La batalla ja no és només per qui respon millor, sinó per qui es queda amb el teu historial: el nou “port” de xats converteix la memòria de l’usuari en l’actiu més disputat de la IA.
Google està provant una funció que, si es confirma tal com l’han detectada diversos mitjans especialitzats, pot canviar un hàbit que milions d’usuaris han assumit com a inevitable: perdre l’historial —i part del context— en canviar de xatbot. L’eina apareix amb un nom explícit, “Import AI Chats”, i permetria importar converses d’altres assistents (amb ChatGPT com a cas més evident) a Gemini, l’assistent d’IA de Google.
A primera vista sembla una millora d’“higiene digital”, una d’aquelles utilitats que hauria d’haver existit des del principi. En realitat, és un moviment amb moltes capes: portabilitat de dades, competència per l’usuari intensiu, avantatges de plataforma i, sobretot, control del context. Perquè el xat no és només un registre: és l’autobiografia funcional de l’usuari davant la IA —com escriu, què demana, què evita, quines decisions pren i quin to li funciona—. I en el mercat actual, aquesta continuïtat val or.
La funció “Import AI Chats”: com funcionaria i per què importa
Segons les captures i descripcions publicades, el mecanisme seria relativament simple: descarregar l’historial de xat de la plataforma d’origen i pujar-lo a Gemini perquè l’assistent l’incorpori. Al menú d’eines de Gemini, on avui ja existeixen opcions com adjuntar fitxers o importar codi, apareixeria aquest nou accés amb una guia breu per completar el trasllat.
El detall rellevant no és la “importació” en si, sinó el que promet: continuar converses sense començar de zero i mantenir preferències sense haver de reentrenar l’assistent amb un llarg briefing repetit.
Això ataca un problema real: a la pràctica, molts usuaris queden “atrapats” en el xatbot on van construir el seu flux de treball. No per contracte, sinó per fricció. Canviar d’assistent implica perdre fils de recerca, prompts afinats, decisions documentades, llistes, esborranys, context emocional i professional. En altres paraules: canviar d’IA s’assembla massa a canviar de cervell auxiliar.
Google “utilitza el seu poder”: el context competitiu darrere del botó
Google no arriba a aquesta cursa com un actor qualsevol. Hi arriba amb una combinació única: Android, Chrome, Gmail, Drive, Search, YouTube i una infraestructura de núvol i dades que travessa la vida digital d’una part enorme del planeta. Quan Google introdueix una funció d’“entrada” (importar) a Gemini, no només redueix la fricció: construeix una autopista cap al seu propi ecosistema.
La portabilitat té una lectura pro-usuari (menys dependència), però també una lectura estratègica: si l’usuari pot portar el seu passat, és més fàcil que es quedi en el teu futur. Això és especialment sensible en IA conversacional, on la “qualitat” ja no es percep únicament per benchmarks: es percep per continuïtat, familiaritat i confiança operativa.
Per això, “Import AI Chats” s’entén com un gest de competència frontal: Gemini vol ser una destinació, no un experiment secundari. I per aconseguir-ho necessita trencar un patró: el de “ja ho tinc tot a ChatGPT”.
Portabilitat… o nova dependència? La lletra petita de la memòria importada
Aquí apareix la pregunta incòmoda: què passa amb aquests xats un cop entren a Gemini?
Les informacions disponibles, almenys per ara, apunten que es tractaria d’una funció integrada a Gemini, amb un fitxer que l’usuari carrega. Però hi ha diversos punts crítics que encara no estan clars públicament:
-
Abast real de la importació. S’importen només textos? També imatges, adjunts, enllaços, estructura de fils? Alguns informes suggereixen l’ambició de traslladar “converses” de manera completa, però el detall tècnic no està confirmat.
-
Què fa Gemini amb aquest material. S’utilitza només com a historial personal? S’integra a “Gemini Activity”? Afecta la personalització? Aquestes diferències importen perquè canvien el risc de privacitat i el valor de producte.
-
Interoperabilitat d’anada i tornada. La història de la tecnologia és plena de “ponts” que només funcionen en una direcció: importar és fàcil; exportar, no tant.
I aquí es juga el concepte de “poder”: l’empresa que domina el punt d’entrada sol dominar l’estàndard de facto. En absència de formats universals i API comunes, la portabilitat pot convertir-se en un mecanisme de captació més que no pas en un dret efectiu de l’usuari.
El veritable producte: el teu context
El 2026, la IA generalista entra en una fase diferent. La resposta brillant ja no és suficient; l’usuari vol:
-
persistència (que recordi),
-
continuïtat (que reprengui),
-
transferibilitat (no perdre-ho tot si canvies),
-
control (decidir què es guarda i què no).
La importació de xats és un pas directe cap a aquesta persistència. Però també confirma una cosa: el nou lock-in no és l’app, és la memòria. Si l’historial esdevé el nucli del valor, el mercat tendirà a competir per acumular-lo.
L’altra pista: imatges 2K/4K i verificació “Likeness”
La filtració no arriba sola. Els mateixos informes assenyalen que Google treballa en descàrregues d’imatges generades en alta resolució (2K i 4K) i en un ajust anomenat “Likeness” que enllaça amb una pàgina de verificació de vídeo, cosa que suggereix eines per a autenticació o control de similitud/identitat.
En imatges, l’alta resolució té una lectura evident: Gemini vol competir a la capa creativa i de producció (presentacions, campanyes, assets de marca). I Google ja documenta en el seu ecosistema tècnic la generació d’imatges fins a 4K en determinats contextos i configuracions, almenys dins del seu stack de Gemini/imatge.
En “Likeness”, el subtext és encara més interessant: el 2025 i el 2026 estan marcats pel conflicte entre contingut sintètic i confiança pública. Un ajust de “similitud” vinculat a verificació de vídeo encaixa amb un món on la pregunta ja no és “puc generar un vídeo?”, sinó “puc demostrar què és real, què és manipulat i a qui s’assembla?”.
Llegides plegades, les tres funcions dibuixen un patró: Gemini vol ser un hub (de memòria importada), un taller creatiu (2K/4K) i un entorn amb capa de confiança (verificació). No és només un xatbot: és una plataforma de treball.
L’angle regulatori: quan la IA s’assembla als navegadors i a les botigues d’apps
Hi ha un antecedent que convé recordar: durant anys, reguladors i competidors han acusat grans plataformes de jugar amb avantatge quan controlen el sistema operatiu, el navegador o el motor de cerca. La IA conversacional pot convertir-se en el següent “punt de control”.
Si Gemini facilita portar l’historial des d’altres serveis, l’operació sembla pro-competitiva. Però el debat regulatori —si arriba— probablement també mirarà:
-
com es presenta l’opció a l’usuari (prominència, nudges),
-
com de fàcil és sortir (exportació),
-
què passa amb les dades importades (retenció, ús secundari),
-
si hi ha estàndards oberts o formats compatibles.
No perquè importar sigui dolent, sinó perquè en mans d’un actor amb abast global, fins i tot una funció útil pot reforçar asimetries estructurals.
Què podem afirmar avui (i què no)
A data de 4 de febrer de 2026, el que s’ha publicat descriu funcions en prova, detectades en menús i fluxos interns, no un llançament general confirmat amb data pública. És a dir: el moviment existeix com a senyal, però la seva forma final (i les seves condicions) encara poden canviar.
El que sí que deixa clar és la direcció del mercat: la guerra de la IA entra en la fase de la portabilitat i la confiança, a més de la potència del model.
