Brussel·les ha decidit moure’s. No només regular, sinó invertir amb força. La Comissió Europea ha anunciat dos programes bessons, Apply AI i AI in Science, amb l’objectiu comú d’accelerar el desplegament de la intel·ligència artificial en la indústria i la recerca. La xifra inicial és contundent de 1.000 milions d’euros per no quedar atrapats entre els Estats Units i la Xina.
Dos motors per a una mateixa ambició
Apply AI busca que sectors com la salut, l’energia o la manufactura adoptin solucions basades en IA de forma més ràpida i coordinada. Pretén crear una xarxa de centres de prova, infraestructura compartida i suport tècnic per a empreses que fins ara es mantenien al marge de la revolució digital. AI in Science, en canvi, està dissenyat per impulsar la recerca: accés a supercomputadors, projectes col·laboratius i una nova entitat virtual, RAISE, que actuarà com un node comú per a científics europeus.
Una inversió que vol multiplicar-se
Els 1.000 milions inicials són només el punt de partida. Brussel·les espera que els programes Horizon Europe i Digital Europe aportin altres tants cada any. En l’àmbit científic, es preveuen 600 milions d’euros en potència de càlcul i accés a dades. La intenció construir una base tecnològica capaç de sostenir una IA europea sense dependre de recursos externs, ni en dades ni en maquinari.
La urgència de no quedar-se enrere
L’aposta arriba en un moment de pressió. Els Estats Units i la Xina avancen amb velocitats diferents però amb pressupostos molt més grans. A Nord-amèrica, la col·laboració entre gegants tecnològics i universitats accelera el desenvolupament de models cada vegada més potents; a Àsia, l’impuls estatal marca el ritme d’una estratègia nacional. Europa, en canvi, ha privilegiat la regulació. El seu AI Act, vigent des de l’agost de 2024, estableix un marc únic al món per supervisar sistemes d’alt risc, però també ha generat dubtes sobre el seu impacte en la innovació.
Regulació i competitivitat, una equació difícil
El nou pla intenta resoldre aquest dilema. La Comissió promet que les exigències legals no seran un fre, sinó un garant de confiança per a les empreses i els investigadors. No obstant això, els reptes estructurals segueixen allà. Des de costos energètics alts, a escassetat de talent especialitzat i una fragmentació que complica la cooperació entre països. Sense resoldre aquestes esquerdes, la inversió podria quedar-se a la superfície.
Un model propi davant dels gegants
Europa no busca replicar el model nord-americà ni el xinès, sinó demostrar que es pot innovar sense sacrificar el control ciutadà sobre les dades. L’estratègia passa per articular un ecosistema distribuït, amb centres d’excel·lència interconnectats i regles comunes. França, Alemanya i Espanya ja preparen els seus propis campus d’IA per alinear-se amb la iniciativa continental. L’objectiu no és la supremacia, sinó l’autonomia digital.
Entre la visió i la realitat
L’anunci de Brussel·les obre un nou capítol, però també una cursa a contrarellotge. Els fons arribaran, les xarxes es crearan, però podrà Europa convertir el seu model regulat en un avantatge competitiu abans que la distància amb els líders sigui irreversible?
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
