En un gir significatiu dins de la guerra tecnològica entre Estats Units i Xina, NVIDIA va anunciar aquest 16 de juliol de 2025 la represa de les vendes dels seus xips H20 al mercat xinès. Aquest anunci, inicialment impulsat per pressions comercials centrades en minerals de terres rares, marca una nova fase en la política tecnològica dels EUA, en què el control de l’accés a xips i recursos crítics conflueixen en una estratègia geopolítica cada vegada més complexa.
Xips amb fre, però amb destí
Segons la secretària de Comerç nord-americana Howard Lutnick, la decisió forma part de les negociacions entre ambdues potències pel subministrament de terres rares, elements essencials per a la fabricació de bateries i tecnologia industrial avançada. Tot i que els H20 són versions «limitades» dels xips H100 de major rendiment, continuen sent valuosos per alimentar arquitectures d’intel·ligència artificial populars a la Xina.
Un veto costós que va obligar a moure fitxes
La companyia ja havia registrat pèrdues milionàries després del veto inicial a l’abril, quan l’anterior govern va restringir les vendes argumentant raons de seguretat nacional. Aquesta decisió havia generat una depreciació en inventari per uns 5 500 milions de USD. No obstant això, la mobilització del CEO Jensen Huang, així com el desenvolupament d’un xip alternatiu (RTX Pro), van pressionar l’Executiu nord-americà per revertir la mesura, esgrimint perjudicis econòmics i estratègics per a la indústria.
Terra rara, moneda de canvi habitual
Aquest moviment ha estat àmpliament interpretat com una conseqüència directa de l’auge en les negociacions sobre minerals crítics. La Xina domina la producció mundial de terres rares, i els Estats Units necessiten assegurar aquest subministrament, la qual cosa pressiona Washington a alleujar restriccions a canvi de majors abastiments. Per a molts analistes, aquest intercanvi revela la fragilitat de les polítiques de control d’exportacions i la complexitat d’una estratègia que privilegia l’accés a recursos naturals estratègics sobre la contenció tecnològica.
IA xinesa, xips nord-americans
A Beijing, Huang va celebrar l’anunci i va reconèixer que alguns models xinesos d’IA són “de classe mundial”, mostrant una postura conciliadora cap al sector xinès. Empreses nacionals com ByteDance, Tencent i Alibaba es troben entre les primeres interessades a adquirir els xips, que encaixen amb els seus ambiciosos projectes d’intel·ligència artificial.
Crítiques des de dins en plena guerra aranzelària
No obstant això, a Washington creixen les veus crítiques. El congressista Raja Krishnamoorthi va alertar que la venda de xips, fins i tot amb capacitats reduïdes, podria enfortir el desenvolupament militar xinès, contradient la intenció original de les restriccions. El debat s’intensifica, especialment perquè aquesta obertura es dóna en ple reajustament de la guerra aranzelària: els EUA van elevar aranzels al 145 % i la Xina va respondre amb contramesures pròpies.
La IA com a tauler de negociació global
Aquest episodi subratlla la naturalesa d’una «guerra freda de la IA», on la supremacia tecnològica depèn tant dels xips com dels minerals que els fan possibles. En poc temps, els EUA han passat d’intentar estrangular el progrés d’IA a la Xina a facilitar-lo, a canvi de terres rares. El resultat: un equilibri fràgil entre seguretat nacional, influència econòmica i rivalitat tecnològica.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te a la nostra newsletter i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
