El món ha canviat. I continua transformant-se a una velocitat que desafia les nostres estructures més essencials, des de les productives fins a les educatives. Ens preguntem si hauríem de permetre que l’alumnat utilitzi eines d’intel·ligència artificial, si no seria millor prohibir-les com ha fet la Xina durant els exàmens nacionals. O si el professorat s’hauria de limitar a alertar sobre els perills d’aquestes noves tecnologies i jugar al gat i a la rata intentant detectar l’ús d’intel·ligència artificial a les seves aules.
Aquestes preguntes no estan mal formulades, però sí que resulten incompletes. Educar avui no es pot fer només des de la por ni des de la ignorància. Les noves generacions no s’estan formant per a un món sense intel·ligència artificial, s’estan formant enmig d’una revolució que ja modela els seus futurs. Per acompanyar-les de forma real necessitem alguna cosa més que cautela, necessitem comprensió, pensament crític i una alfabetització tecnològica profunda.
Formar el professorat perquè la IA tingui sentit a l’aula
La recent enquesta del Digital Education Council dirigida a docents universitaris revela una realitat preocupant. Tot i que hi ha una creixent consciència sobre la importància de la intel·ligència artificial en l’àmbit acadèmic, una gran part del professorat se sent insegur sobre com integrar-la en les seves metodologies. Més enllà de la por o la resistència al canvi, el que emergeix és una sensació de soledat i manca d’acompanyament. Moltes institucions encara no ofereixen formació adequada ni recursos pràctics perquè el professorat pugui incorporar aquestes eines amb confiança i sentit pedagògic.
Aquesta sensació de manca de preparació, revelada per l’estudi, no només posa en evidència una bretxa d’habilitats sinó també una desconnexió entre el potencial pedagògic de la intel·ligència artificial i la realitat diària de qui ensenya. La major part del professorat reconeix que la IA pot tenir beneficis concrets per a l’aprenentatge, com donar suport a la personalització o automatitzar tasques administratives, però no se sent preparat per utilitzar-la de manera efectiva. En lloc de témer-la, cal crear espais de formació pràctica i de reflexió conjunta que permetin al professorat experimentar, equivocar-se i construir noves maneres d’ensenyar en companyia d’aquestes tecnologies.
La intel·ligència artificial no reemplaça, potencia
El Fòrum Econòmic Mundial ho expressa amb claredat. L’alfabetització en intel·ligència artificial ha de considerar-se una competència central, al mateix nivell que la lectura, l’escriptura o les matemàtiques. No perquè hàgim de substituir els docents, sinó perquè ells han d’esdevenir guies experts entre el coneixement i la tecnologia.
La intel·ligència artificial no elimina la intenció educativa ni la creativitat ni la transmissió de valors. El que fa és canviar les dinàmiques. Permet personalitzar l’aprenentatge, generar simulacions complexes, adaptar-se a diferents estils cognitius i anticipar necessitats. Ens ajuda a convertir el pensament crític en una pràctica quotidiana i no només en un valor abstracte. Podem ensenyar a distingir fonts fiables, a analitzar biaixos algorítmics, a qüestionar resultats automàtics. Això no vol dir que hàgim d’aplicar la intel·ligència artificial en tots els contextos, sinó que cal una avaluació crítica que ens ajudi a entendre si realment aporta valor en cada situació.
Educar des del present mirant al futur
No podem acompanyar les noves generacions amb models que només miren al passat. Necessitem entendre com funciona el món amb intel·ligència artificial i no limitar-nos a advertir sobre el que podria sortir malament. Necessitem docents que utilitzin aquestes tecnologies amb criteri, sense caure en l’entusiasme cec però tampoc en el pànic.
Això no implica tecnificar l’educació fins a buidar-la d’humanitat. Significa integrar la intel·ligència artificial com una eina més, dins d’un ecosistema educatiu on continuïn sent fonamentals l’empatia, l’ètica, la capacitat d’anàlisi i la imaginació.
La intel·ligència artificial no és una moda, és un nou llenguatge del present i una infraestructura invisible del futur. Formar en aquest àmbit no significa únicament aprendre a programar o automatitzar tasques. Significa entendre com llegir el món amb una mirada crítica, saber discernir, actuar amb intenció i amb sentit.
Els riscos existeixen, sens dubte. Però ignorar-los no els fa desaparèixer. En canvi, enfrontar-los amb coneixement pot transformar les nostres aules en espais no només més actualitzats, sinó també més lliures.
Perquè el veritable perill no és que l’alumnat utilitzi intel·ligència artificial. El veritable perill és que no trobem, i apliquem, noves maneres d’educar en un entorn en què l’existència de la intel·ligència artificial és un fet, igual que ho és el canvi constant.
