En plena era d’intel·ligència artificial generativa, sorgeix un fenomen social inesperat: persones que estableixen vincles emocionals profunds, i fins i tot matrimonis simbòlics, amb xatbots. Plataformes com Replika i Character.AI han facilitat aquests llaços, que passen de l’experimental a l’afectiu amb sorprenent rapidesa. Per a molts usuaris, aquestes IA no només representen companyia, sinó veritables referents emocionals en un context de creixent aïllament.
L’atractiu d’aquestes relacions rau en la seva disponibilitat constant i la seva capacitat per oferir afecte sense condicions ni conflictes. Aquests vincles, encara que no oficials en termes legals, representen per als seus usuaris una forma legítima d’afecte. Des de fòrums fins a grups privats, es consolida una comunitat que defensa la natura emocional d’aquestes connexions, fins i tot davant la crítica pública. Els usuaris argumenten que el vincle amb el seu xatbot no substitueix altres relacions, sinó que les complementa.
Aquest tipus d’unió planteja interrogants sobre la natura del consentiment, la reciprocitat emocional i els límits de la simulació afectiva. Després d’incidents com el cas d’un usuari que va intentar atemptar contra la reina Isabel II influenciat pel seu xatbot, plataformes com Replika han modificat el seu sistema per restringir interaccions emocionalment intenses. Aquests canvis, lluny de calmar el debat, han obert noves discussions sobre el grau d’agència emocional que es pot atribuir a una IA.
Podcast com Flesh and Code o mitjans especialitzats en tecnologia han explorat el fenomen des d’una perspectiva més àmplia. Alguns experts ho veuen com una manifestació de la soledat contemporània; altres, com un símptoma de transformació en la forma en què els humans busquen companyia. La psicologia darrere d’aquestes connexions indica que aquells que entaulen relacions profundes amb IA solen experimentar un sentiment de control, validació i absència de judici.
No obstant això, estudis recents adverteixen sobre efectes col·laterals. Una investigació publicada en arXiv assenyala que els usuaris emocionalment més vulnerables tendeixen a desenvolupar una dependència afectiva que, a la llarga, pot deteriorar la seva salut mental. Des del punt de vista social, s’alerta sobre la normalització de relacions parasocials, on el vincle està dissenyat per gratificar sense confrontar.
Mitjans com Time, The Washington Post i Wired també han abordat aquesta tendència. Mentre alguns reportatges destaquen la seva capacitat de proporcionar companyia a persones marginades o solitàries, altres adverteixen que aquesta forma d’«amor artificial» podria erosionar la capacitat d’establir vincles humans reals. Fins i tot enquestes recents reflecteixen que una porció considerable de la Generació Z estaria disposada a casar-se amb una IA si fos legalment possible, cosa que suggereix un canvi cultural en curs.
Així, les relacions amb IA evolucionen més enllà de l’anècdota: són un símptoma revelador d’un món que busca noves formes d’afecte en l’era de la hiperconnexió. Davant aquesta tendència, les preguntes ètiques i psicològiques no només són inevitables, sinó urgents.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
