La intel·ligència artificial (IA) ha arribat per transformar els entorns laborals, prometent augmentar l’eficiència i reduir temps de treball. No obstant això, el seu ús inadequat està començant a generar un problema que està costant milions a les empreses: la creació de documents que, encara que ben estructurats a primera vista, requereixen correccions exhaustives. Aquest fenomen, conegut com a «workslop» (treball escombraria), està afectant tant la productivitat com la cultura organitzacional en diverses empreses.
Segons un estudi realitzat per BetterUp Labs i Stanford Social Media Lab, els empleats als Estats Units passen de mitjana dues hores al dia corregint documents generats per IA. Encara que aquestes eines poden crear textos ràpidament, els resultats solen estar plens d’errors, imprecisions o manca de creativitat, la qual cosa obliga els treballadors a fer un esforç addicional per corregir-los. Aquest temps de correcció acaba afectant la productivitat general de l’empresa, ja que no només es perd temps en revisar, sinó que també es redueixen les hores productives dels empleats.
L’impacte econòmic d’aquest fenomen és significatiu. S’estima que les empreses perden milions de dòlars anualment a causa del temps que els seus empleats dediquen a corregir aquests documents. Malgrat la rapidesa amb què les eines d’IA poden generar contingut, els resultats no sempre compleixen amb els estàndards de qualitat que s’esperen en l’entorn professional. Això genera una paradoxa: l’ús de la IA, que hauria de millorar l’eficiència, acaba augmentant els costos operatius.
A més dels costos financers, el «workslop» també té un impacte negatiu en l’ambient laboral. Els empleats que han de corregir constantment els documents generats per IA senten que estan perdent temps valuós en tasques que no aporten valor real a l’empresa, la qual cosa provoca frustració i una disminució de la moral. També pot generar una percepció negativa sobre les capacitats de qui utilitza aquestes eines, ja que se’ls percep com a dependents de la tecnologia i amb menys habilitats creatives o d’escriptura.
El problema principal rau en una manca de comprensió sobre les capacitats i limitacions de la IA. Moltes empreses implementen aquestes eines sense una capacitació adequada per als seus empleats, la qual cosa porta a un ús inapropiat o excessiu de la tecnologia. La IA no ha de ser vista com un substitut total del treball humà, sinó com una eina complementària que pot optimitzar certes tasques, però que encara requereix la supervisió i l’aportació humana per garantir-ne la qualitat.
Per abordar aquest desafiament, les empreses han de repensar com integren la intel·ligència artificial en els seus processos. És crucial que s’estableixin protocols de revisió per assegurar que els documents generats per IA siguin útils i precisos abans de ser utilitzats. A més, s’ha de capacitar els empleats perquè sàpiguen quan fer servir la IA i com col·laborar amb ella de manera eficaç, evitant la dependència excessiva i assegurant que la creativitat i la qualitat humana continuïn sent fonamentals.
En conclusió, encara que la intel·ligència artificial té un gran potencial per millorar l’eficiència en les empreses, el seu mal ús pot generar més problemes que solucions. Les organitzacions han de trobar l’equilibri adequat, utilitzant la IA de forma estratègica i assegurant-se que no es converteixi en una càrrega addicional per als seus empleats. Només així podran aprofitar al màxim els avantatges de la IA sense sacrificar la qualitat ni la productivitat.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
