Els desenvolupadors utilitzen la intel·ligència artificial com a company de feina, però no com a cap. Això planteja una pregunta essencial: pot triomfar una eina que tothom fa servir… però en la qual pocs confien?
La revolució ja no és opcional
En l’informe DORA 2025: State of AI‑Assisted Software Development, Google radiografia un canvi vertiginós en la cultura de l’enginyeria de programari. Més de 4.900 professionals de diferents sectors tecnològics van participar en l’enquesta.
Les xifres parlen per si soles. El 90% ja integra IA en el seu dia a dia —14 punts més que el 2024—, i la mitjana d’interacció frega les dues hores diàries amb assistents de codi i altres eines intel·ligents. GitHub, en el seu propi informe anual, detecta un creixement paral·lel de més de 1.800 milions de suggeriments de codi generats amb Copilot cada setmana, cosa que confirma l’escala del fenomen. El debat ja no és si utilitzar IA, sinó com incorporar-la sense desordenar els fonaments tècnics i humans dels equips.
Productivitat amb reserves
La majoria dels enquestats percep beneficis tangibles. Vuit de cada deu asseguren que la IA eleva la seva productivitat, i un 59% sosté que fins i tot millora la qualitat del programari. McKinsey, en un estudi recent, va calcular que els programadors poden estalviar fins a un 30% del temps en tasques rutinàries gràcies a assistents intel·ligents.
La paradoxa apareix en la confiança. Només un 24% declara confiar “molt” o “bastant” en els resultats generats, mentre que gairebé un terç admet confiar “poc” o “gens”. La conclusió és que s’aprofita la velocitat de la IA, però mai sense supervisió. El paper de l’enginyer continua sent central per revisar, corregir i garantir que el que es lliura és fiable.
La IA com a mirall i amplificador
Google sintetitza la troballa amb una metàfora simple on la IA no repara equips fràgils, els amplifica. Allà on ja hi ha cohesió, impulsa eficiència i creativitat. En estructures amb falles, accelera els problemes. La correlació entre IA i major velocitat de lliuraments és clara, però també el risc d’inestabilitat. Sense proves automatitzades, cicles ràpids de retroalimentació o arquitectures modulars, l’agilitat es converteix en fragilitat.
Un estudi paral·lel de la Universitat de Stanford confirma que, en entorns sense bones pràctiques d’enginyeria, l’ús intensiu d’IA tendeix a introduir errors subtils que després es multipliquen en fases posteriors del desenvolupament. El mirall retorna tant els encerts com els errors, magnificats per l’acceleració tecnològica.
Set rostres d’un mateix repte
Per retratar la diversitat de situacions, DORA presenta set arquetips d’equip. Hi ha els “Harmonious High Achievers”, que combinen ritme i confiança, i els “Legacy Bottlenecks”, atrapats en sistemes heretats que limiten la innovació. Entre ells es despleguen perfils intermedis que mostren tensions diferents entre rendiment, estabilitat i benestar.
La mateixa GitHub, en contrast, parla de dos extrems en les seves comunitats: els qui veuen en la IA una eina d’exploració creativa i els qui la consideren només un generador d’esborranys. Ambdós extrems coincideixen en el fet que la IA és inevitable, però la manera d’integrar-la marca la diferència.
Capacitats per sostenir el canvi
L’informe identifica a més set capacitats clau per potenciar la IA sense caure en la dependència cega. Algunes són tècniques, com invertir en plataformes internes sòlides o automatitzar proves. Altres són culturals, com marcar objectius clars, treballar en cicles petits i fomentar la retroalimentació contínua.
McKinsey insisteix en la mateixa idea amb un altre vocabulari. Les organitzacions que combinen “maduresa tècnica” amb “claredat cultural” aconsegueixen un impacte molt més gran que aquelles que només adopten la tecnologia de forma superficial. La lliçó implícita és que l’eina importa, però el decisiu és la capacitat de l’organització per absorbir la transformació.
Entre la pressa i la confiança
L’horitzó immediat no és binari. No es tracta d’“utilitzar IA o no”, sinó de mantenir l’equilibri entre velocitat i estabilitat. La promesa és més productivitat, lliuraments freqüents i menys tasques repetitives. L’advertència que sense confiança ni pràctiques sòlides, el benefici s’evapora. Si la IA amplifica el que troba, el repte està a preparar el terreny amb fonaments robustos. El futur no es mesurarà per quantes línies de codi generi la màquina, si no per quantes sobrevisquin intactes al pas del temps.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
