Més del 52% dels usuaris afirma que avui és més important saber que parla amb una persona real que fa uns anys: la verificació d’humanitat es converteix en la nova base de les relacions.
En un ecosistema digital cada cop més mediat per sistemes d’intel·ligència artificial, perfils sintètics i automatització conversacional, la confiança ha deixat de ser un valor implícit per convertir-se en una condició prèvia. La idea clàssica de connexió —basada en l’espontaneïtat, l’emoció i l’afinitat— està sent reemplaçada per una nova capa de necessitat: la verificació. Saber que a l’altra banda hi ha una persona real ja no és un detall tècnic, sinó un requisit emocional. En aquest nou context, la confiança funciona com un llenguatge afectiu bàsic. Sense ella, no hi ha conversa autèntica, ni relació, ni vincle.
Una enquesta global recent elaborada per World entre més de 25.000 usuaris reals de la seva aplicació aporta mètriques concretes sobre aquest desplaçament cultural. Els resultats apunten a un canvi profund en com les persones perceben les relacions digitals, especialment en entorns de cites, xarxes i comunitats en línia. Més de la meitat dels participants sosté que la confiança sobre amb qui interactuen és avui més important que en el passat, i dos de cada tres asseguren que quan tenen la certesa de parlar amb un humà real se senten més lliures per mostrar-se tal com són.
Del gest romàntic a la prova d’humanitat
El simbolisme de Sant Valentí —flors, regals, declaracions— serveix en aquest estudi com a marc narratiu per il·lustrar un gir més profund. Gairebé la meitat dels enquestats descriu la data com a comercial, forçada o transaccional. Un 61% afirma que l’amor s’hauria de celebrar durant tot l’any, i no limitar-se a un sol dia. Però la dada rellevant no és l’escepticisme cap a la celebració, sinó el tipus de valor que la substitueix: autenticitat verificable.
En un entorn on la IA pot generar perfils creïbles, missatges emocionalment afinats i converses indistinguibles de les humanes, el gest romàntic perd pes davant la certesa d’identitat. La prova d’humanitat passa a ser el nou “et crec”. No és un símbol: és una condició de possibilitat.
Relacions nascudes en plataformes, no en llocs
L’estudi subratlla que una part creixent de relacions personals s’inicia en entorns digitals. Plataformes de cites, comunitats temàtiques, xarxes professionals i espais socials en línia funcionen com a punt de partida relacional. Només a Espanya, milions d’usuaris accedeixen cada mes a aplicacions de cites. En aquest volum, la fricció principal ja no és trobar perfils, sinó confiar-hi.
La presència de bots conversacionals, comptes falsos, suplantacions i perfils generats amb IA ha elevat el cost del dubte. La verificació es converteix en filtre previ. El 52% dels participants afirma que la confiança sobre la identitat de l’interlocutor és més rellevant ara que fa pocs anys. No és una percepció abstracta: condiciona el comportament. Més de la meitat declara que respon abans, manté la conversa o accepta una trobada si sap que l’altra persona és real.
L’autenticitat com a catalitzador d’obertura
Un dels resultats més consistents és el vincle entre autenticitat verificada i obertura emocional. El 66% dels enquestats diu sentir-se més disposat —o una mica més disposat— a mostrar-se tal com és quan té garanties que parla amb un humà real. Això suggereix que la verificació no refreda la interacció, sinó que la fa possible.
La hipòtesi clàssica sostenia que els filtres tècnics erosionaven l’espontaneïtat. Les dades apunten al contrari: quan la identitat està assegurada, la interacció guanya profunditat. La confiança no redueix l’emoció; redueix la sospita. I en reduir la sospita, allibera expressió.
IA conversacional i erosió de la presumpció d’humanitat
Durant dècades, la comunicació en línia partia d’una presumpció tàcita: darrere del text hi ha una persona. Aquesta presumpció ha caducat. Els models de llenguatge actuals poden mantenir converses llargues, coherents i emocionalment ajustades. Poden afalagar, empatitzar, fer broma i persuadir. Aquesta capacitat tècnica trenca la drecera cognitiva que igualava llenguatge fluid amb humanitat.
El resultat és un entorn on l’aparença ja no és suficient. El senyal lingüístic deixa de ser prova d’identitat. Cal un nou tipus de senyal: la verificació tècnica d’humanitat. No per excloure la IA, sinó per contextualitzar-la.
La confiança com a infraestructura social digital
Les dades de l’enquesta indiquen que la confiança deixa de ser un atribut interpersonal i passa a ser infraestructura de plataforma. Igual que el xifrat es va convertir en infraestructura de seguretat, la prova d’humanitat es perfila com a infraestructura de relació. No és només un valor ètic: és un requisit funcional.
Les situacions on més importa aquesta certesa són reveladores. Les cites encapçalen la llista, seguides d’amistats, networking professional i comunitats en línia. És a dir, tots els espais on la relació depèn de reciprocitat real, on la interacció no és consum de contingut sinó construcció de vincle.
Tecnologies de verificació i nou estàndard d’interacció
L’estudi esmenta el creixement de l’interès per eines capaces de distingir humans d’identitats sintètiques. Sistemes de prova d’humanitat com World ID busquen confirmar que un compte correspon a una persona real i única sense exposar la seva identitat completa. L’objectiu és separar verificació d’exposició.
Aquest tipus de tecnologia comença a aparèixer en entorns on la confiança és crítica, incloses les plataformes de cites. El moviment indica que la indústria percep el problema no com a marginal, sinó com a estructural. Si la identitat és falsificable a escala, la verificació ha de ser escalable.
De l’estètica del perfil a la traçabilitat de la identitat
Durant anys, la identitat digital es va construir com a estètica: fotos, descripcions, afinitats. La nova capa és la traçabilitat tècnica. No substitueix la narrativa personal, però la precedeix. Primer es verifica l’existència; després s’interpreta la personalitat.
Aquest ordre altera l’arquitectura de la relació digital. La interfície deixa de ser només presentació i passa a ser certificació. La confiança deixa de ser intuïció i passa a ser propietat verificable.
Impacte cultural: menys espectacle, més certesa
El desplaçament també té una dimensió cultural. L’estudi detecta fatiga davant de gestos romàntics sobredimensionats i una valoració més gran de senyals d’autenticitat quotidiana. La certesa d’identitat es converteix en gest significatiu. No és visible, però és estructural.
En aquest marc, l’autenticitat deixa de ser un tret subjectiu i passa a ser un estat verificable. L’emoció no desapareix, però se sosté sobre fonaments tècnics.
Un nou contracte relacional en l’era de la IA
La intel·ligència artificial no elimina la relació humana, però en canvia les condicions inicials. El nou contracte relacional digital inclou una clàusula implícita: demostrar que ets humà. No com a prova moral, sinó com a garantia operativa.
La confiança es converteix així en el nou llenguatge afectiu bàsic de l’entorn digital. No substitueix l’amor, però el fa possible quan l’aparença ja no és suficient.
