La intel·ligència artificial no només necessita dades i models, també necessita energia. I molta. Davant el creixement explosiu dels seus centres de dades, els gegants tecnològics com Amazon, Meta, Microsoft o Google s’han llançat a assegurar subministraments estables i nets per alimentar aquests centres i han trobat l’aliada perfecta en l’energia nuclear.
Una demanda elèctrica sense precedents
Com reflexionava Sam Altman en l’última entrada del seu blog: la IA està en fase d’enlairament, però el veritable coll d’ampolla serà l’energia. No la innovació, no els models, sinó l’electricitat necessària per sostenir-los. “Necessitarem fonts d’energia totalment noves”, va dir el CEO d’OpenAI, anticipant una revolució no només algorísmica, sinó infraestructural.
I els números ho confirmen. Segons l’Agència Internacional de l’Energia (IEA), els centres de dades van consumir 460 TWh el 2022, prop de l’1,7 % del consum elèctric global. Aquesta xifra podria duplicar-se abans del 2026 i assolir 945 TWh el 2030, segons S&P Global. Només als Estats Units, s’estima que el consum del sector augmentarà un 80 % cap al 2050.
Amb aquest creixement, dependre només del sol o el vent ja no n’hi ha prou. Les tecnològiques necessiten una font estable, densa i lliure de carboni. I aquí entra en joc l’energia nuclear.
Les tecnològiques aposten per l’àtom
Amazon acaba de signar un acord històric amb Talen Energy per adquirir gairebé 2 gigawatts (1,92 GW) d’energia nuclear a la central Susquehanna, a Pennsilvània. El contracte s’estén fins al 2042 i servirà per alimentar la seva plataforma de serveis al núvol (AWS). Meta va fer el mateix amb la planta de Clinton, evitant el seu tancament, mentre que Microsoft explora la reobertura de Three Mile Island, la central que va protagonitzar el major accident nuclear dels Estats Units el 1979.
Per què l’energia nuclear?
L’explicació és senzilla. Davant la intermitència de les energies renovables com la solar o l’eòlica, l’energia nuclear ofereix una generació constant, sense emissions directes de carboni i a gran escala. En un món on la IA funciona 24/7, aquesta estabilitat energètica és or. A més, els contractes signats garanteixen preus fixos a llarg termini. No obstant això, la seva adopció comporta desafiaments com els alts costos inicials, llargs terminis de construcció i la gestió de residus radioactius. I malgrat la millora en seguretat, la percepció pública continua sent un factor. Tot i així, per a la immensa demanda de les tecnològiques, els seus avantatges operatius prevalen.
Entre el mercat elèctric i la geopolítica
El gir nuclear té implicacions més àmplies. El govern dels Estats Units ja ho ha vist venir. Ha accelerat llicències, facilitat inversió i promogut la producció local d’urani enriquit. Però no tot és entusiasme.
L’acord entre Amazon i Talen va ser inicialment rebutjat per la FERC per por que una connexió directa entre planta i centre de dades desequilibrés el mercat elèctric. La nova versió, integrada en el sistema regulat, va dissipar aquestes objeccions. No obstant això, la discussió continua oberta: haurien les grans tecnològiques tenir accés prioritari a fonts crítiques com la nuclear? Amb l’auge de la IA i la pressió energètica, el debat sobre equitat i control tot just comença.
Inversió i Eficiència
Les tecnològiques no es queden només en comprar electricitat, sinó que també inverteixen activament en la futura generació nuclear. Empreses com Amazon donen suport al desenvolupament de reactors modulars petits (SMR), més segurs i adaptables, mentre Google i Microsoft exploren models avançats per alimentar els seus centres. Aquests mini reactors prometen una generació elèctrica més flexible i propera al consum digital.
A més, l’estratègia inclou una inversió massiva en eficiència energètica per als seus centres de dades, optimitzant sistemes de refrigeració i disseny de servidors. Busquen també combinacions energètiques, usant la nuclear com a base sòlida, però complementada amb renovables per a un subministrament diversificat i resilient davant la creixent demanda de la IA.
Europa també es connecta
La tendència no és només nord-americana. Al Regne Unit, Rolls-Royce ja treballa en el seu primer SMR, que ja es troba en fase d’avaluació reguladora. A Europa continental, l’empresa Newcleo desenvolupa reactors de quarta generació que reciclen residus nuclears, amb projectes pilot a França i Itàlia. Mentrestant, la Comissió Europea analitza marcs reguladors per facilitar la inversió en aquest tipus de tecnologies. L’era nuclear 2.0 ja no és una promesa. A Europa també comença a materialitzar-se.
Les grans tecnològiques aposten per l’energia nuclear per sostenir el creixement de la IA davant una demanda elèctrica sense precedents i reptes reguladors.Més que energia: poder digital
Les tecnològiques ja no només processen dades. També produeixen electricitat. I ho fan amb una energia que semblava del passat, però que avui es reconfigura per alimentar el futur. Entre la demanda energètica i l’auge de la IA, el nou poder digital es construeix amb gigawatts i àtoms.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
