Des d’un laboratori a Lausana, una intel·ligència artificial anomenada Giotto.ai ha trencat les travesses en el món del raonament automatitzat. Va superar gegants com GPT‑5 en una de les proves més exigents del sector, i ho va fer amb menys dades, menys paràmetres i una arquitectura pròpia. Europa no guanya en mida, però aquesta vegada sí en lògica.
Un model que raona com si pensés
El 23%. Aquesta és la puntuació amb la qual Giotto.ai va assolir el primer lloc en el benchmark ARC‑AGI‑2, una prova dissenyada per mesurar raonament abstracte en màquines. Desenvolupada per una start-up fundada per exenginyers de l’EPFL, aquesta IA suïssa no es va entrenar amb tot internet, sinó que va aprendre a resoldre problemes a partir de patrons i deduccions. Ho va fer amb una arquitectura lleugera —200 milions de paràmetres— i tècniques com la síntesi de programes, el raonament pas a pas i l’ajust dinàmic durant cada prova. Lluny de la força bruta, Giotto busca replicar quelcom més proper a la intuïció lògica.
Turns out our youngest researcher was right! We crossed the 20% mark and are now at a high score of 21.67%, leading the 2025 @arcprize competition!
For context, Grok-4 is currently at 16%, Claude Opus at 8.6%, and GPT‑o3 at 6.5%…
The sky is now officially the limit. pic.twitter.com/HsiBiJpTfZ
— Aldo Podestà (@podesta_aldo) July 30, 2025
El que proposa: IA amb cap propi
Davant de models que completen frases o prediuen respostes a partir de probabilitats, Giotto.ai aposta per una IA que raona, no que repeteix. Aspira a resoldre tasques que canvien de forma i context, com ho faria un ésser humà enfrontat a un problema nou. I ho fa amb eficiència. Cada tasca costa només 20 cèntims de dòlar en càlcul, una fracció de la despesa necessària per fer funcionar models multimilionaris com GPT‑5 o Claude 3.
Com es mesura la seva intel·ligència
La competició ARC‑AGI‑2, creada per l’investigador François Chollet (autor també de Keras), avalua la capacitat d’un model per generalitzar des de pocs exemples. No premia la memòria, sinó la deducció. Giotto no va ser l’únic en participar, però sí el que més lluny va arribar. En mesuraments interns, la seva puntuació puja fins al 23,19 %, molt per sobre del 9,9 % que assoleix GPT‑5 i del 16 % aconseguit per Grok‑4 en el mateix entorn de proves. No obstant això, aquests resultats encara no han estat validats per avaluadors externs.
El que no es diu també importa
Giotto.ai encara no ha publicat un paper tècnic complet ni ha obert el seu codi. Això limita la possibilitat de verificar els seus avenços o entendre del tot com opera la seva arquitectura. Tampoc es coneix amb detall quines dades d’entrenament va utilitzar. En un moment en què la confiança en la IA es juga també en la transparència, aquest silenci genera expectació, però també interrogants.
Una pista suïssa en el mapa europeu
L’aparició de Giotto.ai no és un cas aïllat. A Suïssa també s’ha desenvolupat Apertus LLM, un model obert impulsat per fons públics, centrat en investigació científica i transparència. Mentre Apertus busca robustesa democràtica, Giotto apunta al nucli dur del raonament. Dos camins diferents cap a una IA europea més autònoma.
La dimensió estratègica d’aquesta tecnologia no ha passat desapercebuda. El Ministeri suís de Defensa, a través d’Armasuisse, va atorgar a Giotto.ai un contracte de 750.000 francs per desenvolupar un sistema capaç de detectar senyals primerencs de crisis socials o geopolítiques. El model s’alimentarà exclusivament de dades de lliure accés, i els detalls del projecte es mantenen sota reserva.
Isabelle Chappuis, consellera nacional i membre de la comissió de política de seguretat, va subratllar la importància de mantenir una IA desenvolupada sota valors i ciència europeus: «Giotto.ai és la prova que Suïssa està en la cursa, i ha de seguir amb models creats segons els nostres estàndards».
Pensar més, predir menys
Giotto.ai no és el model més gran ni el més famós. Però acaba de demostrar que una IA pot resoldre problemes complexos sense necessitat de llegir-ho tot abans. Mentre el món discuteix sobre escalat, tokens i velocitat, des de Lausana arriba una pregunta més senzilla: i si la pròxima gran IA no necessitara saber-ho tot, sinó simplement pensar millor?
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
