Brussel·les adverteix de “dany greu i irreparable” si Meta manté el bloqueig a xatbots de tercers a WhatsApp i estudia imposar mesures provisionals urgents.
La Unió Europea ha situat WhatsApp i la seva matriu, Meta, al centre d’una ofensiva reguladora que pot redefinir l’accés de la intel·ligència artificial a les grans plataformes de missatgeria. La Comissió Europea ha enviat una declaració d’objeccions a la companyia per bloquejar la integració de ChatGPT i altres assistents d’IA de tercers a WhatsApp, una decisió que, segons la seva anàlisi preliminar, podria vulnerar les normes antimonopoli europees.
El moviment no és només un avís formal. Brussel·les estudia imposar mesures provisionals —remeis tècnics temporals— per evitar el que defineix com un possible perjudici greu i irreparable a la competència en el mercat emergent d’assistents d’intel·ligència artificial. El missatge és clar: si una plataforma dominant tanca l’accés als rivals en una fase primerenca del mercat, el dany competitiu es pot consolidar abans que arribi una resolució definitiva.
El detonant: el tancament de WhatsApp a assistents d’IA de tercers
El conflicte neix d’un canvi tècnic i contractual a WhatsApp Business Solutions, el sistema que permetia a empreses i desenvolupadors desplegar bots i serveis conversacionals dins de l’aplicació. Durant mesos, diferents proveïdors d’IA —entre ells ChatGPT i altres assistents— van oferir bots que permetien interactuar amb els seus models directament des de WhatsApp, sense necessitat d’aplicació dedicada ni navegador.
Aquest esquema es va interrompre després d’una actualització de condicions anunciada per Meta a l’octubre i aplicada de manera efectiva a partir de mitjans de gener de 2026. Des d’aleshores, els assistents d’IA de propòsit general han deixat de poder operar en aquest entorn, mentre que el propi Meta AI sí que manté integració plena a WhatsApp, Instagram i Facebook.
OpenAI va comunicar que la seva versió de ChatGPT a WhatsApp deixaria de funcionar com a conseqüència directa d’aquests canvis de política. La seqüència va activar ràpidament les alarmes reguladores: quan una plataforma dominant expulsa competidors directes i manté el seu propi servei equivalent, la sospita de tancament de mercat i auto-preferència és gairebé automàtica.
La tesi de Brussel·les: posició dominant i exclusió selectiva
La Comissió Europea parteix de considerar que WhatsApp és una infraestructura dominant de comunicació digital a Europa. No és només una app popular, sinó un canal crític d’interacció quotidiana per a ciutadans i empreses. Des d’aquesta posició, impedir l’accés d’assistents d’IA de tercers pot constituir un abús de posició dominant si limita la competència en un mercat connectat.
L’anàlisi preliminar connecta tres factors: el pes de WhatsApp com a canal de missatgeria, el caràcter emergent del mercat d’assistents d’IA i l’efecte d’un bloqueig selectiu que exclou rivals generalistes mentre l’assistent propi continua integrat. Per als reguladors, aquesta combinació pot crear barreres d’entrada i frenar l’expansió de competidors abans que el mercat s’estabilitzi.
La vicepresidenta executiva de Competència, Teresa Ribera, ha defensat la necessitat d’actuar amb rapidesa quan hi ha risc de dany estructural. El seu plantejament és que la innovació en assistents d’IA beneficia els consumidors, però només si existeix competència efectiva i accés no discriminatori a canals clau.
Mesures provisionals: intervenir abans del veredicte final
Un dels elements més rellevants del cas és la possible adopció de mesures provisionals. Es tracta d’instruments cautelars que permeten a la Comissió imposar canvis temporals mentre continua la investigació en profunditat. No són sancions definitives, però sí obligacions immediates de comportament tècnic o comercial.
La lògica és preventiva. Si el regulador espera al final del procediment —que es pot allargar durant anys— el mercat pot quedar ja distorsionat de manera irreversible. Per això, quan detecta un risc urgent, pot actuar abans.
