosaltres, preveu una Generalitat molt diferent a nivell de processos i de serveis de cada ciutadà, des del punt de vista d’accessibilitat al ciutadà, que realment el servei estigui personalitzat per cada ciutadà i que realment tothom pugui accedir, tant a nivell tecnològic amb tecnologies com el mòbil, com a nivell tecnològic amb tecnologies com la veu.
Per tant, molt més accessible per a tots els ciutadans.
Si s’hagués de quedar només amb una cosa que li agradaria que fos diferent avui al CTTI i una altra que espera que es mantingui per sobre de tot, quines dues escolliria?
Des del punt de vista del CTTI, jo em quedaria amb l’equip. L’equip del CTTI, l’esperit que té de servei públic, de dedicació i d’esforç, crec que és una referència dins de la pròpia Generalitat.
L’equip del CTTI, l’esperit que té de servei públic, de dedicació i d’esforç, crec que és una referència dins de la pròpia Generalitat.
Què és el que canviaria?
Doncs possiblement que puguem ser tots molt més flexibles als canvis. Ja som una organització àgil, però els canvis que venen en els propers anys faran que tota l’organització, tot l’equip del CETITI, hagi de fer un canvi molt important en la manera en què treballem.
I per acabar, si hagués de definir en una frase el seu somni digital per a Catalunya, quin seria?
Si parlem d’aquí uns anys, possiblement estaríem parlant d’una Catalunya totalment connectada, que permeti accedir a tots els ciutadans, independentment de la seva edat i de les seves capacitats, a tots els serveis de la Generalitat d’una manera fàcil i molt amigable, en qualsevol lloc i en qualsevol moment.
Catalunya totalment connectada, que permeti accedir a tots els ciutadans, independentment de la seva edat i de les seves capacitats, a tots els serveis de la Generalitat d’una manera fàcil i molt amigable.
