Durant segles, el dolor ha estat un territori íntim, intransferible. Els metges pregunten, el pacient respon. Però ara, algoritmes entrenats per llegir rostres, analitzar paraules o interpretar signes vitals comencen a intervenir en aquesta conversa. La intel·ligència artificial està canviant no només com s’avalua el dolor, sinó també què significa sentir-lo en un context clínic.
Quan una expressió es converteix en dada
En hospitals i clíniques, ja es proven sistemes que detecten signes de dolor en temps real. Càmeres que analitzen gestos, sensors que registren canvis en la pell o el ritme cardíac, i models lingüístics que interpreten el que els pacients diuen. Una revisió publicada a Current Opinion in Anesthesiology detalla com s’apliquen aquests models, des d’algoritmes que assisteixen en anestèsia guiada per ultrasons, fins a xarxes neuronals que estimen la intensitat del dolor en pacients que no poden comunicar-lo verbalment.
Promeses: mesurar l’invisible
Els desenvolupadors apunten a objectivar el que fins ara era subjectiu. L’ús d’IA permetria detectar patrons invisibles per a l’ull humà, evitar diagnòstics erronis i personalitzar tractaments.
En persones grans amb deteriorament cognitiu, per exemple, els sistemes de visió artificial podrien detectar expressions que indiquen dolor, evitant confondre’l amb agitació psiquiàtrica. En entorns saturats, els clínics podrien delegar part de l’avaluació a un sistema que no es cansa ni oblida.
Les dades: entre el gest i la narrativa
La IA aprèn observant. Les bases de dades inclouen gravacions de vídeo, registres clínics, sensors fisiològics i descripcions verbals o escrites del mateix pacient. Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya va mostrar que models com GPT -4 poden interpretar aquestes narracions i assignar una puntuació de dolor amb una precisió propera al judici clínic. Però aquestes mateixes dades reflecteixen biaixos si la població entrenada no és diversa.
Qui interpreta a qui?
L’automatització introdueix preguntes difícils. Si la màquina diu que el dolor és lleu, però el pacient insisteix que és sever, a qui es creu?
Una revisió sobre epistemologia mèdica adverteix del risc de reduir el patiment al quantificable, desplaçant la veu del pacient. I si els algoritmes aprenen amb base en dades incompletes o esbiaixades, poden perpetuar errors clínics, especialment en poblacions històricament mal representades.
De les escales numèriques al dolor predictiu
Fins ara, l’eina més comuna era l’escala del 0 al 10. Avui, els sistemes d’IA permeten passar d’una instantània a una pel·lícula contínua amb seguiment constant, anàlisi predictiva i possibilitat d’anticipar si el dolor agut pot tornar-se crònic. No es tracta només de mesurar millor, sinó d’intervenir abans.
Quan l’algoritme pren la paraula
Convertir el dolor en dades canvia alguna cosa més que el diagnòstic, redefineix el llenguatge del patiment. El que abans era una experiència íntima i verbal, comença a ser interpretat per una màquina que no sent, però calcula.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
