La fusió de SpaceX i xAI converteix Elon Musk en alguna cosa més que un empresari tecnològic: el situa al capdavant d’una infraestructura privada amb abast estratègic global, just quan Europa qüestiona el poder i els límits del seu imperi digital.
L’anunci va arribar de matinada i, com sol passar amb Elon Musk, va barrejar ambició tecnològica, opacitat financera i un relat de futur que apunta molt més enllà dels mercats. El magnat va confirmar que la seva companyia aeroespacial SpaceX ha adquirit la startup d’intel·ligència artificial xAI, en una operació que integra sota un mateix paraigua coets reutilitzables, satèl·lits, xarxes de telecomunicacions, centres de dades potencials i models avançats d’IA.
L’explicació oficial parla de crear “el motor d’innovació integrat verticalment més ambiciós dins i fora de la Terra”. Però darrere del missatge hi ha alguna cosa més concreta: una resposta radical al coll d’ampolla energètic i computacional que amenaça el desenvolupament de la intel·ligència artificial a gran escala. Segons Musk, la demanda elèctrica que exigeix entrenar i operar models avançats no es pot satisfer només des de la Terra sense generar un impacte ambiental i social insostenible. La solució, sosté, és a l’espai.
Centres de dades orbitals i el salt fora del planeta
El pla és tan descomunal com coherent amb la trajectòria de SpaceX. Musk assegura que llançar fins a un milió de tones de satèl·lits l’any permetria afegir al voltant de 100 gigawatts de capacitat de càlcul d’IA anualment. En la seva visió, d’aquí a dos o tres anys la computació més barata per a la intel·ligència artificial no serà a terra ferma, sinó en òrbita.
L’argument tècnic es basa en diversos avantatges: energia solar contínua, dissipació de calor més senzilla i transmissió de dades mitjançant enllaços làser, sense dependre d’infraestructures terrestres de fibra òptica. En aquest context, la constel·lació Starlink, amb més de 9.000 satèl·lits ja operatius, deixa de ser només una xarxa d’internet global per convertir-se en l’esquelet de futurs centres de computació orbitals.
La integració amb xAI aporta l’altre element crític: la necessitat voraç de potència de càlcul. L’empresa, valorada en centenars de milers de milions de dòlars, crema al voltant de mil milions mensuals en la seva cursa per competir amb els grans laboratoris d’IA. Sota el paraigua de SpaceX, aquesta sagnia financera se sustenta ara en una companyia rendible, amb contractes estratègics amb la NASA i el Departament de Defensa dels Estats Units, i amb una capacitat de llançament que cap competidor no iguala.
Del curt termini a la Lluna
L’horitzó no es limita a l’òrbita baixa. Musk insisteix que el sistema de llançament Starship permetrà operacions més enllà, inclosa la Lluna. Allà, planteja, es podrien establir fàbriques capaces d’aprofitar recursos lunars per fabricar satèl·lits i desplegar-los directament a l’espai. Una cadena de producció extraplanetària que, si es materialitza, trencaria molts dels equilibris actuals de la indústria tecnològica i aeroespacial.
Segons Bloomberg, el conglomerat resultant podria sortir a borsa amb una valoració propera als 1,25 bilions de dòlars, una xifra que el situaria entre els majors actors econòmics del planeta (font: https://www.bloomberg.com). L’operació recorda moviments anteriors de Musk, com el rescat de SolarCity mitjançant Tesla, on va traslladar recursos d’una empresa sòlida per apuntalar-ne una altra amb dificultats estratègiques.
L’altre front: Europa i la investigació judicial
Mentre Musk dibuixa aquest futur orbital, a Europa el to és molt diferent. Les autoritats franceses van registrar les oficines de la xarxa social X en el marc d’una investigació oberta el gener de 2025. La Fiscalia de París, amb el suport de la gendarmeria i Europol, investiga el funcionament del model d’IA Grok integrat a la plataforma.
Les denúncies apunten a la difusió de continguts negacionistes i deepfakes de caràcter sexual, inclosos materials que podrien involucrar menors. Entre els delictes investigats hi figuren la complicitat en la possessió d’imatges pedopornogràfiques, atemptats contra la representació de la persona mitjançant deepfakes, l’extracció fraudulenta de dades i la manipulació de sistemes informàtics.
La Fiscalia ha convocat Musk i la directora executiva de X, Linda Yaccarino, a un “interrogatori lliure” el proper 20 d’abril, una figura legal que permet comparèixer sense estar detingut, però que pot desembocar en una imputació formal. Brussel·les, per la seva banda, també ha obert diligències sobre l’ús de Grok per generar imatges sexualitzades, reforçant la pressió reguladora sobre l’ecosistema Musk (font: https://www.euronews.com).
Un poder difícil d’encaixar en els marcs clàssics
La coincidència temporal entre la fusió empresarial i l’ofensiva judicial no és casual. En integrar SpaceX, xAI i X, Musk concentra sota un mateix sostre capacitats que van des del llançament de satèl·lits i la connectivitat global fins al control de fluxos informatius i el processament de grans volums de dades, incloent-hi potencialment dades sensibles i militars.
Per a Europa, que intenta reforçar la seva sobirania tecnològica, aquest conglomerat planteja un dilema incòmode. SpaceX no és només un proveïdor comercial: és infraestructura crítica. Starlink ha estat essencial en conflictes com el d’Ucraïna, i els llançaments de SpaceX són avui imprescindibles per a múltiples programes institucionals. Regular, limitar o sancionar Musk implica riscos geopolítics que van més enllà de l’àmbit digital.
Alguns analistes comparen aquest fenomen amb les antigues Companyies de les Índies: entitats privades amb capacitats quasi sobiranes. La diferència és que, al segle XXI, aquestes capacitats inclouen satèl·lits, algoritmes, xarxes socials i sistemes d’IA capaços d’influir en l’opinió pública a escala planetària.
La fusió com a símptoma, no com a causa
En realitat, la integració formal de SpaceX i xAI només fa visible una realitat que ja existia. Ambdues compartien talent, dades i infraestructura. Posar-ho per escrit és admetre que el projecte de Musk funciona com un sistema unificat, no com empreses independents. Un sistema que combina energia, computació, comunicacions i narratives públiques en mans d’un únic actor privat.
Occident, que durant anys va prioritzar rapidesa i innovació externalitzant capacitats crítiques, s’enfronta ara a les conseqüències. El debat ja no és tecnològic ni financer, sinó profundament polític: com gestionar un poder que no encaixa en els marcs tradicionals de competència, telecomunicacions o regulació digital.
L’aposta espacial de Musk pot redefinir el futur de la intel·ligència artificial. Però el seu encaix amb les democràcies liberals, especialment a Europa, és lluny de resoldre’s.
