El model més esperat va aterrar sense aplaudiments. Va ser més àgil, més exacte, més útil potser —però alguna cosa en la seva veu es va trencar. Entre correccions urgents i ambicions de futur, OpenAI va reconèixer que havia descuidat la sotilesa emocional que alguns usuaris necessitaven.
Una tempesta sense focs artificials
No hi va haver llums, només un cop suau de decepció. GPT‑5 va aparèixer el 7 d’agost de 2025, anunciat com un salt tècnic important. Multimodal, més ràpid, més barat i menys propens a inventar—en argot d’IA, «menys al·lucinacions». Però l’acollida va ser tèbia, errors en geografia i matemàtiques, una veu “robòtica”, respostes curtes… prou perquè els usuaris diguessin que “semblava un robot cansat”.
En el seu llançament, un encaminador automàtic dirigia preguntes al millor model segons la tasca. Però va fallar. En aquell pic de fallada, GPT‑5 va semblar, cito, “molt més ximple”.
“Ho vam fer malament”
Sam Altman no es va escudar en disculpes toves. En veu clara i gairebé incòmoda, va admetre: “I think we totally screwed up some things on the rollout”. En plataformes com Reddit, ho va repetir: “we totally screwed up”. L’autocrítica va ser pública, gairebé urgent.
Calor recuperada
A les 24 hores del desplegament, OpenAI va aixecar la mà: reinstal·laria GPT‑4o per a usuaris Plus. Molts el trobaven a faltar com si fos un amic amb qui xerrar, no una eina freda. També van millorar la personalitat de GPT‑5, ara sona “més càlid, més humà”, amb frases com “Bona pregunta” o “Bon començament” que no freguen l’adulació.
No és només tecnologia, hi ha emocions
El tancament abrupte de GPT‑4o va desfermar alguna cosa més que queixes tècniques. Alguns usuaris el consideraven un company, un suport emocional en moments difícils. Altman va reconèixer que això l’inquieta, la IA pot alimentar fantasies o dependències emocionals creixents. Així, la tecnologia es converteix en un mirall emocional. Amb quina veu volem que respongui?
Un model útil, però sense brillantor
GPT‑5 va rendir bé en codi—va arribar a liderar rànquing de models en aquesta categoria—i, en aparença, podria ser rendible per a empreses. Però experts com Gary Marcus van parlar de “overhyped and underwhelming” (sobrevalorat i decebedor). Altres mitjans assenyalen que el model no marca un nou ritme, més aviat corre sobre terrenys ja recorreguts.
El futur parla en majúscules… i xifres
Altman no es va quedar en la relliscada tècnica. En el mateix sopar, va avançar projectes grandiosos: construir nous centres de dades amb inversió en “trilions”, investigar interfícies cervell‑màquina, dissenyar maquinari bell amb Jony Ive, entrar en xarxes socials i fins i tot comprar Chrome si la llei l’obliga.
En paral·lel, va advertir sobre una bombolla d’IA que pot superar el col·lapse “puntocom”. Però també va defensar la urgència de continuar avançant. Sense ironies, va dir que potser en tres anys la CEO sigui una IA.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
