Cada vegada més silenciosos, més autònoms i més comuns. Els sistemes no tripulats ja no són eines del futur, són part del paisatge tecnològic d’avui. Ho saben les forces de l’ordre, ho exploren els criminals i ho confirma Europol en el seu informe The Unmanned Future(s), un exercici de prospectiva sobre com drons, robots i vehicles autònoms transformaran la seguretat a Europa.
Quan el dron entra en escena
La policia europea ja utilitza drons i robots en tasques concretes com vigilància, rescat, mapatge d’escenes del crim o desactivació d’explosius. Aquests sistemes amplien l’abast operatiu sense exposar els agents. La tendència apunta a una integració més àmplia, amb dispositius que col·laboren entre si, operen en diversos entorns i ofereixen informació en temps real.
Però aquesta evolució té un cost. La dependència tecnològica de proveïdors industrials i les limitacions tècniques actuals (com bateries, connectivitat o resistència a l’entorn) marquen el ritme d’adopció. La policia ha d’adaptar no només la seva formació, sinó també la seva estructura operativa i tàctica.
Una eina, dos camins possibles
El que per a uns és un avantatge tàctic, per a altres és una oportunitat criminal. Europol adverteix que aquests mateixos sistemes són emprats per cometre delictes a distància, vigilar objectius o vulnerar infraestructures. Drons usats per contraban, robots per hackejar dispositius o fins i tot serveis criminals oferts com a subscripció digital: crime-as-a-service, en versió automatitzada.
Amb més autonomia i major desplegament, els sistemes no tripulats podrien convertir-se en actors actius del delicte. L’informe parla d’un possible «moment ChatGPT» per a la robòtica, quan la intel·ligència artificial generativa, combinada amb sensors i moviment, doni lloc a robots que prenen decisions complexes en temps real.
Dades en moviment, privacitat en joc
Aquests sistemes no només es mouen: observen, registren i comparteixen dades. Des de sensors de profunditat fins a càmeres tèrmiques, la seva capacitat per recollir informació creix a la part que la seva presència en espais públics i privats. El repte no és només tècnic, sinó legal i ètic.
Com es regula un robot que actua pel seu compte? Qui és responsable si un dron policial vulnera la privacitat d’una persona? Les llacunes legals són evidents i la regulació actual, centrada en sistemes pilotats, no arriba a l’autonomia total. Europol urgeix a actualitzar marcs normatius i establir estàndards de transparència.
Ni ciència-ficció ni distopia
L’informe no planteja escenaris apocalíptics, però sí que exigeix preparació. Parla de «societats 3D» que requeriran una «policia 3D», capaç d’actuar en terra, aire, aigua i espai digital. També menciona l’aparició de robots socials en espais domèstics, amb funcions d’assistència, vigilància o fins i tot companyia.
Aquest avanç tecnològic pot generar rebuig social, vandalisme contra màquines o desconfiança institucional. Per això, Europol destaca la importància de generar confiança ciutadana i de formar les forces de l’ordre en habilitats tècniques, legals i comunicatives.
El futur ja està en proves
Entre les seves recomanacions, l’informe proposa entorns de prova controlats, cooperació amb la indústria i l’acadèmia, i centres de competència a escala nacional i europea. També crida a invertir en educació especialitzada i a definir una estratègia política clara sobre el paper dels sistemes no tripulats en la seguretat pública.
El futur no s’endevina, s’assaja. I mentre els robots aprenen a moure’s sols, la societat i les seves institucions hauran d’aprendre a acompanyar-los sense perdre el control.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
