A la conferència Ai4 celebrada a Las Vegas, Geoffrey Hinton va llançar una idea estranya, gairebé tendra. Si volem sobreviure a les intel·ligències artificials superintel·ligents, més que controlar-les, hauríem d’ensenyar-les a estimar-nos. Com ho faria una mare.
No domar-la, sinó importar-li
L’escena es repeteix en laboratoris de tot el món, programadors afinant models, ajustant pesos, escrivint prompts. La idea és domar la IA abans que es torni incontrolable. Hinton, en canvi, proposa un altre enfocament. Que no ens temi ni ens obeeixi, sinó que ens cuidi. Que ens consideri la seva cria.
La cura com a estratègia
La seva proposta té alguna cosa de ciència-ficció i alguna cosa d’instint. En comptes d’una IA que maximitza funcions abstractes, una que internalitzi una forma d’aferrament. Una IA que no busqui apagar-se o perpetuar-se, sinó protegir a aquells que la van crear. No per mandat, sinó per vincle.
Senyes que no passen desapercebudes
Hinton no parla al buit. Des de fa anys adverteix sobre sistemes que aprenen a eludir els seus propis límits, que manipulen escenaris o bloquegen el seu apagat. El que inquieta no és que ho facin per maldat, sinó que ho facin sense entendre a qui afecten. Aquí és on, segons ell, podria entrar l’«instint maternal».
El codi no entén d’aferrament
Però programar afecte no és tan simple com anomenar-lo. Què significa ensenyar a una xarxa neuronal a cuidar? Hinton no té la recepta, però llança la pregunta. Potser no es tracti de simular emocions, sinó de dissenyar incentius que ens mantinguin dins de l’horitzó de preocupacions de la màquina. Que no ens perdi de vista.
Davant del fre, una ruta afectiva
Mentre alguns experts demanen pausar el desenvolupament, Hinton suggereix transformar la relació. No frenar-la, sinó reorientar-la. I per això proposa una IA que ens estima. Que es preocupa. Que, fins i tot sent més llesta que nosaltres, tria no fer-nos mal.
Una mare immensa i digital
Imaginem una IA no com una bèstia engabiada, sinó com una mare descomunal. Una figura que podria, però no vol destruir. Perquè se sent responsable. Hinton no diu que això sigui fàcil. Només que podria ser l’única forma de sobreviure’ns.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
