En un gir legal inesperat, Dinamarca es proposa convertir el cos humà en propietat intel·lectual. Ho fa amb una reforma de la seva llei de copyright que reconeix la imatge, la veu i els gestos de cada ciutadà com a béns protegits. La mesura apunta directament al fenomen dels deepfakes, cada vegada més presents i difícils de detectar.
El problema no és només tècnic
Els deepfakes —continguts digitals falsos generats amb intel·ligència artificial que imiten persones reals— han passat de ser una curiositat digital a una amenaça tangible. Amb intel·ligència artificial generativa, avui n’hi ha prou amb una fotografia i un clip de veu per crear un vídeo fals que imita una persona real. Celebritats, polítics i ciutadans anònims han vist els seus rostres posats a dir coses que mai van dir.
A Dinamarca, el fenomen ha arribat a provocar inquietud pública. Segons el ministre de Cultura, Jakob Engel-Schmidt, la llei actual no ofereix eines suficients per frenar aquesta distorsió digital de la identitat. Per això, el país proposa un nou marc legal.
Un dret sobre el propi reflex
La proposta reforma la llei de copyright per reconèixer que cada persona té drets exclusius sobre la seva imatge, la seva veu i el seu cos en entorns digitals. Si algú genera un deepfake sense consentiment, l’afectat podrà exigir-ne la retirada immediata i sol·licitar una compensació econòmica. La llei no només protegeix persones famoses. Està dissenyada per a qualsevol ciutadà. També inclou actuacions artístiques, imitant per exemple l’estil o els gestos d’un actor o músic.
Què queda fora i què obliga a les plataformes
El text distingeix entre manipulació maliciosa i ús legítim. Les paròdies, sàtires o imitacions humorístiques queden fora de l’abast de la llei, sempre que no busquin suplantar o confondre. Les plataformes digitals també entren en el focus. Hauran de retirar continguts il·lícits sota pena de sanció. Si ignoren la petició, podran enfrontar-se a multes o fins i tot a la intervenció del regulador europeu.
Un model legal inèdit a Europa
La proposta danesa no té precedents a la Unió Europea. Mentre el nou Reglament d’Intel·ligència Artificial (AI Act) exigeix etiquetar els deepfakes, Dinamarca opta per blindar la identitat com un bé jurídic propi. Els Estats Units han pres mesures parcials, com lleis contra deepfakes sexuals o electorals en alguns estats. Però la idea de convertir la identitat digital en un dret d’autor és nova.
On són els límits?
El debat no serà senzill. Fins a quin punt un rostre digital és idèntic al real? Què passa si una IA genera una persona fictícia que s’assembla a algú real? També està en joc la llibertat artística i la creació digital. Marcar la diferència entre sàtira, homenatge o suplantació serà una tasca difícil.
Una reforma amb ambició europea
La reforma entrarà en consulta pública aquest estiu i podria votar-se a la tardor. Si s’aprova, el govern danès vol portar la proposta a Brussel·les durant la seva presidència del Consell de la UE, el 2026. La pregunta ja no és només si els deepfakes es poden frenar, sinó si Europa està disposada a redefinir la identitat com un bé legal propi de l’era digital.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
