La pròtesi de la intel·ligència
Desxifrem el jeroglífic: és impossible que la intel·ligència artificial (IA) superi la intel·ligència humana (IH). Igual que una crossa no millora l’acte natural de caminar ni una calculadora es calcula a si mateixa, la IA és, en essència, una pròtesi de la IH. Ambdues intel·ligències es complementen: la IH va arribar primer i la IA no és més que una evolució —una etapa avançada— d’aquesta intel·ligència originària.
He defensat en altres ocasions que la IA no existeix com a entitat independent; en realitat parlem d’intel·ligència humana augmentada. Els vaixells ens permeten «caminar» damunt l’aigua, els avions volar i les grues aixecar tones. La IA fa la mateixa funció: amplificar les nostres capacitats.
Evolució, no substitució
No sembla lògic pensar que un batut d’algoritmes superarà el cablejat del cervell humà, provat durant mil·lennis. Encara que abunden els discursos pessimistes —sense ignorar períodes foscos—, la humanitat no ha deixat de progressar: avui vivim més i millor que mai. Una altra qüestió és la distribució d’aquest progrés o la necessitat d’idear noves i millors «pròtesis» per continuar avançant.
La paradoxa Altman–Ive
El debat immediat girarà entorn dels llocs de treball que la IA «eliminarà». Sovint es dóna per fet que un exèrcit de robots humanoides ens arrabassarà la feina, quan el sensat és anticipar-se i reorientar el talent.
Aquí apareix una paradoxa interessant que destaca el «youtuber delicatessen» Gustavo Entrala en el seu darrer vídeo. Sam Altman, director executiu d’OpenAI, ha anunciat la compra de LoveFrom —la firma de disseny de Jony Ive, mà dreta de Steve Jobs— per 6.500 milions de dòlars. Altman, el mateix que proclama que l’era de la AGI (quan la IA s’equipari a la IH) és a la cantonada, decideix invertir una fortuna… en un dissenyador de carn i ossos.
Ho resumeix Entrala:
«OpenAI, amb els millors models i els investigadors més brillants, ens assegura que les persones seran substituïbles. Tot i això, destina 6.500 milions de dòlars, fonamentalment, a contractar una persona.» La seva conclusió és clara: les persones no serem reemplaçables, si més no no en determinats nivells ni en feines concretes.
Menys llops i més estudi
Deixem, doncs, els relats distòpics i centrem-nos a estudiar com aquestes noves eines poden millorar les nostres empreses, els nostres governs i, en definitiva, les nostres vides.
