Els Estats Units ha llançat la Genesis Mission, una iniciativa que proposa canviar el ritme de la ciència. A través d’intel·ligència artificial (IA), supercomputació i dades federals, el país busca crear una plataforma nacional capaç d’accelerar descobriments en energia, seguretat i tecnologia. El projecte va ser aprovat per ordre executiva i el lidera el Departament d’Energia (DOE).
Una infraestructura que pensa i proposa
Genesis no és un laboratori ni un algorisme, sinó una xarxa. Connecta supercomputadores, models d’IA avançats, instal·lacions experimentals i bases de dades que fins ara operaven de forma aïllada. La promesa: passar d’anys de recerca a setmanes. La IA no només analitza; proposa hipòtesis, dissenya simulacions, suggereix rutes.
L’ambició no és menor. Es tracta de construir una infraestructura científica que aprengui, col·labori i acceleri, sense reemplaçar els investigadors. Una ciència assistida per màquines, però guiada per humans.
Energia, defensa, innovació
La missió apunta a tres fronts clau. Primer, l’energia: IA per avançar en fusió, xarxes elèctriques intel·ligents i materials energètics. Segon, la seguretat nacional: simulacions complexes, anàlisis predictives i sobirania tecnològica. Tercer, la recerca fonamental: des de biologia molecular fins a computació quàntica.
La Casa Blanca compara aquest esforç amb el Projecte Manhattan. No pel seu propòsit bèl·lic, sinó per l’escala de mobilització científica.
Tecnologia civil i empreses clau
Per construir aquesta plataforma, el DOE ha signat acords amb més de 20 empreses tecnològiques. Participen Microsoft, Google, OpenAI, NVIDIA, AWS, Intel, AMD, Palantir i Oracle, entre altres. Aporten models, infraestructura al núvol, GPUs i programari especialitzat.
Genesis es presenta com una col·laboració: l’Estat defineix la missió, els laboratoris aporten el coneixement, i les tecnològiques la infraestructura.
Qui accedeix, qui decideix
El desplegament de Genesis també planteja preguntes. Quines dades s’utilitzaran? Qui podrà accedir als resultats? Com es protegirà la infraestructura davant d’usos indeguts o espionatge? Encara que l’ordre executiva estableix línies i directrius, els detalls pràctics encara s’estan definint.
L’altre gran repte és energètic. Una plataforma d’IA amb aquesta escala requereix enormes recursos computacionals. Això implica centres de dades, consum elèctric i planificació sostenible.
Un model que altres ja observen
Genesis no és només un pla de ciència nacional. També és un model que altres països estudien. En un context global on la IA s’ha convertit en prioritat estratègica, aquesta missió marca una forma d’organitzar el coneixement científic amb mitjans públics, col·laboració privada i visió tecnològica.
Un experiment que tot just comença
La Genesis Mission vol comprimir el temps entre la hipòtesi i el descobriment. Si ho aconsegueix, podria canviar no només el que descobrim, sinó com descobrim.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
