La IA posa la càmera, l’edició i la distribució a l’abast de tothom.
Hi va haver un temps —no fa tant— en què, per escriure una carta, necessitaves algú altre. En places i mercats de mig món encara s’hi pot trobar els escrives públics: tradueixen sentiments a tinta, omplen formularis, posen ordre on les paraules es resisteixen. Durant segles, escriure va ser un privilegi de minories. L’alfabetització va arribar i, amb ella, una explosió de veus; però no es va acabar la literatura: va començar de debò.
Avui vivim un gir semblant, però en l’àmbit audiovisual. Tradicionalment hem sabut llegir i escriure textos, però no enregistrar ni muntar. L’analfabetisme audiovisual ha estat la norma. Això canvia amb la IA: eines que guien, suggereixen, automatitzen i abarateixen la captura, l’edició i la distribució. Per primera vegada, qualsevol pot idear, produir i publicar una peça —des d’un microdocumental fins a una pel·lícula casolana amb ambició— i arribar a audiències abans impensables. I és només el principi.
No és una amenaça; és una ampliació de l’espai públic.
El codirector de butxaca
La IA funciona com una pròtesi de la creativitat, no com una substituta del criteri. Ajuda a:
- Convertir idees en guions amb estructura.
- Transformar una escaleta en plans i storyboards.
- Crear imatges impossibles.
- Editar amb talls raonables i un ritme bàsic.
- Netejar àudio, subtitular, doblar i versionar.
- Crear veus i modular-les.
- Generar elements visuals (rètols, gràfics i avatars).
- Distribuir de manera intel·ligent en múltiples plataformes.
Abans, sense un «escrivà audiovisual» —tècnics, màquines de gravació, so i il·luminació— i sense un canal on emetre, les idees morien en un calaix. Avui, amb un mòbil i unes quantes aplicacions, la barrera d’entrada s’ensorra.
Democratitzar no empobreix: filtra i multiplica
Amb la impremta va passar el mateix: més veus van portar més dispersió i més opcions. Passarà ara. Augmentarà la producció mediocre, sí —com sempre ha passat—, però també es multiplicaran les peces excel·lents que mai no haurien vist la llum. L’excel·lència no desapareix: es reconeix. Igual que vam aprendre a escriure i continuem celebrant els grans autors, aprendrem a explicar amb imatges i continuarem venerant els grans cineastes i documentalistes. Canvia l’accés, no el valor del talent.
Nous rols en un ecosistema més ampli
En aquest ecosistema caldran:
- Autors-productors capaços de repetir i aprendre de manera àgil i contínua.
- Editors-curadors que separin l’or de l’escòria.
- Una comunitat que recomani, versioni i remescli.
- Institucions, com les escoles, que contribueixin a l’alfabetització audiovisual: guió, enquadrament, ritme, veu, ètica de la imatge i verificació. Caldrà que els telèfons tornin a les aules.
Manual de ciutadania audiovisual amb IA
- Humans al comandament. La IA suggereix; tu decideixes. El teu criteri és el sistema operatiu.
- Transparència raonable. Si una peça està assistida per IA, indica-ho.
- Drets i respecte. Cuida els autors, els intèrprets i la privacitat. No tot el que és possible és desitjable.
- No corris: practica més. Mesura l’impacte real: informa? emociona? serveix?
- Narrar abans que adornar. La tècnica ajuda; la història mana.
- Practica en públic. Publica versions, aprèn dels comentaris i millora.
- Selecció i context. Ajuda a llegir les imatges: fonts, dates i intencions.
- Diversitat lingüística i cultural. Producció de proximitat, amb el teu accent i per a la teva comunitat, sense renunciar al món.
Grava, edita i publica
A la majoria ens encanten els grans partits per televisió. Però jugar a futbol amb un grup d’amics és, sovint, més divertit. No és una contradicció: són experiències complementàries. Amb l’audiovisual passarà el mateix: continuarem gaudint d’obres mestres a la gran pantalla (o potser amb ulleres de realitat virtual) i, alhora, milions de persones crearan i compartiran el seu punt de vista sobre el món.
Benvinguts els qui captaran, editaran i distribuiran nous continguts visuals. És un enriquiment de l’expressió humana, no un atac a un club selecte. S’obre una era en què explicar està a l’abast de tothom. És el moment dels espectadors-autors. I, com va passar amb l’alfabetització, els grans continuaran sent-ho —ara en conversa amb més veus—.
No sé si Hollywood sobreviurà, però estic segur que sí que sobreviurà el talent.
Antoni Esteve
Periodista i editor de Parèntesi.media
(Evidentment amb la col·laboració de diversos models de llenguatge d’IA)
