Un dels grans reptes de tecnologies com la intel·ligència artificial generativa és la seva enorme demanda energètica i la complexitat de gestionar els centres de dades que la sostenen. A Hèlsinki, aquest desafiament en expansió s’està convertint en una oportunitat energètica. L’empresa pública Helen ha començat a capturar l’excés de calor generat pels servidors d’Equinix per reutilitzar-lo com a calefacció en habitatges propers.
El servidor que escalfa casa teva
Quan els centres de dades processen peticions d’IA, streaming o emmagatzematge, consumeixen enormes quantitats d’electricitat. Part d’aquesta energia es converteix en calor, que normalment es dissipa a l’exterior. En aquest model, esse calor residual es canalitza mitjançant canonades aïllades cap a una xarxa de calefacció urbana. El sistema, conegut com a district heating, distribueix aigua calenta a llars, escoles i edificis públics. A Hamina, un altre projecte similar permetrà que el centre de dades de Google cobreixi fins a un 80% de la demanda de calefacció local. Amb el mateix principi, servidors treballant, calor sobrant i llars més càlides.
De subproducte a recurs estratègic
La calor, que abans era un problema logístic, es converteix en una font d’energia tèrmica. Això redueix la dependència de fonts addicionals de calefacció, disminueix emissions i estabilitza els costos energètics en regions fredes. Per a les empreses, també hi ha beneficis reputacionals, ja que un centre de dades que contribueix a la comunitat és més fàcil de justificar.
Una qüestió de distància
Perquè funcioni, el centre de dades ha d’estar a prop de qui utilitzarà la calor. Transportar-lo a llarga distància és costós i poc eficient. Per això, els projectes se situen en zones densament poblades o amb infraestructura tèrmica existent. A més, es necessiten estacions d’intercanvi tèrmic i, en alguns casos, bombes de calor per ajustar la temperatura.
No tot és eficiència
El model té límits. No tots els centres de dades generen prou calor, ni tots estan a prop de zones amb demanda tèrmica. Tampoc substitueix el consum elèctric perquè l’energia continua sent necessària, només s’aprofita millor. La idea millora l’eficiència, però no transforma l’impacte total del sector.
Un model que s’expandeix al nord
Suècia, Noruega i altres països nòrdics ja utilitzen calor de servidors per a calefacció urbana. El que canvia ara és el context, perquè amb l’auge de la IA i el creixement del núvol, el volum de calor disponible creix, i també la necessitat de fer-lo servir. Microsoft, Google i altres grans companyies exploren esquemes similars a Europa i Nord-amèrica.
Del silici a l’estufa
El cas finlandès mostra que, fins i tot al centre de la infraestructura digital, hi ha marge per pensar en clau local i tèrmica. La calor que impulsa les nostres consultes i vídeos pot, amb la infraestructura adequada, convertir-se en abric per a les nostres cases. No canvia el model digital, però el fa una mica menys malgastador.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