En aquest escenari, les mesures podrien obligar Meta a restaurar l’accés d’assistents d’IA de tercers a WhatsApp en condicions equivalents a les del seu propi servei. Seria una reobertura cautelar per preservar la competència mentre es resol el fons de l’assumpte.
La defensa de Meta: producte propi, no intermediació obligatòria
Meta rebutja la interpretació europea i sosté que WhatsApp no és un servei de distribució d’intel·ligències artificials de tercers, sinó una plataforma de missatgeria amb regles pròpies d’ús, seguretat i integritat tècnica. Segons el seu enfocament, no existeix cap obligació legal d’obrir la infraestructura a qualsevol assistent generalista extern.
La companyia distingeix entre bots de funció específica —com sistemes d’atenció al client o reserves que utilitzen IA com a component— que poden continuar operant, i assistents d’IA de propòsit general, que han estat exclosos. Des de la seva perspectiva, integrar Meta AI forma part de la seva estratègia de producte i no constitueix discriminació il·legal, sinó desenvolupament intern legítim.
El nucli del xoc jurídic serà determinar si WhatsApp s’ha de considerar una simple aplicació privada o una infraestructura d’accés essencial al mercat conversacional d’IA.
Controlar la missatgeria és controlar la porta de la IA
El cas revela una disputa estratègica de més abast: qui controla la interfície quotidiana de la intel·ligència artificial. La IA ja no es limita a llocs web o aplicacions independents; s’integra en cercadors, sistemes operatius, eines de productivitat i canals de missatgeria.
La missatgeria aporta volum, recurrència i context. És l’espai on l’usuari formula preguntes reals i repetides. Si només l’assistent nadiu pot operar-hi, la competència deixa de centrar-se en la qualitat del model i passa a dependre del control del canal.
Per a Brussel·les, aquest risc justifica l’escrutini: la capa conversacional es pot convertir en un coll d’ampolla competitiu si queda sota el control exclusiu d’una sola empresa dominant.
Dels cercadors als xatbots: el precedent regulador
Europa ja ha intervingut en el passat davant pràctiques d’auto-preferència en mercats digitals, com cercadors que afavoreixen serveis propis o plataformes que imposen condicions desiguals a tercers. La novetat és que ara el focus passa d’enllaços i aplicacions a respostes generades per IA.
Abans el debat era quin resultat apareix primer; ara és quin assistent pot respondre dins la plataforma. El principi és similar: evitar que qui controla la porta afavoreixi sistemàticament el seu propi servei en perjudici dels competidors.
Aquest trasllat de doctrina des de la web a la conversa marca una nova fase en la regulació tecnològica europea.
Impacte potencial per a usuaris i desenvolupadors
Si la Comissió obliga a reobrir WhatsApp a assistents d’IA de tercers, els efectes serien immediats en l’experiència d’usuari i en l’ecosistema de desenvolupament. Els usuaris podrien triar entre diversos assistents dins la mateixa app i comparar capacitats, estils i especialitzacions sense canviar d’entorn. Els desenvolupadors d’IA obtindrien accés directe a una base massiva d’usuaris i reduirien la dependència d’aplicacions pròpies o canals alternatius.
Si Meta manté el tancament, en canvi, el mercat tendirà a fragmentar-se en jardins tancats: cada gran plataforma amb el seu propi assistent integrat i accés restringit per als rivals. Aquest escenari afavoriria la concentració i dificultaria la competència per mèrit tècnic.
Un cas que marcarà la competència en l’era de la IA
L’expedient contra Meta pel bloqueig d’assistents d’IA a WhatsApp és molt més que un conflicte puntual. És una prova de com s’aplicaran les normes de competència en l’economia conversacional. El que està en joc són principis de neutralitat d’accés, no discriminació i protecció de mercats emergents.
La decisió final dependrà de la resposta tècnica i jurídica de Meta i de l’anàlisi complet de la Comissió. Però el missatge regulador ja està emès: en l’era de la intel·ligència artificial, tancar la porta de les plataformes dominants als competidors no serà un moviment sense cost.
