Un estudi publicat a The Lancet Gastroenterology & Hepatogy ha encès una llum groga sobre l’ús d’intel·ligència artificial en medicina. L’estudi va analitzar més de 1.400 colonoscòpies realitzades en centres de salut a Polònia. Després d’incorporar un sistema d’intel·ligència artificial que destaca visualment possibles lesions, els professionals van obtenir millors resultats quan el sistema estava activat. La taxa de detecció d’adenomes va pujar al 25,3 %. No obstant això, quan es va retirar la IA i els mateixos metges van continuar sense assistència, el percentatge va caure al 22,4 %, per sota del 28,4 % inicial. La dada suggereix un debilitament de l’habilitat clínica, com si l’ull es desentrenés després de confiar-se a la màquina.
La màquina que marca, però no ensenya
El sistema ressaltava possibles pòlips precancerosos en temps real. Res més. No explicava ni raonava. Ajudava a veure més, sí, però també acostumava el professional a mirar menys. En lloc de formar, deformava. Perquè quan el suport es converteix en crossa, la tècnica s’oxida.
Promeses que depenen de l’enquadrament
En radiologia, l’ús d’IA va mostrar un altre resultat. Residents amb assistència tecnològica cometien menys errors i milloraven el seu diagnòstic col·lectiu en un 22 %. Va ser en un estudi publicat al gener de 2025. La diferència està en com s’utilitza: si acompanya, suma; si reemplaça, resta.
La dada ja és tendència (i preocupació)
STAT News va recollir el cas polonès com la primera prova real del fenomen conegut com a deskilling: perdre habilitats per excés d’automatització. Passa en medicina, però també en altres àmbits. Un estudi de 2024 a arXiv alertava sobre bucles de retroalimentació on els models s’alimenten de les seves pròpies respostes, perdent qualitat amb el temps. La IA no es corregeix sola.
Entre bata blanca i codi: un punt d’inflexió
Una revisió acadèmica de març de 2025 va plantejar preguntes incòmodes: es pot perdre el judici clínic? Què passa amb l’exploració física? I la conversa amb el pacient? La proposta no era frenar la innovació, sinó traçar marcs clars. Investigar, mesurar i ajustar. Evitar que el progrés esborri el que s’ha après.
Una pausa per no perdre el pols
Alguns experts ja assagen una solució, alternant sessions amb IA i sense. Per no dependre. Per mantenir l’ull, l’instint, l’escolta. La clau no és desconfiar de la màquina, sinó saber quan deixar-la en segon pla. Perquè hi ha coses que encara no es poden automatitzar, com la intuïció que es forma després de centenars de casos, o el dubte que apareix just quan tot semblava clar.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
